El pórtico, Antonio
Burgos
www.antonioburgos.com
Romance de ZP en
Doñana
Por donde el rey Argantonio
leyes en verso acuñaba. Y por donde el Padre Hércules sus trabajos
completara cuando cogió la muleta, la espada se echó a la cara y al toro
de Gerión le pegó tal estocada que le cortó las orejas entre el clamor de
la plaza. Por allí por donde el mar pone claridad salada al gran río que
en sus aguas va a entregarle la cuchara. Por allí donde los linces, los
ciervos, las avutardas, la yegua, el espurgabuey, antaño Coto de caza de
los Reyes de Castilla, de Godoy y la compaña. Por donde por primavera
hermandades gaditanas van camino del Rocío rezando por sevillanas. Por
donde pone Bigote famosos chocos con papas, por donde los langostinos son
muy mayores palabras, por donde la manzanilla es la reina soberana en
cientos de advocaciones, que si fina, que pasada, Aurora o Cuarenta y
Ocho, San León o La Gitana. En las tierras de Tartesos, en la marisma
huelvana, entre el río y las arenas de aquella Paloma Blanca, junto al
faro de Chipiona, Rocío de luna blanca, por Bonanza y Zalabar, cerca de
Matalascañas, un paraíso en la tierra, sueño de arena y retama, que parece
que fue Adán el que a sus cosas nombrara: aquí el Palacio del Rey, Cerro
del Trigo y la Raya, y un horizonte difuso de pinares de Aznalcázar, las
lagunas del Hondón, los lucios y las espátulas, y ese flamenco rosado que
hasta parece que baila y le va diciendo óle con su vuelo aquella garza...
Y enmedio del paraíso, en el Coto de Doñana, suelen pasar vacaciones los
presidentes de España. Las mangaba allí Felipe, Aznar también las mangaba,
y las manga Zapatero con sus dos niñas del alma, ésas que tiene prohibido
que las saquen retratadas, no sé si por adefesios o por qué razón extraña.
En Doñana el presidente de turno que hay en España se pega vida de
príncipe, de rajá de Kapurtala, de marqués de los de antes, de gorra,
vamos, de válvula. La mesa siempre dispuesta, la despensa bien colmada, el
jabugo a discreción, mayordomos y criadas, y el avión hasta Rota con
gasolina pagada. Para personal disfrute hay cuatro leguas de playa sin un
sola sombrilla ni una gorda en su toalla. Si quieren paseo a caballo, la
cuadra está preparada. «Echa vino, montañés, que paga el pueblo de
España». Pues no hubo gorrón alguno presidencial en Doñana que al fin de
las vacaciones a recepción se acercara y dijera: «¿Pueden darme la factura
de mi estancia, del vermú de mi señora y de las niñas las fantas?» Incluso
a pensión completa los extras siempre se pagan, lo que allí nunca es el
caso, pues allí todo lo mangan los que van de presidentes con vacaciones
pagadas.
Y el señor Don Zapatero,
como la costumbre manda, se ha ido de vacaciones hasta el Coto de Doñana.
No digo de Navidad, pues son vacaciones laicas: vacaciones sin el Niño,
sin nacimiento, sin nada. Vamos, de «felices fiestas» tal como marca la
tabla. Si era mucha la excelencia de aquella tierra huelvana, allá por
donde los pinos lloran en las sevillanas, si era maravilla el Coto, ahora
es más de la pensada. Estando don Zetapé disfrutando de las Pascuas, la
ETA, sus amiguetes, los del Proceso de marras, hombres de paz como Otegui
y su criminal compaña, en vez de tirar cohetes en fechas tan señaladas
como hacen los chiquillos de la casita adosada, un gran bomba pusieron en
la Te Cuatro, en Barajas. Una anécdota, accidente en lenguaje de la casa.
Un paréntesis muy breve, sin la menor importancia. No hay dos muertos como
dicen los del PP, qué calaña. Son dos desaparecidos, ¿la diferencia no
captan? Ni aquí se rompe el Proceso, ni aquí se interrumpe nada: el
diálogo lo más, pero pasado mañana estaremos otra vez pactando con los
etarras, y les daremos Euskadi, y les daremos Navarra, y un jamón con sus
chorreras les daremos si hace falta. Y dicen los muy malvados: «Vuelva el
presi de Doñana, concluya sus vacaciones, trabaje, vaya a Barajas, dé el
pésame a las familias, so mamón, da ya la cara». No saben los
desgraciados, que no conocen España ni saben la geografía de la gran
tierra huelvana lo que dice aquella copla que canta por sevillanas: «Zetapé,
no te menees, Zetapé, sigue en Doñana, que desde Las Marismillas, ¡lo bien
que se ve Barajas!»
