Columna crítica, Joan Ferré.-
Quaranta
anys
Aquests
darrers dies del mes de juny va fer quatre décades que la
lleva de xics i xiques nascuts el 1955 ens vàrem posar a treballar,
o ens preparavem per a aportar a casa el nostre primer jornal. I
perqué aquests dies, precisament? Doncs perquè a les acaballes del mes de
juny de 1969 es va acabar el darrer curs escolar per a molts de nosaltres.
Els que teniem els 14 anys complits podiem treballar ja des d’aquell
moment, i els que els complirien els propers mesos trenien clar que no
tornarien a escola i anaven mirant cap on decantarien el seu esforç
laboral.
Bé,
aquest principi no era universal, evidentment. Hi havia qui podia i
volia seguir estudiant i els seus pares els ho podien pagar, però els
joves amb aspiracions universitàries eren una escassísima minoria que no
arribava al 20% de la joventut de l´època. L’escolaritat obligatòria tenia
data de caducitat, els 14 anys, i la majoria de pares i mares ni tant sols
es plantejaven que els seus fills continuessen estudiant. Així que
posar-se a treballar era qüestió de setmanes o mesos en acabar
l’escolaritat bàsica. Alguns haviem fet batxillerat elemental,
altres completaven l’escola primària, però als catorze anys la majoría
dels adolescents aparcavem definitivament els estudis.
També
influïa la facilitat en trobar feina: la multitud d’empreses de Benicarló
i altres pobles de la comarca , en plena activitat productiva i comercial
absorvia sense problemes les successives promocions de joves i la intensa
immigració que a finals dels seixanta fluïa des del Sud de la Península i
dels pobles de les comarques interiors. A Benicarló, concretament, Mobles
Palau, Lacas y Pinturas, Laboratorios Cidán, Adrian Klein, la
fábrica de conserves del Morrongo i , especialment, la textil
Salvador Fontcuberta, oferien el lloc de treball als joves que no
els necessitava la seva familia a la terra, a la mar, al comerç i a la
petita indústria familiar que tant abundava en aquells anys al nostre
poble, com el forn familiar on vaig començar a treballar jo i anys abans,
a l’arribar a la mateixa edat, ho havia fet ma gemana. I així era de
natural.
Alguns
van tindre la sort de poder continuar estudis els anys posteriors, però
sempre combinat amb el treball, és clar: fer el batxillerat
superior, el curs preuniversitari i qualsevol de les escasses carreres
universitàries que es podein fer a Castelló, (la distància física impedia
anar més lluny si cada dia havies de tornar al lloc de treball al poble),
era una tasca de titans quan s’havia de combinar amb un horari laboral que
no deixava temps per al lleure.
Per a
la nostra generació, ajudar la familia a eixir de la misèria econòmica i
moral dels anys cinquanta, va ser un objectiu prioritari. Sense ser-ne
conscients, segurament, però formàvem part de la maquinària de
normalització econòmica i política que va arribar una década després, amb
la democràcia, en un altre context i en un increïble canvi de panorama per
a les expectatives educatives i laborals de la gent. Els nascuts a la
década dels 50 som els darrers que, havent començat a treballar de forma
legal als 14 anys se’ns podrà obligar a laborar fins als 70, si prospera
la proposta actual de retrassar l’edat de jubilació. És a dir, ens podem
carregar a les costelles una carrera laboral de 56 anys, quasi tan
llarga com l’esperança de vida quan vàrem néixer. Salut que hi haja, que
diria aquell. El passat, passat. Però de tant en tant encara podem
commemorar algún fet, com la nostra entrada al món laboral, que ja no
viuran de la mateixa manera les generacions de joves actual i futures.
Cròniques des del
Canà, Joaquim Buj
Restem i dividim
Mentre al nord tenen port,
aeroport, autovies, autopistes, parcs d'atraccions, trens de rodalia cada
hora cap a Barcelona i connexions a València, Saragossa i la resta
d'Espanya, estació de l'AVE, polígons industrials,... segueixo?.Ara sumen
esforços per tindre una nova autovia, una infraestructura més, això sí a
costelles de les comarques del sud.
Mentre, aquí, tenim dos
punts negres a la N-340 ( l'Àngol i l'Aldea), als quals caldria afegir el
tram comprès entre Vinaròs i Peníscola. Només n'hi ha una autovia de 13
quilòmetres entre l'Aldea i Tortosa i un tram d'un parell de quilòmetres
per damunt de l'Ebre a Amposta, tenim el tros d'autopista més car de
Catalunya, l'autovia A-7 per dalt s'acaba a l'Hospitalet de l'Infant i per
baix a Cabanes. No hi ha trens de rodalia cap a Barcelona ni València,
també és pràcticament impossible viatjar en ferrocarril entre Tortosa i
Peníscola, no s'aturen l'Euromed ni l'AVE... segueixo ?.
Després d'estes
comparacions (que com diu el tòpic són odioses), ens toca triar o
l'autovia A-68 per Vinaròs o per Tarragona. Per allò de que som "catalans"-per
a pagar, votar i ser "solidaris"- ja hi ha qui aposta per Tarragona, amb
la promesa d'un desdoblament de l'Eix de l'Ebre i fer-lo arribar al port
dels Alfacs, si n'hi ha diners del "finançament". Això és xantatge ? Del
Sénia per avall la postura és clara: sortida per Vinaròs. Fent el joc als
poders fàctics de Tarragona i de Reus, la premsa s'ha inventat la fórmula
desafortunada de diferenciar entre l'"opció catalana i la valenciana" i
ara hem de decidir o una o l'altra.
El greu error de la
cambra de comerç i els polítics "ebrencs" divideix el territori natural
entre el Coll de Balaguer i la serra d'Irta. A més, ens lleva una
infraestructura en benefici d'una zona plagada de serveis, tal i com queda
demostrat a l'inici del text. Al nord no han de triar entre una cosa o una
altra, tenen port i aeroport, autopistes i autovies, rodalia i AVE, ells
sumen. Natros si volem alguna cosa hem de renunciar-ne a una altra en
benefici d'uns tercers. Mentre uns sumen i multipliquen, els altres restem
i dividim, així ens va.
Paguem els mateixos
impostos que els del Camp de Tarragona, per tant, tenim dret a sumar
serveis i no a restar-ne. A les Terres de l'Ebre i el Sénia hem de
reivindicar la sortida de l'A-68 per Vinaròs amb els nostres veíns del
Maestrat (tant del País Valencià com d'Aragó). També hem de reclamar un
Eix de l'Ebre en millors condicions i l'arribada als Alfacs. Pel que fa a
la N-420, s'ha millorat molt els últims anys i s'ha de seguir en la
mateixa línia.
Est estiu parlaré de
cadascuna d'estes carreteres, el seu estat, la seua titularitat i a qui
beneficia l'arranjament de cada una d'elles, deixant clar que no podem
seguir perdent un llençol en cada bugada o ens quedarem sense roba.
Ilercavònia,
Vicent Sanz.-
 Subordinació
Subordinació és pagar uns
impostos per uns serveis que no es reben i no tindre el dret ni la força
de poder corregir-ho. És donar sabent que no es rebrà, que el que es dóna
se’n va i no torna, que és sistemàticament escatimat. I no tindre prou
capacitat per modificar una situació injusta com aquesta, sinó esperar què
decideix qui té la clau de la caixa.
