L’Associació Cultural "Amics de Vallibona" va
nàixer un bon dia, i d’això fa ben poc temps, quan un grup de vallibonencs
van voler donar forma oficial a aquelles iniciatives que esporàdicament anaven
cavil·lant per tal de fer alguna cosa pel seu poble, sobretot per intentar
preservar els seus costums i tradicions, ajudar una mica a què se’n parle
més i que la gent de les ciutats valore tot allò que poden trobar en un poble
tan xicotet.
Com a membre de l’associació, integrat des d’un primer
moment com un vallibonenc més que estima el poble on té els seus arrels
familiars, i per la meua afició a internet, se’m va oferir la possibilitat d’emprar
l’espai que em donava el meu proveïdor d’internet per a aquesta associació.
Des què va nàixer, l’agost de 1.999, l’objectiu estava ben clar, el que
preteníem era que amb l’excusa de l’associació, el poble tinguera una
presència a internet, per tal d’intentar aprofitar algunes de les moltes
possibilitats que aquesta revolucionarà eina de comunicacions ofereix i que tan
està marcant el futur.
Així que des de la seua aparició, tot i que era de l’associació,
ens consideràvem com la web del poble, la porta virtual per entrar al nostre
poble per a qualsevol persona del món que estiguera davant d’una pantalla d’ordinador
amb mòdem. És per això que sempre hem volgut que la web fóra l’espai per a
tots els vallibonencs i per a totes les coses vallibonenques, de manera que no
ens hem limitat a reflectir les activitats i iniciatives relacionades amb l’associació
sinó que hem inclòs qualsevol contingut gràfic o escrit i fins i tot sonor
relacionat amb el nostre poble.
El resultat fins ara, quan tenim penjades més de cinquanta
megues de continguts, molt superior al que ens correspon, la qual cosa cal
agrair a l’empresa de serveis telemàtics Maestrat.Net S.L., és més que
satisfactori perquè creiem que estem aconseguint les nostres pretensions. La
web, amb prop de sis mil quatre-centes visites, s’ha convertit, pensem, en un
nexe d’unió entre els vallibonencs dispersos per qualsevol ciutat, província
o comunitat d’Espanya i fins i tot d’altres països com Franca i a més, és
un mitjà magnífic de promoció de la població.
FÀCIL I BARAT
Qualsevol entitat cultural de les nostres comarques ha d’aspirar
a disposar d’una pàgina web, la qual cosa no és gens difícil d’aconseguir.
No fan falta grans coneixements tècnics, jo mateix no en tinc. Només una mica
de bona voluntat, que s’obté només en veure una mica les grans possibilitats
que ofereix la xàrcia de xàrcies. Xat, correu electrònic, intercanvi de textos, fotografies,
documents, videoconferència... tot això és molt més viable si és dispose d’una
web que puga servir de canalització d’iniciatives.
El cost de la web és mínim, fins i tot no és necessari
llogar un domini, es pot emprar l’espai personal que dóna cada proveïdor. En
el cas de la nostra associació, tot i que tenim mínims ingressos, es va
decidir fer-nos amb un domini propi, considerant que això facilita molt la
localització de la pàgina, naturalment no dubtàrem en el nom del domini,
vallibona.net, en cap moment pensàrem a posar amicsdevallibona perquè volem
que la web siga de tot el poble i de tots els vallibonencs.
En aquests dos anys i nou mesos de la web, les satisfaccions
han estat molt grans. Especialment gratificant resultat rebre correus des de
llocs llunyans de gent amb arrels vallibonenques o què coneixen el poble per
una o altra raó. Aquesta és la més gran satisfacció que tal vegada podem
tenir. No cal entrar a un xat, establir videoconferències o alguna altra mena
de contactes com aquests, és suficient en disposar d’una adreça de correu
electrònic i un espai a internet on pugues tenir dipositat el material que pot
servir d’interés general i això caldria que feren les diferents associacions
de les nostres comarques, sobretot aquelles situades en poblacions menudes que
no tenen tanta facilitat de comunicació.
La web pot servir també per a posar a l’abast de tots els
integrants de l’associació la documentació interna de la mateixa, fora de l’accés
del públic en general ja que es podria ficar una clau per accedir-hi. A banda de ser el pont d’unió entre les gents d’una
mateixa població o d’interessos comuns, la web de cada associació també es
pot convertir en la millor manera d’estar comunicada amb les altres
associacions. A banda del contingut propi de cadascuna, es pot facilitar l’accés
a les altres webs de manera que s’establisca entre totes una unitat, una
col·laboració mútua, i és que un dels problemes d’internet està en la
seua immensitat, que obliga a fer un acurat filtratge a l’hora de la recerca d’un
determinat contingut o d’una pàgina concreta.