Columna crítica, Joan Ferrer.-
Barbàrie
Acabat d'encetar
l'any 2007 i després d´haver rebut a
tots els pobles de la nostra comarca uns personatges com els Reis Mags,
tan estimats pels xiquets, sembla que allò correcte sería no plantejar-nos
temes que ens puguen fer perdre, ni encara que siga per un moment, les
ganes de viure feliços i de passar-ho be. Però de vegades la realitat és
massa contundent i no permet obviar-la ni que siga mirant cap a una altra
banda. Els darrers dies del 2006 han estat, possiblement, els pitjors que
podriem somiar per a començar una época esperançadora amb el nou any. El
grup terrorista ETA ha volgut estar present en la festa de cap d'Any de
totes les cases. Hagués pogut anunciar que es disolia, hagués pogut
demanar perdó a les víctimes pels seus crims i pel seu vandalisme, hagués
pogut confirmar la seua voluntat d'arribar a acords amb els negociadors
del govern de la nació, si més no hagués pogut obrir una finestra
d'esperança als seus propis membres empresonats i a les famílies que han
de desplaçar-se centenars de kilòmetres cada cap de setmana per
visitar-los. Doncs no, ha volgut ser protagonista de la manera més bàrbara
que sap: provocant morts i destrucció sense cap finalitat més que la de
aterroritzar la gent indefensa per posar els representants polítics
entre l'espasa i la paret. Els conflictes polítics, tal com ells anomenen
la situació a Euskalerría, es resolen fent política. Posar bombes és
terrorisme i els qui les posen, són terroristes. Daltra banda, a milers de
quilòmetres de distància, un dictador ha abandonat aquest món. Tal com va
passar fa pocs dies amb Pinochet, no trobo cap raó per la que hauriem de
considerar una pèrdua que Sadam Hussein haja traspassat. El que resulta
esfereidor per a la sensibilitat humana és vore el punt de cinisme i
degradació del que es capaç un butxí quan imposa el nus de la corda al
condemnat. Igual de bàrbara i bestial és la forma com es pot blanquejar i
legalitzar la desaparició programada d'un ésser humà. Segurament que el
dictador iraquià és culpable de tot allò que se l'ha acusat, i pot ser de
molts més crims encara, però en aquest cas concret entre acusadors i
acusat no hi ha cap distància. Només cal recordar que a Sadam se l'ha
executat per la mort de 148 kurds l'any 1982. La guerra d'Irak porta més
de 600.000 víctimes. A quantes penes de mort caldría condemnar als qui van
dissenyar i provocar la catastròfica situació que viu un país que fins fa
quatre anys funcionava, ni millor ni pitjor que tantes altres dictadures
com hi ha al món?. Passaràn Runsfeld i Cheney per un tribunal popular
americà? Ara que la legislació americana permet condemnar als débils
mentals com si foren plenament responsables dels seus actes, pagarà Bush
per la utilització d'armes d'urani empobrit que provoca milers de càncers
entre la població civil i els seus propis soldats?. Conste que no poso al
mateix sac al dúo que falta del trio de las Azores: Aznar no va ser més
que un “sargentillo xusquero” que es limitava a cumplir ordres, i Blair
era el cosí petit de Zumosol. Els ideòlegs i autors de la masacre
inacabable estàn, han estat des del primer moment, a l'altra banda de
l'Atlàntic. I pretenen passar a la història com els campions de la
llibertat. Ja es ben cert quan es diu que la història l'escriuen els
guanyadors. I mort a mort, bomba a bomba, la barbàrie humana va sumant
nous episodis envolcallats de pretesos ideals de democràcia i llibertat.
Esperem que el 2007 vinga una miqueta més civilitzat de lo que ha estat
l'eixida del 2006. Si no és així n'hi haurà per fotre el barret al foc.
Columna de Susanna Anglés.-
El cinema que ens
espera
Aquest any ens esclata,
cinematogràficament parlant, en bones i suggerents pel·lícules. Per
exemple ,Clint Eastwood s´endinsa dins la batalla d´Iwo Jima amb una peli
que pot emocionar i fer pensar a més d´un…es tracta de Banderas de
nuestros padres. Cinema bèl·lic que ens retorna a una de les batalles més
mítiques de la II Guerra Mundial dins l´important front del Pacífic….el
registre d´aquesta batalla és aquell que l´afiansa com a la confrontació
que va desparramar més sang de tota la campanya del Pacífic ; més de
21.000 víctimes japoneses i quasi 7000 per part de l´exèrcit USA. Aquest
film està recoltzat per la productora Dreamworks de Steven Spielberg i té
molt de rodatge en terres Europees, en concret a Islàndia. Aquesta batalla
també és objecte d´ una altra pel·lícula: Cartas desde Iwo Jima,
pel·lícula que aplegarà ,per ací, en febrer, però que ja fa un temps que
està en les carteleres d´Estats Units on opta a l´estatueta del Globos
d´Or com a millor peli de parla no anglesa. Ben Affleck que, poques
vegades ha fet d´autor de veres …interpreta a l´autor que fou el primer
Superman . El film s´anomena Hollywoodland. A la fi pareix que, aquest
serà l´any en que començarà el rodatge de la quarta entrega d´Indiana
Jones després de L´ arca perduda,
El temple maleït i La última creuada ;
el seu director, George Lucas , ja ha dit que “serà la millor fins ara”.