Subordinació és canviar de
llengua quan parles amb un interlocutor que en parla un altra i tu parles
la d’ell només perquè és més educat, no ho pots evitar, t’han educat així
o senzillament l’altra es la del poder. És adoptar l’altra perquè traduir-ho
costa molt i on vas a parar, si ja ens entenem tots. És donar per òbvia
una situació que al revés no passaria mai.
És aprovar lleis orgàniques
que t’afecten i que qui les ha promulgades i les ha de complir abans que
ningú no ho face. És aprovar la separació de béns en una llei orgànica i
que quan la desenvolupes te la impugnen. És estar pendent de tribunals
desacreditats, els membres del qual s’ataquen tant com poden, per saber si
et donaran permís per existir.
És haver de votar partits
en lloc de representants, amb tanques percentuals bestials per obtenir
representació, com no n’hi ha enlloc més de la Unió Europea, instaurades
amb la sola intencio de liquidar l’oposició i perquè només els partits
institucionals, els del règim, puguen tindre representació i opcions de
viure de la cosa pública. És votar amb una llei electoral provisional des
de fa 30 anys. És haver de suportar campanyes electorals insultants per a
la intel·ligència, que no tracten dels assumptes per als quals se suposa
que hi ha eleccions, sinó tan sols de la merda que es llancen uns als
altres per fer veure que hi ha confrontació dalt de l’escenari, quan
s’obri el teló i parlen de les seues propies diferències.
És tindre unes necessitats
d’infraestructures i dividir-se en reivindicacions antagòniques només
perquè la decisió la pren un altre, que és qui mana, quan és peremptori
que totes les infraestructures reivindicades són necessàries, i no tindre
la capacitat de veure-ho ni ser solidari, sinó organitzar actes
reivindicatius en què els manifestants apareixen dividits en partits
polítics, com si el partit polític fos més important que la unitat dels
representants davant de la ciutadania, perquè al capdavall els
manifestants hi han estat convocats pels seus partits i és a qui deuen
fidelitat.
És que hi haja una xarxa de
polítics professionals que cobren del tresor públic i treballen per al
partit. És que treballen per a una sola persona que expedeix els títols de
patent. És la incapacitat de contrarestar-ho, i d’assistir-hi com qui no
ho pot evitar, per si es pot repelar alguna coseta. Amb la vana esperança
que un dia passe el cadàver (polític) del teu enemic (?) i pugues ocupar
el seu lloc amb la ferma intenció no declarada de no fer res per canviar
les coses.
És parlar la llengua dels
teus avis i vore com, dient les lleis que s’ha de protegir i garantir-ne
la supervivència, les institucions no la fan seua. I et tracten com una
reserva indígena que viu en terra colonitzada i no té dret ni a sortir del
poble ni de viure una cultura culta i moderna, sinó abeuralls folkloristes
que tenen l’enterro pagat per qui els promou.
És pagar peatge per
circular. Per anar a treballar. I tindre les infraestructures que
vertebrarien el país i l’unirien amb Europa aturades, perquè qui té la
paella pel mànec, alhora, para el sac. El seu sac. I contrueix un estat en
forma d’embut on tot va parar al mateix lloc, i no rasquem bola i ni tan
sols ens n’adonem. Se’ns pixen al clatell i diem que plou. I esperem si
s’aclarirà.
I és haver de suportar no
sé quantes administracions que agranen de cara a casa i als racons només
s’hi deixen la pols. I la manipulació televisiva. Amb tots els canals que
hom es pregunta com pot ser que existisquen animalades comunicatives
dignes d’un estat del pacte de Varsòvia, o de tómbola de fira a l’hora de
tancar.
Diguem-ho clarament:
subordinació és anar amb el lliri a la mà. El pitjor que li pot passar a
la presa és pensar-se que forma part de la colla dels predadors.
Vora l´Ebre, J.Ferré Verge.-
www.laviaaugusta.blogspot.com
Els
´culebrons´continuen
Els mesos
passen. Fins i tot els anys... I a Amposta hi ha temes que no s’acaben de
tancar. Inoperància política? Amiguisme? O tot plegat?
Avui no
tocarem cap tema nou del que no hagi parlat algun cop, però com passa els
temps i segueixen sent actualitat a la capital del Montsià, penso que al
lector li pot interessar que se’l mantingui informat.
El mes de
gener de 2008 (ha passat quasi un any i mig) aquí mateix publicava un
article amb el títol de “Irresponsabilitat política”. En dit article
explicava el cas de l’escorxador municipal, de com l’anterior alcalde va
avalar per mig d’un “il·legal” decret d’alcaldia (que va tenir que
anul·lar-se i aprovar-se pel ple amb els únics vots de l’equip de govern)
un préstec de 400.000 euros que va atorgar l’Institut Català de Crèdit
Agrari (que depèn de la Generalitat de Catalunya) a l’empresa
concessionària de l’explotació de l’escorxador. Y de com l’empresa que
ostentava la concessió, Ganados y Carnes Martí SL, després “renomenada”
Càrniques Tosses SL, va veure’s obligada a fer un concurs de creditors
(abans suspensió de pagaments) per un import de 525.000 euros que,
evidentment, haurà d’acabar pagant l’ajuntament com a avalador de
l’operació. Es a dir, ho pagaran tots els ciutadans d’Amposta.
Finalment un
jutjat mercantil de Tarragona en decretaria la fallida i obligava a
l’empresa concessionària a cessar en l’activitat.
Però de fet,
l’escorxador mai ha tancat. L’equip de govern municipal (recordo una
vegada més que CiU governa amb majoria absoluta) va fer com que no se’n
havia assabentat i, a preguntes del grup municipal del PSC, l’alcalde
seguia dient que “no li constava que hi hagués activitat” (?).
Mentre, una
societat inactiva des de 1992 (!) PC Golf SL (!!) entrava pel registre
general de l’ajuntament un escrit demanant beneficiar-se de l’explotació
de l’escorxador fins que l’ajuntament no el tragués a concurs;
previsiblement duran la propera tardor. Però segons informació de
l’Agència Catalana de Notícies, l’activitat la segueix desenvolupant
Càrniques Tosses. I què diu l’alcalde? Que de les “relacions entre totes
dues empreses no en sap res” i que “L’important és que vaguin pagant cada
final de mes els 1.200 euros estipulats...”.
El passat
mes de maig, PC Golf SL que tenia el domicili social a Barcelona, com
activitat principal el manteniment de camps de golf i que el número de
telèfon que figura a Internet, avui pertany a una clínica capil·lar, fa
les corresponents modificacions estatutàries i registrals per adequar
l’objecte social a les noves necessitats. La gran pregunta és: “Qui hi ha
al darrera d’aquesta operació?”
També el
passat mes de setembre us parlava d’un altre afer: el dels cinemes
Amposta. Per aquell temps va sortir a la llum que havien estat oberts més
de 7 anys amb una llicència provisional. D’aquí el títol de l’article,
també publicat a Vinaròs News: “7 i mig”. A partir dels mes de setembre de
l’any passat, obligats a tancar per adequar-se a la nova normativa i fer
les modificacions adients, els cinemes Amposta van tornar a obrir al cap
d’un mes aproximadament, un altre cop amb una llicència provisional de
l’ajuntament per a 6 mesos. Passat el mig any, els propietaris dels
cinemes, sabent que “la millor defensa és un bon atac”, surten a la premsa
per denunciar que l’empresa encarregada de la inspecció (ECA Bureau
Veritas) encara no havia passat a fer la revisió. No obstant, dita
empresa, amb delegació a Tarragona, nega aquest fet i diu que en la
darrera inspecció efectuada, encara hi va trobar irregularitats, d’aquí
que no rebessin l’oportú informe favorable.