Per tant, el disposar d’una pàgina a internet de cada
associació es converteix en una eina molt útil per poder establir contactes
entre associacions i emprendre alguna activitat conjunta, tot i estar
físicament separades per molts quilòmetres. Trobades com aquesta d’avui a
Morella és fan molt més viables a traves de la xarxa, la qual facilita l’immediat
intercanvi d’idees, opinions i continguts.
WEBS AGRUPADES
Penso que seria una bona idea el que es creara una pàgina
principal que indexara totes les webs existents de les associacions culturals d’aquestes
comarques. Aquesta pàgina, que hauria de tenir un nom genèric curt, fàcil de
recordar i que identificara de seguida la pretensió que persegueix, seria com
el que avui tan de moda està anomenar "portal"; hauríem d’estudiar
bé el trobar un bon nom que agrupe tant les comarques valencianes com les
catalanes. El manteniment econòmic de la web podria buscar-se en alguna
institució pública d’àmbit supramunicipal. Podrien incloure alguns dels
continguts principals de les diferents webs que agrupara i enllaços ben
visibles a aquestes. Això permetria que les associacions que no hagen pogut
encara tirar endavant la seua pàgina personal, pogueren disposar en aquest lloc
d’un espai per a elles.
CANAL XAT
Una altra possibilitat és la de crear un canal de xat, amb
un nom també identificatiu d’aquesta zona geogràfica i en el qual pogueren
participar la gent de les nostres associacions o de les nostres comarques,
interessades per les tasques socials o culturals que desenvolupem. Es podria
establir un dia i una hora fixa, que hauria de ser de nit, perquè és quan més
possibilitats tenim de connectar-nos, per tal de tenir un contacte periòdic
permanent. Aquesta mena de contacte permanent, periòdic, pot propiciar el fer
una trobada anual d’entitats, "cara a cara", cada vegada en una
població diferent.
L’establir comunicacions una mica més complexes tampoc no
s’ha de descartat. Així, avui en dia existeixen diverses possibilitats per
fer videoconferències i no requereixen de grans inversions econòmiques.
De possibilitats se’n podrien trobar més encara, tot és
qüestió de començar a familiaritzar-se amb internet per part d’aquelles
entitats que encara no tenen accés o en fan un ús molt restringit. Les
deficiències en la xarxa de comunicacions cal pensar que s’aniran superant a
poc a poc i totes les nostres comarques tindran més fàcil l’accés. Cal
valorar per exemple l’esforç que a hores d’ara està fent l’Administració
dotats d’equips informàtics amb connexió a internet a menudes poblacions de
les nostres comarques, com és precisament el cas de Vallibona.
SENSE FRONTERES
La millor prova de què per a internet no hi ha fronteres la
podem trobar en la revista digital sobre l’actualitat de les nostres comarques
que a finals de 1.999 vaig crear amb l’ajuda de gent relacionada amb la
informàtica. A Vinaròs.News, que és el seu nom, hem rebut des de llavors
nombroses comunicacions de molts diversos països i ens ha complagut molt haver
contribuït a què gent resident a molts quilòmetres d’aquí haja trobat
arrels familiars a les nostres terres, gràcies als contactes per correu
electrònic i visitant la revista hem tingut. És una dada significativa el que
la nostra modesta revista digital, que es fa de forma totalment altruïsta,
arriba a gent resident en vora 35 diferents països, sent a hores d’ara més
de 1.800 persones les que la reben a través del correu electrònic, una de les
moltes eines que ofereix internet i a la qual li podem treure molta utilitat.
COM A CLOENDA
Vull animar aquí a les diferents entitats que ens hem
aplegat a què perguen la temor a internet, que contacten amb algú que en faça
ús de forma regular per tal de tenir algun col·laborador una mica entés al
seu costat i que comencen a endinsar-se en aquest món. Per part meua i de l’Associació
"Amics de Vallibona", obrim totes les portes per facilitar qualsevol
tipus d’ajuda, si està en les nostres mans. Molta gent es queda sorpresa que
un poble tan menut (només hi viuen ara durant tot l’any vora cinquanta
persones), tinga una pàgina web que es renova amb certa freqüència, reba
visites diàriament (a voltes, superant la dotzena diària i una vegada en un
sol dia més de 300, quan es van incloure fotos de les tempestes de la tardor de
2000) incloga molts continguts i a més posseisca domini propi internet. Això
vol dir que internet està a l’abast de tothom.