El guió, fet tant per part del mateix Lucas com per part de Steven
Spielberg, ja està acabat….després de tota una dècada de propostes i de
treball al seu voltant.. El protagonista serà , una altra vegada, Harrison
Ford . Així que les nombroses fans ja es poden fregar les mans. …tot i que
tindran que esperar, encara, al maig del 2008 si es viu als EEUU o a les
acaballes d´estiu ( principis de tardor) per aquestes contrades. Aquest
any, això sí, serà un any de “sagas” i de retorn…Així en Coppola es fica,
de nou, darrere la càmera amb un thriller ambientat un temps abans de la
II Guerra Mundial. La peli està basada en una novel-la de la romanesa
Mircea Elliade. Els germans Coen tornen amb “No Country for Old Men” , una
història que pareix que té molta violència …cal ressaltar ací que la cinta
estarà protagonitzada per Javier Bardem que, a més ,té que estrenar
“Killing Pablo” una peli basada amb la vida del narcotraficant Colòmbia,
Pablo Escobar. Hem dit que serà un any de “sagas”…podrem veure “Ocean´s
Thirteen” amb George Clooney i companyia i també , amb Matt Damon, “The
Bourne Ultimatum”; però n, apleguen molts més de títols: “Sin City 2”,
“300” ( un altre còmic portat al cinema) . “Grindhouse”, una peli de
terror de Quentin Tarantino i Rodríguez. Amés podrem seguir les aventures
de “Piratas del Caribe”, “Spiderman”, “Harry Potter”, “Arma letal”, les
del doctor caníbal Annibal Lecter…. En quant a l´ animació podrem veure a
la gran pantalla: “Los Simpson”; “Meet de Robinsons” i “Rattouile” de
Disney o “Shek The Third” de la productora Dreamworks.
Aquest any s´ espera que,
altra vegada, els cinemes siguin un punt d´ inflexió....tot i que ja estem
acostumats a que , sovint, és molt més valorat qualsevol film esquifit de
producció USA que molts dels que es fan ací o a Europa...un pes que,
malauradament, arrastrarem sempre. Almenábar com a director i Santiago
Segura com a actor tenen aquest any treballs amb nous projectes....si bé
s´ esperen les bones interpretacions d´ en Segura....molts de nosaltres
esperem encara amb més anhel les noves temptacions, des de la direcció, d´
Almenábar. Però hi ha més directors que aquest any truquen a la porta amb
noves realitzacions: Julio Medem amb “Caótica Ana”; José Luís Garci amb
“Luz de domingo”; Gonzalo Suávez amb “Oviedo Express” i Àlex de la Iglesia
amb “The Oxford murders” que és una coproducció Europea. Però els autors
també diran la seva durant aquest any: a Javier Bardem el podem veure amb
dues cintes força esperades “No country for old men”, (des de la direcció
dels germans Coen )o “Love in the time of cholera”, una pel-lícula basada
en la mítica novel-la de Garcia Márquez . L´ autor que protagonitzà una de
les millors pelis dels últims anys, “El Pianista” (de Roman Polansky )
Adrien Brody sortirà a totes les grans pantalles com a “Manolete”
mentrestant ,Paz Vega, donarà vida a Santa Teresa en un film dirigit per
Ray Loriga.
Columna històrica, Alfred Gómez.-
Artistas y
artesanos en el Vinaròs de los siglos XVI y XVII (I)
Nos informa Borrás Jarque
en su "Historia de Vinaròs" acerca de las obras que venían realizándose a
lo largo de los siglos XVI y XVII y de algunos de los artistas y artesanos
que en ellas obraban. Nos dice tanto Borrás Jarque como los documentos del
archivo parroquial que desde mediados del siglo XVI, el impuesto de la
"sisa", y a través de concesión especial del rey, iba a destinarse a obra
sociales, teniendo documentado que se amplió el recinto amurallado y se
reformó buena parte del mismo. Desde mediados del siglo XVI y tras las
guerras de Germanías, Vinaròs entró en una dinámica constructiva muy
importante. Se amplió la muralla hacia la plaza Jovellar que por entonces
se cerraba en la calle San Isidro. A lo largo del siglo XVI crecieron las
edificaciones a raíz del aumento demográfico y ello queda patente en la
necesidad de un nuevo templo, el actual, ya que el anterior no daba cabida
a todos los fieles. Ello queda patente también en la ermita donde una
clave de la arquería del claustro lleva la fecha de 1549. Recordemos que
Viciana hace referencia a nuestra ciudad precisamente en esas fechas, en
su obra impresa en 1562. Antes de mediar el siglo XVI y a consecuencia del
Concilio de Trento se comienza a llevar el registro de bautismos. En
ellos, con bastante frecuencia, queda constancia del oficio de padres y
padrinos. A través de ellos hemos hecho una exhaustiva recopilación de
nombres, fechas y oficios de aquellos vinarocenses dedicados al arte y a
la construcción. Hemos de apuntar que la presencia de muchos de los
nombres en los registros parroquiales no presuponen su adscripción a
Vinaròs, tanto más que en algunos casos tenemos constancia de su origen,
aunque algunos de ellos acabaron afinándose en Vinaròs, pero otros,
cumplido su trabajo, volvieron a su ciudad de origen.