El tema,
novament, arriba al ple municipal. A la pregunta, un altre cop per part
del grup municipal del PSC, l’alcalde diu que, “efectivament, l’ajuntament
els havia renovat la llicència provisional d’obertura per mig any més, tal
i com li reconeix la normativa i que ordenarà el seu tancament si, en
aquests 6 mesos no acaben de realitzar les oportunes millores”. En
definitiva, els 7 anys i mig poden arribar-se convertint en 8 anys i mig.
Un temps més que suficient per haver pogut passar qualsevol incident greu.
Afortunadament no ha segut així pel bé dels espectadors i propietaris de
l’establiment.
I per
finalitzar una altra gran pregunta: “Hauria tolerat l’equip de govern
aquesta perllongada situació si els cinemes no fossin de qui són?”
Ágora de los lectores
Projecte Castor
Plataforma en Defensa de
les Terres del Sénia
La Plataforma Ciutadana en
Defensa de les Terres del Sénia ha enviado un escrito a la Ministra de
Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino, Dª Elena Espinosa Mangana
exigiendo una rectificación a las declaraciones efectuadas anunciando que
la declaración de impacto ambiental sería positiva, cuando todavía se
encuentra abierto el plazo para la presentación de alegaciones en este
proyecto, así como a la Dirección General de Calidad y Evaluación
Ambiental, pues dichas alegaciones podrían afectar, directa o
indirectamente, a la declaración de impacto ambiental: Sistemas de
detección de fuego y gas. Sistemas de cierre de emergencias.
Diseño de salud, seguridad y medio ambiente. Identificación de
riesgos en las plataformas. Drenajes y sumideros. Sistema de
despresurización y venteo. Diseño de inyección de productos
químicos. Incluso desde la Direcció General de Polítiques Ambientals i
Sostenibilitat del Departament de Medi Ambient (Generalitat de Catalunya)
el mes de agosto de 2008, suscribía las alegaciones presentadas en su día
por la propia Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia
contra dicho proyecto, por lo siguiente: “(…/…)
Las instalaciones
terrestres se encuentran próximas a los siguientes espacios de interés
natural: -La zona húmeda inventariada por el Departamento de Medio
Ambiente y Vivienda: desembocadura del río la Sénia, código 2092000, con
presencia de hábitat de interés comunitario: matorrales termomediterráneos
preestépicos (código 5330) y galerías y matorrales ribereños
termomediterráneos. Nerio –Taricetea y Securinegion Tinctoriae (código
92D0). Esta zona húmeda se encuentra aproximadamente a 1 Km. al norte de
las instalaciones de tierra. -Espacio de red natura 2000: Sierra de
Montsiá (LIC y ZEPA) a unos 10 Km. al noroeste de la parcela de la planta.
Aunque las instalaciones terrestres se encuentran en Castellón y, por
tanto, fuera del ámbito competencial de la Generalitat de Catalunya, la
proximidad de estas al límite de la Comunidad Autónoma hace necesario
valorar los potenciales impactos que el proyecto puede suponer sobre el
medio y sobre los núcleos de poblaciones vecinas de Ulldecona y Alcanar,
en especial en referencia a: -Contaminación acústica producida por la
planta de operaciones y helipuerto. -Contaminación atmosférica por
incremento de las emisiones a la atmósfera, asociada al funcionamiento de
las diferentes instalaciones de la planta y también por el incremento del
tránsito de vehículos pesados. -Impacto sobre el paisaje, causado por la
gran superficie afectada por la instalación, su ubicación y por la propia
configuración de la misma (con chimeneas de entre 8 y 28 m. de altura)
En cuanto a la plataforma
marina, el espacio de Red Natura 2000: Delta del Ebro (LIC y ZEPA) se
encuentra a unos 20 Km. al norte de ésta. Parte de este espacio está
incluido también en el Plan de espacios de interés natural (PEIN) y forma
parte del parque natural del Delta del Ebro y de la Reserva Natural
Parcial de la Punta de la Banya. Por su riqueza en avifauna acuática, está
incluido en la lista del Convenio RAMSAR de Humedales de Importancia
internacional, especialmente como hábitat para aves acuáticas. Asimismo,
forma parte del área incluida en los planes de recuperación de la gaviota
de auduin, avetoro, fartet y samaruc. 2 La zona de la Punta de la Banya
está incluida en el inventario de zonas húmedas de Catalunya. El estudio
de impacto ambiental califica los impactos relacionados con la presencia
física de la planta de operaciones, con el almacenamiento y manipulación
de residuos y productos químicos en fase de operación, con el vertido de
aguas residuales y derrame accidental de combustible de moderados. A estos
convendría añadir los ya mencionados en el párrafo referido a las
instalaciones de tierra, y los impactos por el tránsito de barcos en las
proximidades de las zonas protegidas, especialmente en época de cría, el
impacto de las plataformas marinas en las actividades pesqueras, y el
impacto producido por los helicópteros sobre las rutas migratorias.
CONCLUSIONES: Reiterando las consideraciones efectuadas en el informe de
21 de septiembre de 2007, insistimos en la necesidad de determinación de
la situación preoperacional de los diferentes vectores ambientales, una
evaluación detallada de los principales impactos potenciales sobre ellos y
la adopción de medidas correctoras y de prevención que los minimicen. Más
concretamente, sugerimos que se tomen en consideración los siguientes
aspectos:
-En primer lugar,
dadas las dimensiones y características de las instalaciones ubicadas en
tierra (planta y helipuerto) consideramos que debería de valorarse la
posibilidad de ubicación de la instalación en una zona clasificada para
usos industriales, en lugar de implantarla en un entorno agrícola alejado
de actividades industriales, hecho que incrementa su impacto. -En
todo caso se deberán de adoptar las medidas necesarias para garantizar que
en los receptores existentes en los términos vecinos (Alcanar y Ulldecona)
se consigan unos valores de contaminación acústica, atmosférica y lumínica
compatibles con los que establece la legislación catalana en estas
materias. -Incorporar también un estudio de integración paisajística
de las instalaciones terrestres, utilizando materiales, acabados y
tonalidades característicos de la zona, y medidas correctoras que
faciliten la integración en el entorno. -Extremar las medidas de
seguridad para evitar derrames de combustible y productos químicos al mar,
y adopotar un protocolo de actuación en caso de una emergencia o accidente
por derrames de combustible y productos químicos en la plataforma marina y
embarcaciones de apoyo. -Alejar al máximo las rutas de aeronaves y
embarcaciones de apoyo de las zonas protegidas mencionadas en el apartado
4 Consideraciones ambientales, especialmente del espacio protegido del
Delta del Ebro. -Dadas las características y dimensiones del
depósito Castor y de la obra proyectada, insistimos en la conveniencia de
solicitar al Instituto Geológico de Cataluña informe en relación con los
aspectos asociados a esta actuación. -Evaluación del impacto sobre
el sector pesquero y el impacto en el sector turístico potencialmente
afectado por la actividad. -Finalmente, recordar que las medidas
correctoras y las de seguimiento establecidas en el Plan de vigilancia
ambiental deben de estar debidamente presupuestadas”. Además no se ha dado
respuesta alguna a las consideraciones expuestas por la Generalitat de
Catalunya en su informe, a pesar de que incluso podría existir un tema de
competencias no resueltas en lo que concierne a parte de las coordenadas
geográficas marinas, que no se han tenido en cuenta en el procedimiento.
Por todo ello, exigimos se dé una respuesta motivada a las consideraciones
expuestas por la Generalitat de Catalunya, puesto que los municipios más
próximos a la planta terrestre de operaciones pertenecen a dicha comunidad
autónoma (Alcanar, Ulldecona). Y como representantes de intereses
colectivos que pueden verse afectados por dicha declaración de impacto
ambiental “positiva”, solicitamos se replantee el sentido de dicha
declaración de impacto ambiental por entender que su impacto es
“negativo”, al no haber sido debidamente evaluado ante la falta de datos
esenciales en la documentación presentada por la empresa promotora.
La
Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia ha presentat un
conjunt d’AL. LEGACIONS que es resumeixen en les següents sol.licituds: 1.
La Plataforma Ciutadana en Defensa dels Terres del Sénia es ratifica en
les al�legacions formulades en el seu dia, sol�licitant que s'inclogui
aquest document com a ampliació d’aquestes, de manera que els òrgans
competents per a la seva resolució responguin a tots i cadascun dels
extrems manifestats en ambdós documents, evitant així la possible
indefensió dels/les interessats/as. 2. Que s'acordi la suspensió del
procediment fins que s'hagi completat la traducció al castellà o valencià
de la totalitat de la documentació relativa a aquest projecte, doncs falta
una part essencial que no s'ha aportat per l'administració competent. 3.
Que es procedeixi a la traducció jurada de la totalitat dels documents que
integren aquest expedient (“apostilla de la Haya”), que permeti acreditar
degudament l'oficialitat de la traducció.
Domingo Madolell
Aragonés
A Sr. Don José Joaquín
Sánchez Ollo. Concejal de Deportes. Ayuntamiento de Benicarló. Distinguido
señor : Un grupo de benicarlandos, amantes del deporte y de la convivencia
ciudadana, además de nuestra particular pertenencia a diversas entidades
cívicas y deportivas de Benicarló, deseamos constituir una nueva Entidad
Social Deportiva que esté al servicio de aficionados al deporte de la
Petanca, y también al servicio de los benicarlandos. El espíritu que nos
anima es el de conseguir una plena convivencia de los asociados, basada en
la camaradería, respeto mutuo, y enaltecimiento de los valores educativos
del deporte. También nos anima que nuestro club, a más de impulsar la
práctica deportiva entre los mayores, dedique una atención especial a la
juventud. Conscientes de la espléndida labor que desarrollan nuestros
representantes municipales quisiéramos colaborar en lo posible con todas
las entidades culturales y deportivas de nuestro querido Benicarló.
Sabemos que podemos contar con el apoyo moral de nuestros conciudadanos y
esperamos su colaboración. Teléfono de contacto 653.584.704. E-mail:
domingomadolell@hotmail.com Por consiguiente, hacemos un llamamiento
general con la esperanza de lograrlo.
|
|
Columna saludable, Adolfo Cabadés
(*)
Poca
protección a fumadores pasivos en España
España es uno de los países
de la Unión Europea cuya legislación antitabaco ofrece una menor
protección a los no fumadores en los espacios públicos y en los centros de
trabajo, según un informe de la Comisión Europea, que ha pedido a todos
los gobiernos que en 2012 se prohíba fumar en todos los lugares públicos
cerrados, centros de trabajo y transportes públicos. En estos momentos,
solamente 10 estados miembros garantizan una protección general aceptable
contra el humo del tabaco a los no fumadores. Los países más estrictos son
Irlanda y Reino Unido que prohíben fumar en todos los lugares públicos y
centros de trabajo cerrados, incluidos bares y restaurantes. Italia, Malta
Suecia, Finlandia, Eslovenia, Francia y Países Bajos solo permiten fumar
en espacios para fumadores totalmente separados del resto. El resto de
países, entre ellos, España, solo garantizan una protección “parcial” a
los no fumadores. El tabaco sigue siendo la mayor causa de muerte
prematura y de enfermedad en la Unión Europea. Según la Comisaria de
Salud, Androulla Vassiliou, “todos y cada uno de los europeos merecen una
protección plena contra el humo del tabaco y existe un gran apoyo en la
opinión pública y en los Estados miembros para que esta protección se haga
realidad antes de 2012”
(*) Vicepresidente
de la Fundación Valenciana del Corazón. Presidente de Honor de INSVACOR
Columna literària, Alicia Coscollano
enabril73mil@hotmail.com
Periodismo
libre
Lo han conseguido. Una
parte significativa de la población posee el nivel de reflexión de Gran
hermano. Esas cosas se pegan, igual que el nivel académico o escolar, es
contagioso. De qué vale el discurso y el criterio personales cuando la
au pair televisiva que cuida de nuestros hijos mientras trabajamos
para pagar la hipoteca nos está traicionando con basura dirigida, en plan
boomerang, a los que costeamos esa misma programación escatológica.
Hay excepciones, y documentales, de esos que todo el mundo ve cuando se
hacen encuestas. El resto, ofrece un aspecto deplorable. Recuerdo el
comentario de una madre hace ya unos cuantos años. Estaba preocupada por
la alimentación de su hijo: intentaba que fuera lo más saludable posible.
Se preguntaba si no valía más la pena darle comida basura para inmunizarlo
cuanto antes, dado el nuevo auge de la comida rápida que ella imaginaba
que acabaría dominándolo todo. Eso fue antes de Arzak y de la nouvelle
cuisin, y de hacernos sibaritas. También fue antes de que durante
un viaje a Portobello Road se me pusieran unos aires de libertad que para
qué en los bolsillos y en el peinado. Las ancianas con tatuajes vendiendo
flores entre las tiendas de segunda mano visitadas por ejecutivos, a los
que no les importaba vestirse con trajes reciclados, reinaban en todo el
barrio. Aquí, en cambio, ya olía a nuevo rico.
Lo dicho, es preocupante
el grado de anestesia con el que asistimos como espectadores a las
diversas pistas de un circo, que ha decidido quedarse todas las
temporadas, y a las que vemos plagadas de políticos drag queen, con
plataformas y el alma absorbida por el puro espectáculo, y eso que hay
drags, reinonas, mucho más decentes. En esa onda expansiva de confusión en
la que nada es lo que se supone que debería ser, el periodismo bate
records en cuanto a información “de farándula”. No solamente sirve a
intereses publicitarios y de partido, sino que la prostitución de esquina
y se ha vuelto peligrosamente “normal” y la gente ya la asume como un
hecho. Como decía un amigo, el periodista libre es el periodista muerto.
¿Periodismo libre? Pues eso. Que aquí no se libra ni Dios.