A través de una
serie de artículos iremos poniendo de relieve los nombres y la
documentación de cada uno, aunque por motivos de espacio lo haremos de una
manera breve y resumida. Lo interesante es destacar la gran cantidad de
artista, artesanos y constructores documentados en Vinaròs entre los años
1540 y 1630 aproximadamente, un periodo muy fructífero en nuestra ciudad
desde el punto de vista constructivo. Uno de los oficios que tenemos bien
documentados es el de los "pedrapiquers", maestros de obras de la
construcción y directores de ejecución, aunque a veces se les puede
confundir o equiparar con el oficio de albañil. No podemos distinguir la
categoría de cada uno que engloba el término. Observamos dos épocas en las
cuales aparecen con cierta frecuencia.
Uno centrado en el periodo de
1550-1570 y otro, entre 1590 y 1610. Citados solo una vez tenemos a Pere
Guardín (1551), Pere Regadell (1566), Antonio Corca (1557), Fabià Llaus
(1558), Pere Blanchadell (1558), y "mestre" Antoni (1562). Para el periodo
intermedio tenemos a Juan de Montedenaro (1588) y Juan Trellat (1591) que
aparece también citado en 1588 pero como cantero. Y para el periodo final
tenemos a Francesc March (1606), Joan Bondía (1597), Pere Bondía (1598),
mestre Montía (1597) y Pere Lleonet (1614). Citados más de una vez
encontramos a Antoni Rigol (1596 y 1599), Joan Bellés, (1596 y 1600),
Miguel March, citado en diversas ocasiones, al igual que a "mestre" Blay y
a Esteve Ribera. Los que más aparecen son Antoni Ribera, entre 1551 y 1577
y Joan Farga entre 1567 y 1599. Debemos hacer especial mención a Juan del
Orrio, que aparece citado en diversas ocasiones entre 1559 y 1561, tanto
como "pedrapiquer" como "imaginaire", a veces junto a otros dos imagineros
de nombre Felip Febrer y Gabriel Ximenes. Hemos de apuntar que Juan del
Orrio fue el autor de la portada plateresca de nuestra arciprestal tal y
como hemos apuntado en diversos estudios. Continuará
Cáritas Interparroquial Vinaròs
Des de CARITAS
INTERPARROQUIAL de Vinaròs volem agrair a tots els vinarossencs la col•laboració
mostrada en la Campanya de Nadal, amb les aportacions dels quals hem pogut
repartir quasi 100 lots d’aliments (amb llet, oli, pastes, arròs, dolços,
etc.) individuals, i familiars, beneficiant-se unes 300 persones, amb pocs
recursos econòmics, que viuen al nostre poble, i als que hem ajudat a
celebrar el Nadal agradablement i amb esperança. Igualment volem donar les
gràcies als que han participat de l’alegria de 80 xiquets que han rebut
mitjançant els JOVES CRISTIANS de Vinaròs lots amb regals, donats per
persones de bona voluntat. Agraïm la iniciativa del Club de bàsquet
VINARÒS-AUGIMAR en dedicar l’últim partit de l’any 2006 a la recaptació de
joguets per a donar-los a aquesta campanya de Reis. En nom de tots els
beneficiats, GRÀCIES!! Diumenge 24 de desembre es va celebrar a les instal•lacions
municipals de Sant Rafael del Rìo una jornada matinal de futbol, amb el
lema “NO a les DROGUES”, que des de fa anys organitza CARITAS
INTERPARROQUIAL DE VINARÒS. Des de CARITAS, volem donar les gràcies a
totes les persones que individualment o a través de diferents institucions
i empreses han fet possible la celebració d’aquesta edició. Volem destacar
especialment la disposició i el treball dels directius de l’equip de
futbol de Sant Rafael que van posar a disposició de CÁRITAS els seus
recursos humans i materials per a la celebració d’aquest event. Agraïm la
col•laboració de l’Ajuntament de Sant Rafael que va cedir les instal•lacions;
als àrbitres, jugadors, i entrenadors dels equips participants que ho van
fer desinteressadament, així com les nombroses persones del poble i la
comarca que van assistir directament als partits. A Javier Navas i
JN.Produccions com organitzador de la part esportiva, i als mitjans de
comunicació per la difusió que van fer d’aquesta jornada. La recaptació
obtinguda, mitjançant les entrades, el cartell i aportacions anònimes serà
destinada a cobrir part de les despeses del Projecte Amigó, institució amb
la qual estem col•laborant des de fa anys.
|
|
Columna saludable, Adolfo Cabadés
(*)
Aspirina en
pacientes coronarios
La interrupción del
tratamiento con Aspirina en los enfermos coronarios se asocia a un
incremento del 82% de accidentes cardiacos. Estas son las conclusiones de
un estudio de la Universidad de Turín publicado recientemente en el
“European Heart Journal”. Los investigadores revisaron seis estudios que
incluían mas de 50.000 casos para evaluar el riesgo de la interrupción o
la no adherencia al tratamiento con Aspirina en pacientes con enfermedad
coronaria demostrada. El trabajo mostró que 10,6 días de promedio tras la
interrupción se produjo un aumento del 82% de eventos cardiacos y que el
riesgo se incrementaba 2,2 veces cuando la interrupción tenía lugar antes
de la cirugía cardiaca. Los autores del trabajo señalan que el tratamiento
con Aspirina en estos pacientes no ha de ser interrumpido ni siquiera
antes de la cirugía, con la excepción de la cirugía intracraneal y
posiblemente de la prostatectomia transuretral, ya que el riesgo de
sangrado con Aspirina es claramente superado por el riesgo de trombosis
cardiovascular al interrumpir el tratamiento.