Columna històrica, Alfred Gómez.-
Rutas Patrimoniales de
Vinaròs
En los pasillos de la
Biblioteca Municipal de Vinaròs está la exposición
fotográfica “Rutas Patrimoniales de Vinaròs V. La Iglesia Arxiprestal”, a
cargo de los historiadores Carlos Catalán y Alfredo Gómez, y cuyo
contenido se explica a continuación: Dentro de la difusión del patrimonio
arquitectónico de Vinaròs, se presenta en la biblioteca municipal de
Vinaròs la “V Muestra de fotografía patrimonial”, que sobre la
arquitectura local, están llevando a cabo los historiadores Carlos Catalán
y Alfredo Gómez, gracias al soporte de la Regidoria de Cultura. La actual
versa sobre la iglesia arciprestal. A lo largo de diversas exposiciones se
están poniendo de relieve en los bajos de la biblioteca todos los
edificios de relevancia que hay en la ciudad desde el siglo XIII hasta la
actualidad, para difundir el patrimonio arquitectónico local. Con esta
muestra se pretende dar a conocer la gran riqueza arquitectónica de la
ciudad, desde los albores de la fundación con el otorgamiento de la Carta-
Pobla hasta la actualidad.
Ciertamente todos los edificios reseñados son
en su gran parte visitables, salvo los privados en los cuales su
propietario amablemente nos ha facilitado su visita y fotografía. No
obstante con estas muestras no se pretende dar solo una visión general de
los mismos sino detenerse en los muchos detalles que esconden estos
edificios y que no nos percatamos a simple vista, para resaltar la riqueza
decorativa y arquitectónica que albergan. Para ello contamos con la
fotografía como medio de exposición visual. Estas muestras tienen varios
objetivos:
El dar a conocer a los vinarocenses y visitantes el rico y
variado patrimonio local, así como sobre todo a los escolares para que
tengan una referencia de los edificios de interés locales y tengan una
visión rápida y concisa de los mismos, para que luego “in situ” los puedan
contemplar y estudiar en todo su esplendor. Y por otra, poner de relieve
la importancia de nuestro patrimonio para que sea respetado y conservado
por todos, ya que en detalle se aprecia mejor la gran riqueza de nuestra
historia arquitectónica. A lo largo de estos dos años ambos historiadores
están llevando a cabo un repaso general y detallado de la arquitectura
local, tanto medieval, renacentista o modernista, en sus facetas
religiosa, civil y militar con cerca de 500 fotografías expuestas y más de
2.000 documentadas en archivo. Quedan aún varias muestras como la dedicada
a los edificios y conjuntos industriales aislados, la arquitectura del
agua o la rural. Con todo ello se está confeccionando un exhaustivo
catálogo de arquitectura local para que se conozca, entienda y respete el
patrimonio arquitectónico, que no es poco, a pesar del paso del tiempo, y
que gracias a la Regidoria de Cultura se ha podido lleva a cabo.
Ágora de los lectores
Premi del 12é aniversari de Vinaròs.news
Ricard i Ana
Ricard i Ana, de Càlig, van gaudir del premi del 12é aniversari de
Vinaròs.news Ricard i Ana, de Càlig, vam ser els afortunats guanyadors del
sorteig del 12é aniversari de Vinaròs.news. Dimarts dia 30 de maig vam
poder passar una fantàstica nit a la casa rural Rustic Art. Aquesta és una
casa situada al barri d’Anroig, al costat de Xert. Odette és la
propietària, va rebre’ns molt amablement i va mostrar-nos la cuidada
composició de cadascuna de les dependències d’aquesta encisadora casa
rural.
Acte seguit de la
presentació a la casa, ens vam desplaçar fins a Xert, on vam realitzar una
degustació de licors: conyac, rom, aiguardent, ginebra... a la reconeguda
destil·leria de Julián Segarra. Ens havien comentat que la degustació,
exposició i comentaris de Julián (pare i fill) podia durar una hora, més o
menys. Però el tracte va ser tan formidable que vam escoltar les paraules
certes dels mestres destil·ladors Segarra durant dos hores i mitja, mentre
degustàvem els licors, com si haguéssem passat només mitja hora, per la
confortabilitat en el tracte a l’hora de compartir la llarga experiència
de més de cent cinquanta anys de dinastia de la família Segarra. A la nit,
ens vam acomodar a la casa rural Rustic Art, on vam poder gaudir del
jacuzzi que incorporen les cases rurals del grup Art Rustic, per a relaxar-nos
i fer gana per a sopar.
Al dia següent, el dimecres
dia 1 de juliol, el remat del premi que ens va brindar Vinaròs.news va dur-nos
fins a Morella. Un fabulós dinar al prestigiós restaurant Casa Roque va
servir per a tancar dos dies complets i intensos, plens de nous
descobriments per a nosaltres: vam descobrir una casa rural al centre del
Maestrat, condicionada amb una qualitat molt alta i amb l’amabilitat
d’Odette, cosa que diu molt d’una bona propietària; vam comprovar com hi
ha un raconet de Xert on una família –els Segarra– han sabut mantenir un
ofici poc conegut, però reconegut per la garantia de ser uns dels millors
destil·ladors de licors d’arreu de l’estat amb un estil tan propi com
natural; i, per últim, vam tindre el gust de menjar a la capital dels
Ports, on els plats elaborats a la cuina casolana, treballada i exquisida
de Roque, Concha i el seu fill Carlos són l’admiració dels clients i la
demostració del treball ben fet. Gràcies pel bon tracte, felicitats pel
12é aniversari i ànim, Emili, per a informar-nos de la mà de Vinaròs.news
durant més de dotze anys més.
Una modesta opinión
Amparo Navarro
Señor Renovell. A estas
alturas, creo que está más que demostrado que en su profesión es usted muy
bueno (eso lo tenemos claro). Lo que no tenemos tan claro muchas personas
y servidora, es que, cuando hay un concierto, la banda de Vinaròs no
interprete obras muy conocidas. Seguro que en los conciertos habrá
personas (pocas) que están a su nivel musical, pero la mayoría, no. Por
muy bien que usted dirija a los músicos, la mayoría del público nos
quedamos con que nos falta algo.
Tenga en cuenta que muchas piezas es la
primera vez que las escuchamos. Seguro que usted al leer mi opinión, va a
pensar que esta mujer es párvula de la buena música y tiene usted razón,
pero también soy persona sensible, como la mayoría de las que van a los
conciertos de esta estupenda banda, que es nuestra Alianza. Señor Renovell, hay un gran repertorio de música maravillosa, tanto clásica como
moderna, y que todos conocemos y nos trae muy buenos recuerdos. Esperando
que alguna vez se digne usted a dirigir a esta reconocida y galardonada
banda con tan conocidas y añoradas piezas, le transmito mi mayor respeto y
consideración.
Partits polítics
En este
apartado reproducimos los textos sobre temas locales o comarcales que nos
envían los partidos o representantes políticos.
PSPV-PSOE Benicarló
El PSPV-PSOE de Benicarló
quiere mostrar su más absoluto rechazo a las declaraciones en Benicarló
del conseller Juan Cotino en las que afirmaba que la baja aplicación de la
Ley de Dependencia es debida a la falta de financiación del gobierno de
Zapatero. Dos años y medio después de su entrada en vigor, la Comunitat
Valenciana, junto con la de Madrid, son las dos autonomías en las que
menos valoraciones se han realizado y en las que, por tanto, menos
ciudadanos y ciudadanas han podido recibir la correspondientes ayudas.
Concretamente, la Comunitat Valenciana perdió, en 2008, 20 millones de
euros de los fondos del Estado por retraso en las valoraciones y en los
dictámenes de personas dependientes de la Comunitat Valenciana, y en 2009
la cantidad perdida, durante el primer trimestre del año, es de 12
millones de euros por la misma razón, lo que pone de manifiesto la falta
de medios dedicados a tal efecto por parte de la Generalitat Valenciana.
Si, representando el 11% de la población del país, las solicitudes están
sobre el 4,5%, no es precisamente por falta de financiación por parte del
gobierno central, sino, por el boicot al desarrollo de la ley que el PP
valenciano está practicando. Algunos datos al respecto son demoledores: -
Sólo hay 35 evaluadores para toda la comunidad, cuando debería haber unos
150. - Mientras en otras comunidades basta con presentar 5 ó 6 documentos
para acceder a la prestación, en esta se piden 23.
- La aplicación para las
solicitudes del silencio administrativo negativo. A los seis meses sin
recibir respuesta, el demandante debe volver a empezar todos los trámites
(sin aviso alguno). - Transcurre una media de 582 días desde la solicitud
hasta el reconocimiento efectivo del derecho. - Ya han fallecido más de
6000 personas en el transcurso de estos dos años y medio esperando una
respuesta a su situación. - El Consell sigue primando las valoraciones y
las ayudas a aquellas personas que ya están internadas en las residencias
o los centros de día cuando, dejando desamparados a la mayoría de
pacientes quieren permanecer en su domicilio atendidos por un familiar o
un cuidador. Si el razonamiento del Sr. Cotino fuera verdad, en el resto
de comunidades de España tampoco se podría desarrollar la ley, pero la
realidad es muy diferente. Consideramos, por último, que hay que tener
mucho desahogo para perjudicar a tantas familias por intereses
electorales, recordemos que sólo en Benicarló el 96% de las solicitudes
tramitadas siguen esperando respuesta.
PP Vinaròs, educació
El alcalde de Vinaròs
parece empeñado en generar continuamente polémicas estériles que acaparen
la atención para difuminar su incompetencia en solucionar los verdaderos
problemas que tiene nuestra ciudad. No actuó, no estuvo a la altura
necesaria y por su culpa se perdió la EOI y ahora se despierta anunciando
que “sospecha” que la Conselleria de Educación quiera colocar un centro
concertado en Vinaròs en lugar de construir el colegio público número 5.
Una manifestación de este calado no se puede lanzar así sin más, sabiendo
que lo que anuncia no se sostiene y encima se adorna de unas cifras que no
son ciertas y con las que pretende desvanecer el enorme esfuerzo realizado
por la Generalitat en la construcción de centros escolares, el más
importante y jamás realizado a nivel nacional. Jordi Romeu, es profesor,
pero como alcalde actúa como los malos estudiantes, porque deja los
deberes para el último momento.
Lo pudimos comprobar cuando
prefirió que se agotara el tiempo para solicitar los proyectos del plan
Confianza de Camps sin ordenar la redacción de la documentación necesaria
para solicitar la residencia y taller ocupacional, y prefirió actuar «in
extremis», con los partidos de la oposición que pretendían consensuar las
obras a realizar con los 5,6 millones de euros del plan de Inversión
productiva para municipios. Lo comprobamos demasiadas veces cuando se
agotan los plazos y los proyectos que se prometen ni siquiera se inician.
Romeu ya ni se atreve a recordarlos intentando que la ciudadanía se olvide
de sus promesas. Lo que pretende ahora Romeu, cuando todavía no ha puesto
a disposición efectiva los terrenos para el 5º colegio, ni ha cedido el
solar para la ampliación del instituto, es desvirtuar la realidad y hacer
creer que la Conselleria de Educación no está construyendo los centros
educativos que son necesarios, cuando la realidad constata que en estos
momentos hay 341 obras escolares en marcha en la Comunitat, lo que supone
un 67 por ciento de la programación recogida en el Plan Creaescola de
construcción de centros escolares.
Romeu no puede ocultar que
nuestra Comunitat sea la que más ha invertido en construcciones escolares
en los últimos tiempos, ya que se han destinado 1.375 millones de euros en
la construcción de 300 centros con los que se han creado 141.545 puestos
escolares. Y no sólo se hace el mayor esfuerzo en las infraestructuras
sino también en dotación de profesorado puesto que en la provincia de
Castellón se ha incrementado un 62 por ciento desde el año 1995. La
“sospecha” del alcalde nos da que pensar y lo que debería hacer el alcalde
es trabajar para eliminar todas las trabas en la cesión de los terrenos y
la documentación requerida, para que todo esté a punto y el Conseller
pueda presentar en breve el proyecto del CEIP nº 5 que contará con 6
unidades de Infantil, 12 unidades de Primaria, comedor, vivienda y Juego
de Pelota Valenciana. La inversión ya presupuestada ascenderá a 4 millones
de euros.
Bloc Vinaròs, Alfred
Gómez
Avui parlaré sobre el
primer tema de les bicicletes. D'entrada s'ha de dir que les bicis no han
d'anar, o no deuen d'anar per sobre les voreres, sinó per la calçada.
Entenc que al no haver carril-bici és una mica perillós, però també ho és
per als vianants. M'agradaria i demano que es faça una campanya de
conscienciació per als vehicles que tinguen en compte que no van sols per
la carretera, que hi ha gent que va en bici i que se'ls ha de respectar.
Sabem que no hi ha carril-bici dins la ciutat, amb lo qual demano que
s'estudie la seva implantació pel centre de la ciutat per evitar mals
majors i facilitar l'ús de la bicicleta com a mitjà de transport. El que
no es lògic es que es faça el “dia de la bici”, sortir a la foto, i
desprès “si te he visto no me acuerdo”, amb lo qual demano a la regidoria
d'esports que es faça un estudi a nivell local per instaurar un
carril-bici. Al menys al nou passeig, que aquí només fa falta pintar-ho,
no cal que li done moltes voltes. Pot de pintura i endavant!. I que
s'estudie com enllaçar-ho amb la costa sud. En segon lloc, la gent es
queixa cada dia de les caguerades de gossos al carrer.
En primer lloc s'hauria de
fer també una campanya de conscienciació, informar que es donen bosses
gratuïtes a l'oficina de turisme, indicar on estan els pipi-cans, i
després si la cosa no acaba de rutllar, sancionar. Amb alguna sanció i
informar de que es sancionarà degudament, de segur que el problema es
solucionaria. Al final, qui no es conscient de que el poble ha d'estar
net, quan li toquen la butxaca, agafa consciència de cop. No estic molt a
favor de sancionar, sinò, d'informar abans que res. Però arrosseguem un
problema de fa anys i encara no s'ha resolt. I per favor, als propietaris
de gossos, que no els porten a les platges ni a les cales. Sabem que no
tenim espais suficients, però les seves necessitats es poden recollir
perfectament i no deixar al mig la vorera. Entre tots podem fer una
Vinaròs més net, i de nou recordem la dita de que no es més net el que no
neteja sinò, el que no embruta. Molts de cops escoltem que Vinaròs està
brut, però som la gent qui l'embrutem. Vinaròs és casa nostra i l'hem de
cuidar, per nosaltres i per donar bona imatge de cara al turisme.