(*) Vicepresidente
de la Fundación Valenciana del Corazón. Presidente de Honor de INSVACOR
Columna literària, Alicia Coscollano
enabril73mil@hotmail.com
Woman
Si tu no estàs, les
paraules marxen als llimbs dels mots mai pronunciats per iniciar un litigi
amb els diccionaris dels savis que dormen el somni de la raó mentre Lennon,
cantant Woman al ressò dels altaveus, desconsola fins i tot al cactus, i
les espelmes es prenen soles amb un estrany efecte poltergeist. Si no
estàs, - i si finalment vindràs s’ha convertit en un misteri- la teua
mirada es torna bromosa entre els perfils dels edificis i Barcelona
sencera sembla més sola i més esbojarrada que mai; el mocador es confon en
la flama de l’espelma que algú va regalar-me pensant-se que era hippy. La
taula sembla més gran, més fonda, més buida, les parets més altes i
blanques, com d’hospital, i les cadires esdevenen en ens acusador de
solituds amb vida pròpia que cerquen el caliu del radiador i es mouen amb
reserva, i amb un cert caire snob, veritablement hedonista, ocupant espais
diferents, molestes perquè ningú les ocupa i no poden escoltar converses.
Si no estàs les portes adquireixen un caire prohibitiu i els braços de la
chaise longe, sobtadament orgànics, s’embolcallen al voltant del meu coll
fins que no puc refiar-me ni restar dormida sense por a perdre la vida, o,
el que és el mateix, els somnis. Si no estàs no pots neutralitzar el
passat, ni la mirada fotografiada i emmarcada de gent que està, o no està,
de gent de pas i de gent per a sempre. Si tu no hi ets el fum sembla més
perniciós, quasi maquiavèlic, i el termòmetre més fred. Si no vens, si no
obris la porta abans de les vuit, tindré que anar a sopar glutamato a un
xinès i beure licor de serp, i, el que es pitjor, engolir-me’l, per,
després, preparar-li la maleta al darrer fantasma i acomiadar-lo fins la
parada d’autobús. I, per si tot això fora poc, plou i t’has emportat el
paraigua. Ah, no! No toques un altra vegada Woman, Sam.
Ilercavònia,
Vicent Sanz.-
Sants en temps de
rebaixes
Sí, molt bé. Les festes
nadalenques són les més entranyables que hi ha en tot el calendari festiu
perquè, com tothom sap, és el moment que les famílies es reuneixen i
refermen els seus vincles i practiquen la sociabilitat en espais tancats,
a causa de les circumstàncies meteorològiques, generalment al menjador de
casa, aquell espai en què tradicionalment hi ha hagut una taula que, dit
siga de passada, cada vegada es fa servir menys. A l'estiu, al bon temps,
la pràctica de la sociabilitat és tan normal que pràcticament ni ens
n'adonem. La bonança climàtica ens permet gaudir-ne en espais oberts, al
carrer. La reclusió festiva del Nadal, doncs, no és res més que una
conseqüència del canvi climàtic, de cada any, i ben mirat la cavalcada
dels Reis d'Orient, que n'és la culminació, ja ve a ser com una mena de
revolta contra aquesta reclusió. Ja pot nevar que els Reixos atrauen la
gent al carrer amb el seu espectacle de color, fantasia i il·lusió. I
regals per als xiquets.
Avui en dia, el cicle
festiu nadalenc ha acrescut el seu potencial de compromís. Abans la cosa
començava amb allò de les estrenes, si bé és veritat que pels nostres
verals d'aquest costum nadalenc no en queda ni la memòria. No sé del cert
si el tió hi tenia alguna cosa a veure. El cas és que si es vol complir
amb tot hi ha una sèrie de rituals que comprometen materialment el
personal. Es comença per les estrenes o el tió. Poseu-me l'intrús de Pare
Noel on millor us vaja. I així comencen les reunions sociofamiliars: la
Nit de Nadal, el dinar del dia de la festa, Sant Esteve allà on se
celebre; la Nit de Cap d'Any, amb el raïm de la sort, la festa obligada i
fins els calçotets rojos si és el cas. Vinga dispendi. I per acabar com
Déu mana, els Reis d'Orient, que porten coses a la gent. Certament, el
cicle festiu nadalenc s'ha convertit en una bona estratègia de negoci. És,
per exemple, el millor moment de l'any per renovar el mòbil. La qüestió és
centrar la festa en el mecanisme del regal, que com tothom sap és el
principal mecanisme d'establiment de compromisos en les relacions socials.
I com més ocasions se'n presenten, més negoci. D'aquí la innovació del
Pare Noel, que ja està penetrant socialment fins al punt que se'n veuen
d'emparrats en forma de ninot pels balcons.
En aquest Nadal de la
publicitat, les multinacionals de videojocs i els grans magatzems o bé les
petites botigues de la cantonada, la butxaca és una festa. I lògicament
els Reis d'Orient, que com tothom sap van inventar-se a Alcoi, són un
digne col·lofó d'aquests dies de festivitat sincrètica. Això no obstant,
els cartells de les rebaixes ja estan preparats a les rebotigues i el
temps de penitència pecuniària només espera que els cavalls dels Reixos es
mengen les garrofes de les sabates. Sort en tenim de Sant Antoni. Aquest
sant anacoreta té una festa d'una vitalitat que potser en segons quins
llocs encara pot respondre al caràcter eminentment rural de la comunitat
que la celebra. Però d'un temps ençà, en què la festa s'ha revifat d'allò
més, això està canviant de sentit a marxes forçades. Amb el seu esperit de
sacrifici en el desert, envoltat de temptacions i dimonis, és normal que
la gent s'identifique cada cop més amb el sentit metafòric de la seua
història. Al capdavall, gener és temps de rebaixes i de rigor econòmic. I
el que abans era sant d'una festa profundament rural avui pareix acumular
els creients del temps de les rebaixes. Vist que el caganer va patint una
marginació cada vegada més evident, tot siga per mantenir el bastió de les
tradicions antigues.
Ágora de los lectores
Partits polítics
La Grossa de Nadal, PSPV-PSOE
Vinaròs
Ja sabem
tots que el dia 22 de desembre és el Sorteig extraordinari de Nadal de la
Loteria Nacional i, malauradament, també sabem que aquest any les nostres
comarques han estat poc afortunades, així que ens haurem de conformar amb
la salut i amb el desig de que en el Sorteig del Nen tinguem més sort. Ara
bé, si parlem d’infraestructures viàries, podem dir que a les nostres
comarques, el dia del sorteig ens va tocar la Grossa de Nadal, perquè just
va ser aqueix dia el que el Govern Central i el Ministeri de Foment van
fer una sèrie d’adjudicacions sobre la N-340 i la N-232 fonamentals per a
les nostres comunicacions. Respecte a la N-232, Foment ha adjudicat a
l’empresa Copisa Constructora Pirenaica, S.A. el contracte de les obres de
la Variant de la Pobla d’Alcolea en la província de Castelló amb un
pressupost de 10,03 milions d’euros i un termini d’execució de 16 mesos; a
l’empresa Iva Leying, S.A. la redacció del projecte de condicionament i
reordenació d’accessos del tram Mas de la Torreta – Morella Sud (7,5 km)
amb un pressupost de 190.481 euros i, tot i que ja no correspon a la
nostra província, el Govern també va autoritzar al Ministeri de Foment per
licitar les obres de condicionament de la N-232 entre el límit de la
província de Castelló fins la intersecció amb la carretera provincial a
Ráfales, TE-V-3005, en la província de Terol, amb un pressupost de 57,88
milions d’euros. Amb aquestes actuacions, el govern socialista està
revitalitzant la N-232, una carretera en decadència, la millora de la qual
ha estat moltes vegades reivindicada pels empresaris de la província de
Castelló sobretot els del sector turístic, i el Ministeri està agilitzant
la construcció dels trams que faltaven excepte el del port de Querol, en
el qual ha descartat per inviables totes les alternatives tècniques que
s’havien plantejat fins ara en l’estudi informatiu i ha optat per començar
des de zero una altra vegada, encara que, no fa massa dies, Foment també
va licitar obres de millora de la seguretat (col•locació de barreres,
reperfilat i neteja de cunetes, reforç del paviment, ampliació de la
calçada en alguns trams i millora de les marques vials i senyals) en una
part de la N-232 que inclou el port de Querol, amb un pressupost de 3,9
milions d’euros i que serviran per a millorar aquest tram fins que arribe
la solució definitiva. En el que respecta a la N-340, Foment va adjudicar
a l’empresa Sorigue, S.A., amb un pressupost de 7,54 milions d’euros, les
obres de rehabilitació del paviment en vàries carreteres de les províncies
de Castelló i València, entre les quals està la N-340 que es millorarà en
vuit trams, dos dels quals (del p.k.1028,1 al p.k.1029,7 i del p.k. 1044,4
al 1048,5) pertanyen a la nostra comarca; i també es va adjudicar la
redacció del projecte de construcció la variant de Benicarló – Vinaròs,
que és l’obra que més anhelem des de Vinaròs i que més afecta a la
qualitat de vida i al desenvolupament urbanístic de la nostra ciutat i
s’ha adjudicat a l’empresa Arquitectos Ingenieros Consultores S.L. (ARIN)
y Sercal, S.A. (UTE) amb un pressupost de 864.352 euros. En definitiva, en
pocs dies, el Ministeri de Foment, ha adjudicat obres en les carreteres
principals de la nostra comarca per un valor total de més de 73 milions
d’euros, amb la qual cosa el govern socialista està complint les promeses
que havia fet i complint els terminis que s’havien fixat, així que, tot i
que no ens ha tocat la grossa de Nadal, ens hem d’alegrar per què, poc a
poc, les infraestructures viàries més properes a nosaltres estan millorant.