Ja fa uns anys va
desaparèixer l'accés al passeig per la plaça a Mera al fer-se per a
vianants, i ara amb la renovació del passeig s'ha tallat també al trànsit
tot el tram sud des del port fins al grup de baix. Totes aquestes
remodelacions afecten lògicament al trànsit rodat de la població que es
veu desplaçat cap altres carrers adjacents. Que la Mera i ara el passeig
s'hage fet totalment per a vianants té lògica pels seus avantatges,més
espais lliures de circulació, per tant, menys sorolls, més tranquil•litat
per als vianants i menuts que passegen o juguen, tranquil•litat a les
terrasses per als bars sense circulació que moleste, etc. Esperem que al
nou passeig s'instaure un carril-bici que ja fa temps molta gent està
reclamant.
No obstant, tota ordenació
ha de comportar una reordenació ben estudiada del trànsit rodat, ja que la
vida quotidiana de la ciutat fa necessari l'accés puntual de vehicles ja
siguen per veïnat, repartidors, etc. Cosa que no s'ha fet de moment. Al
tallar-se el passeig, tot el trànsit s'ha derivat cap els carrers de Sant
Magdalena i Costa i Borràs, havent-se creat un encreuament molt intens en
la confluència davant l'estàtua del bisbe. Aquest espai d'encreuament
s'hauria d'estructurar una mica millor. Per altra banda, a la resta de la
ciutat són molt necessaris més espais de càrrega i descàrrega. Hi ha zones
a Vinaròs que no hi ha cap, com per exemple des de l'ajuntament en
direcció a Tres Reis i carrer Pont. Aquesta és una zona de molt de comerç
i l'afluència de furgonetes al llarg de tot el matí és molt alta. Fa falta
un espai a l'entorn de la plaça Tres Reis, encara que siga provisional, ja
que els taxis estan de nou per obres a Sant Cristòfol i els repartidors no
poden parar a cap lloc. I com han de parar, ho fan on poden, damunt el pas
de vianants o damunt les voreres. I així passa a altres carrers de la
ciutat, com Sant Francesc, País Valencià, Socors, Dr. Fleming, que es
queden curts de zona de càrrega i descàrrega.
Per la qual cosa, demano
que s'adeqüen més espais de zona de càrrega i descàrrega als carrers més
cèntrics de la ciutat, i que aquestos siguen per això, no per parades
particulars. Això passa al carrer Vila-real, on l'espai de parada està
sempre ple de vehicles particulars que estan més temps del permès. Carrer
que necessita un augment del control de la Policia Local perquè la vorera
està tot el dia plena de cotxes al damunt, dificultant el pas dels
vianants i dels cotxes que entren i surten del pàrquing, i dia darrera dia,
hi ha embussos i discussions. Esperem que aquestes petites deficiències es
solucionen abans de que l'estiu col•lapse la ciutat.
Bloc Vinaròs. Les
festes
Ja ha passat una
setmana de les festes i ara farem una valoració de tot allò que s'ha fet
bé, i lo positiu d'aquestes festes. Un bon discurs del mantenidor de les
festes, Joan Elies Adell, on va fer un recorregut pel passat i el futur de
la nostra ciutat. Els actes on la gent ha participat com són les paelles
de les associacions, el sopar a la fresca amb una afluència de molta gent
i ben organitzat, la Trobada de Gegants, i com no, valorar molt
positivament per l'afluència de gent de la comarca, així per l'esforç de
la brigada, els expositors, i totes les persones relacionades amb el
muntatge de la fira, enhorabona!!! També va estar bé l'iniciativa per
part dels firaires per posar l'últim dia de festes els preus de les
atraccions a preus populars, va ser un encert!! Però on està el Ying està
el Yang, també cal dir les coses que creiem no s'han fet com toquen. Des
que sóc regidor no he assistit a cap sopar de gala, ja que crec
personalment, que és un acte caduco, del temps passats del franquisme i
que no li veig una utilitat ni benèfica, ni popular, amb el preu del sopar
de 80€ una família treballadora passa 15 dies en menjar, per tant, no veig
com en els temps que estem de crisi, que hi ha famílies que no poden
passar el mes, i que un govern “progressista”, fomente, organitze i
participe d'un acte com aquest, progressista de què!!! Mesón del vi,
Mesón de la tapa i el vi, ara Trobada de la tapa i la cervesa, enguany ha
canviat de nom un altra vegada i també de gent que ofereix les
degustacions del menjar que es fa. En aquest tema serem crítics, molt
crítics amb la regidora de festes que enguany ha decidit donar aquest
servei a una gent de fora del poble. La prioritat d'aquesta regidora ha
estat deixar fora a la gent que fins ara portava les casetes i provar amb
menjar industrial una gent de Castelló.
Molt mal!!! Si no donaven
un servei bo, les coses es parlen, si no li agrada a la regidora el menjar
que es fa, les coses es parlen, si pensa que guanyaven massa diners la
gent de la caseta, les coses es parlen, no sap escoltar ni atendre a les
persones, després diran que si perden les eleccions serà per l'oposició
destructiva o pel BLOC. La brutícia es queda a casa i els diners se'ls en
porten a fora!!! Dels 3 dies que s'ha organitzat FESTES INFANTILS 2 han
seguit coincidint amb altres entitats del poble. Què no hi ha més dies per
fer aquestes festes? Què no es mira els actes que aporten les entitats per
no coincidir? O es que no veiem les coses? Poden tenir 5 dies de festa,
per a xiquets només en tenim 3. Que la gent faça les seues valoracions.
I què teniu que dir de l'últim dia de festes i el canvi d'ubicació del
CASTELL DE FOCS al pont de la Peineta. No entraré a valorar si és millor o
pitjor el lloc, per mí no m'agrada, el que sí que he tingut moltes queixes
és pel tancament de tot un dia, 24 hores, del pas pel pont. Les molèsties
a la gent que venia de la Costa Nord, caos circulatori a Leopoldo Querol
amb Av Barcelona, i als cotxes que circulaven en aquesta zona. Després no
ens deixen organitzar actes d'associacions i joves, perquè provoquen
problemes circulatoris. La vara de medir veiem que no és la mateixa per a
tots.
PP y Bloc, sobre carreteras
La diputada nacional del Partido
Popular por la provincia de Castellón, Andrea Fabra, ha anunciado hoy que
exigirá al Ministerio de Fomento "que aclare de una vez por todas si tiene
voluntad real de conectar la provincia de Castellón con Tarragona a través
de la A7", ya que ha considerado que “este ministerio lleva un año
boicoteando la continuación de este vial”. Andrea Fabra ha explicado que
pese a que desde el 11 de junio de 2008 la Consellería de Infraestructuras
remitió a la delegación del Ministerio en Valencia el expediente básico de
la autopista A-7 en el tramo Vilanova d´Alcolea-San Rafael del Río, junto al
Estudio de Impacto Ambiental, Fomento sigue, un año después, sin avanzar
nada, ya que los proyectos constructivos de los diferentes tramos en que
está subdividida la infraestructura no han sido licitados. Para la diputada
nacional, este empeño del gobierno Central por “ningunear” esta
infraestructura contrasta con el apoyo de la Generalitat Valenciana al tramo
que se comprometió a ejecutar -siguiendo el protocolo de carreteras firmado
en el año 2005-, entre la Pobla Tornesa y Vilanova y que, tal y como ya se
ha anunciado, “estará totalmente operativo dentro de tres meses”.