-365 dies del 2006 + 5 dies
del 2007 Sense començar les obres d’ampliació de l’Hospital Comarcal de
Vinaròs.
Los mejores candidatos,
PP Vinaròs
En este 2007 se celebrarán las elecciones municipales y
autonómicas. En el PP de Vinaròs afrontamos esta cita electoral con la
mejor expectativa pues contamos con los mejores candidatos. Juan Bautista
Juan es la persona que intentará llevar a Vinaròs a la senda de
prosperidad de la etapa 1995 – 2003. Juan lidera una nueva etapa de
renovación, una nueva forma de entender y hacer política que debe alejarse
de la política triste, gris y del pasado en la que nos ha instaurado el
tripartito local. Proyecto, ilusión, compromiso y trabajo es lo que le
hace falta a nuestro Ayuntamiento después del actual mandato, donde las
palabras han sido muchas y pocas las realidades. El tripartito local ha
sido insuficiente en la gestión, se ha dedicado más a desprestigiar y
atacar las instituciones autonómicas y a perder horas con ruedas de prensa
para anunciar los sueños de grandeza de aquellos que no tienen proyecto de
futuro. Juan Bautista Juan es la persona que ha ido tomando buena nota de
las preocupaciones de todos los vinarocenses y, tras su nombramiento como
candidato, ya se ha puesto en marcha para alcanzar las soluciones a los
problemas reales de la gente y que deben conseguir de Vinaròs una ciudad
moderna y cosmopolita, una ciudad del siglo XXI. Y para la reelección en
la Presidencia de la Generalitat contamos con la persona que se ha ganado
a pulso la mayor credibilidad de los valencianos. Francisco Camps es el
presidente que sabe cumplir la palabra que da y que durante todos y cada
uno de los días de su mandato se ha entregado con responsabilidad y total
determinación por nuestra Comunitat. Francisco Camps está trabajando todos
los días por hacer una Comunidad mejor, reclamando sin descanso todo
aquello a lo que los valencianos tenemos derecho, desde el agua hasta la
seguridad ciudadana. Se ha dialogado de todo y sin límites, desde el
Estatuto, con los partidos políticos, hasta la renovación del Pacto
Valenciano por el Crecimiento y el Empleo, con las confederaciones y los
sindicatos. El gobierno popular ha colaborado con empresarios y
agricultores para seguir siendo cada vez más fuertes, desde los Planes de
Competitividad hasta el Plan Millorar. Se han puesto en marcha los planes
de cohesión territorial desde el Plan de Comarcas de Interior hasta el
Plan de Mejora de Municipios Se ha hecho mucho y bien. Todo está en marcha
y todo va por buen camino. En el partido Popular sabemos cuáles son las
pautas que llevan a nuestra Comunidad a crecer de forma inteligente, en
conseguir una Comunidad más humana, más próspera, más sostenible, más
competitiva y más confiada. Con el PP se genera prosperidad, progreso,
futuro y bienestar en la Comunitat Valenciana y ello sigue frustrando al
PSOE al que ya sólo le queda recurrir, de forma desesperada a la mentira
para ocultar la apuesta decidida, con más de 30 millones de euros en
inversiones para nuestra ciudad. Los socialistas podrán seguir criticando
y engañando pero no podrán desmerecer la gestión de gobierno, eficaz y
hornada, de Francisco Camps, que ha llevado a la Comunitat Valenciana a la
primera línea nacional e internacional, abriendo así notables expectativas
de futuro y que continua en el firme objetivo de avanzar hacia el pleno
empleo. En lo que va de legislatura ya se han creado 350.000 nuevos
puestos de trabajo y ello se ha conseguido al mismo tiempo que bajaban los
impuestos a los valencianos que se han ahorrado unos 457 millones de
euros. Este año 2007 se hace realidad la desaparición definitiva del
impuesto de Sucesiones y el impuesto de Donaciones. Fue una promesa
electoral y el PP cumple consiguiendo con ello que tengamos la presión
fiscal más baja de todas las comunidades.