Este anuncio se produce
después de que la responsable popular haya registrado una pregunta oral en
la comisión de Fomento del Congreso de los Diputados, en la que interpela al
ejecutivo exigiendo que se pronuncie sobre los motivos del retraso en la
ejecución del tramo norte de la A-7, que conectará el Aeropuerto de
Castellón con la provincia de Tarragona. La parlamentaria popular ha
afirmado que "seguimos esperando que Fomento recuerde que cuenta con la
autorización de Medio Ambiente para licitar el proyecto constructivo desde
hace más de un año. En definitiva, que se acuerde de que Castellón existe y
que los castellonenses tenemos el mismo derecho que cualquier otro ciudadano
a que nuestras infraestructuras se ejecuten y los compromisos se cumplan".
“Por desgracia, el cajón donde Fomento guarda todos los proyectos que
afectan a Castellón (A7, N-232 o A-68, N-340, y un largo etcétera) sólo se
abre cada 4 años, en período electoral, desoyendo las justas
reivindicaciones de una provincia que quiere seguir avanzando, a pesar de la
parálisis a la que nos condenó este Gobierno hace ya cinco años", ha
puntualizado Andrea Fabra.
-El diputat autonòmic del BLOC, Josep Maria Pañella, ha assegurat, en relació a l’entrevista dels representants socialistes amb el
secretari d’Infraestructures que “ens alegra molt saber que dividiran en
tres trams les obres de l’A7 des de Vinanova a la Jana; el que ens preguntem
és si després dividiran cadascun d’aquests trams en tres més, i així fins
dividir l’obra quilòmetre a quilòmetre, per tal d’alentir la seua execució
més i més temps. Parlant seriosament, pensem que ja està bé de paraules i
declaracions que en el fons no volen dir res, que fa temps que haurien
d’haver començat les obres, que s’estan convertint en el conte de mai
acabar, que el que els han dit al senyors Puig i Romeu són obvietats, i que
si ells s’aconformen amb això des del BLOC per suposat que no” Pañella s’ha
referit també “al que els dirigents socialistes han assegurat que el ha dit
Morlán sobre l’arribada de l’A-68 a Morella i Vinaròs. Em sembla sospitós
que el secretari els haja dit que no acceptarà pressions de Catalunya; per
pura lògica, sembla que el que els haura dit serà que no acceptarà pressions
ni des de Catalunya ni des de Castelló; dit d’una altra manera, que el
ministeri farà l’autovia per on voldrà. Però com quedava lleig admetre que
no tenen força per pressionar Foment, ho han asuavit amb aquesta suposada
declaració, que segur que a hores d’ara deu haver encoleritzat ja els
socialistes catalans. El ministeri vol nadar i guardar la roba, però ho té
difícil, tard o d’hora s’haurà de decidir per una de les dues opcions, i
faça el que faça crearà malestar; és el seu problema, nosaltres continuem
exigint que l’actual N-232 ja existent es desdoble al seu pas per Morella i
Vinaròs, i passe a ser l’A-68, i si no és així, demanarem responsabilitats
als socialistes de Castelló”.
Iniciativa, projecte
Castor
Iniciativa prepara un allau
de queixes a Europa pel projecte Castor. A partir del dia 14 comença la nova
legislatura, però Iniciativa ja està preparant les preguntes a la Comissió.
El 14 de Juliol comença la nova legislatura del Parlament Europeu, en el
qual, el reelegit eurodiputat d’Iniciativa, Raül Romeva, tornarà a
traslladar tots els temes de les comarques de Castelló. Precisament, des
d’Iniciativa ja s’ha mantés un contacte amb Romeva, per anar perfillant el
que serà una extensa batalla a nivell europeu sobre el projecte Càstor; els
ecosocialistes estan recopilant i trasllandant totes les normatives europees
que vulnera el projecte, així com els incompliments i agressions ambiental
de les quals la Unió Europea tinga competència per poder actuar. La idea és
que el mateix dia 14, el dia de la constitució del nou Europarlament, es
registre ja algunes de les petició a la Comissió.
Durant la passada campanya de
les eleccions europees, Raül Romeva, acompanyat d’altres dirigeitns d’ICV i
IdPV, entre ells el diputat al Congrés Joan Herrera, van tindre una presa de
contacte amb la Plataforma per les Terres del Sènia. PRIMERA PREGUNTA: El
proyecto “Castor” de almacenamiento de gas natural en el municipio de
Vinaròs (Estado Español) es una actividad cualificada por la propia empresa
“potencialmente contaminante” , con afirmaciones como que “Un derrame
accidental de residuos o productos químicos podría llegar a afectar a la
calidad del suelo o el agua subterránea.”. Además, en este proyecto no se
aporta ninguna política de prevención de accidentes graves relacionados con
los residuos, ni sistema de gestión de la seguridad ni un plan de
emergencia, sino que a pesar de que el medio necesitará un cierto tiempo
para la recuperación de las condiciones originales, no se estima que se
vayan a producir daños irreparables en el ecosistema. En el estudio de
impacto ambiental se lee que “A lo largo de la fase de construcción y
durante la operación del almacenamiento se generarán residuos de tipo
urbano, peligrosos e inertes, por la propia actividad del personal, al
mantenimiento de las instalaciones y a los trabajos de construcción.”, sin
definir el grado de toxicidad y volumen de los residuos peligrosos que
puedan afectar la salud de las personas. Y que “También se manipularán y
almacenarán algunos productos químicos fundamentalmente empleados en la
inyección y extracción del gas del almacén subterráneo y en trabajos de
mantenimiento.
La cantidad de productos
químicos utilizados y residuos peligrosos generados será reducida. Un
derrame accidental de residuos o productos químicos podría legar a afectar a
la calidad del suelo o el agua subterránea. El potencial impacto de un
derrame accidental estaría asociado principalmente a pequeños derrames
operaciones de trasvase, de reparación o de mantenimiento. La probabilidad
de que un derrame de productos químicos alcance el suelo o el agua
subterránea se muy bajo (…/…), Dejando de esta manera un derramamiento de
productos químicos o hidrocarburos en probabilidades, cuando la Directiva
2006/26/CE del Parlamento Europeo y del Consejo de 15 de marzo de 2006 sobre
la gestión de los residuos de industrias extractivas, dice que “Para
minimizar la posibilidad de que se produzcan accidentes y para garantizar un
nivel elevado de protección del medio ambiento y la salud de las personas,
los Estados miembros deben asegurar que cada entidad explotadora de una
instalación de residuos adopte y aplique una política de prevención de
accidentes grabes relacionados cono los residuos. En lo que se refiere a las
medidas preventivas, ello implica la entrega de un sistema de gestión de la
seguridad y de llanuras de emergencia caso de accidento, así como la
difusión de información de seguridad a las personas que pudieran verse
afectadas miedo un accidente grave.” Ante la posible vulneración de la
Directiva 2006/26/CE ¿Qué medidas piensa adoptar la Comisión al respecto?
|
Quaranta anys