Vivendes de VPO, Bloc
per Benicarló
Les noves actuacions
urbanístiques de Benicarló tindran un 30 per cent de VPO gràcies al Bloc,
la qual cosa farà que es supere fins i tot el que marca la futura Llei del
Sòl "L'oferta immobiliària actual no és satisfactòria per a molts joves,
per això hem forçat a que hi haja un 30 per cent de VPO" 02 DE GENER
2007.- El Bloc per Benicarló aposta i ho seguirà fent per l’accés dels
joves a la primera vivenda. Entre les mesures per ajudar a regular un
mercat completament desbaratat, amb preus inflats fruit de l’especulació i
com a conseqüència directa de la nul•la política en matèria de vivenda que
ha realitzat el Partit Popular a Benicarló, el Bloc ha aconseguit –tot i
les reticències de l’equip redactor del futur PGOU- que hi haja un 30 per
cent de Vivendes de Protecció Oficial (VPO) en les futures actuacions
urbanístiques a la nostra ciutat. La mesura supera la proposta de la
mateixa Llei del Sòl, en tramitació, i que obligarà a que la relació
reservada per a VPO siga de la quarta part. La greu situació de partida
per a molts joves de la localitat, que es veuen obligats a viure en
vivendes que no responen a les seues necessitats o a haver de mudar-se a
altres localitats de la comarca com a conseqüència dels preus d’uns pisos
pensats per a segones residències turístiques, obligava la classe política
al front de la institució municipal a fer propostes d’aquest calat. La
distribució futura d’aquestes vivendes a un preu taxat, es repartirà entre
les diferents actuacions urbanístiques. Això farà que s’evite la
concentració de VPO en un sol barri i es distribuïsca per diferents zones
de la localitat. Algunes tesis recomanen mesures com aquesta front a la
concentració en zones d’expansió concretes. De l’actual situació tan sols
es pot culpabilitzar al Partit Popular, tant al front del “govern” de la
Generalitat, com el que –malauradament- ha estat al front de la institució
municipal al llarg de 14 anys. Ni tan sols l’haver estat “fidel aixecadits”
a Les Corts ha servit per portar inversions i polítiques d’aquesta classe
a la nostra ciutat, mentre veiem com si s’han donat a d’altres localitats
veïnes com Vinaròs on s’ha cedit sòl i un Pla de la Vivenda que ha gastat
milers de milions d’euros a moltes localitats valencianes. Com veieu, la
del PP i la del Bloc son maneres molts diferents de veure la qüestió de la
vivenda tot i la defensa que fan de la Constitució, on es diu que tothom
té dret a l'habitatge.
Port de Vinaròs
Associació de Veïns
Migjorn
Al•legacions a la reforma del Port de Vinaròs per part de la
Generalitat Valenciana, presentades per l’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE VINARÒS
“MIGJORN”: PREMISSES La Comunitat Europea vol fomentar l’ús comercial i de
viatgers dels ports com el de Vinaròs, segons es desprèn del “Libro blanco
de la política europea de transportes” , on es posa de manifest la
saturació existent en alguns vials, carreteres y ferrocarrils, i per
descongestionar aquest transport terrestre la Unió Europea dona una
prioritat al transport marítim de curta distància. Segons l’informe de la
Generalitat Valenciana, el sector comercial de port de Vinaròs te un
potencial elevat de creixement, i és en aquest context que el foment del
transport marítim de curta distància es presenta com una gran oportunitat
de consolidar el País Valencià com una plataforma logística “líders” a la
Mediterrània, i s’obri d’aquesta forma la possibilitat de que el port de
Vinaròs prengue part en la consolidació de la de la nostra comunitat com
una plataforma logística de la mediterrània, per mig de la introducció en
la cadena intermodal de transport, convertint el port de Vinaròs en un del
ports de capçalera del Sistema Portuari Valencià, afavorida per la
previsió d’uns mitjans excel•lents de comunicació, reflectits en el PGOU
del nostre poble. Per aquest motius i d’altres que reflectim més avall per
el que estem en contra de part de la reforma presentada a informació
pública per la Direcció General de Transports, Ports i Costes. Doncs no
queda reflectida la part comercial, després dels informes favorables de la
Generalitat i la nova política de transports de la Unió Europea.
Per tant,
creiem que aquest projecte dificultaria adaptar el port de Vinaròs a la
política Europea de transports intermodal i presentem al dit projecte les
següents AL•LEGACIONS
1a. – En una obra de tal magnitud i tant
important per a Vinaròs i la seva comarca falta molta més informació.
Informació a difondre tant publica com privadament per que son molts els
afectats d’una manera més o menys directa i cap d’aquestes persones,
entitats, empreses, etc., n’ha rebut cap. Pescadors, calafats, drassanes,
tallers mecànics, compradors de peix i poble en general no en son
coneixedors de com els afectarà o els pot afectar tan gran canvi en el seu
futur.
2a.- Una vegada començades les obres els serveis que al dia
d’avui es donen al Port és tenen que seguir donant.
3a. – La zona tècnica A-3 no deu ser més llarg que la llargada actual del dic de ponent,
doncs tal com es presenta al plànol número 8, estrangularia la entrada de
vaixells comercials o de passatgers.
4a..- La A-4 es pot guanyar espai
fent-la córrer cap a la platja.
5a.- Entre la zona A-3 i A-4, es
tindria que guanyar espai per instal•lar les drassanes, que ara estan
escampades per varies zones de Vinaròs, igual que els tallers mecànics que
tenen relació directa amb el mar, i que hi son molt importants i
necessaris per tota la activitat portuària.
6a.- A-6, creiem que els
edificis que es puguen construir en aquesta zona no tenen que fer de
pantalla visual, les construccions tindrien un poble pescador.
7a.-
A-7, aquesta zona no tindria que saturar-se, a més de fer més vials amples
per comunicar la zona A-8 “comercial”, amb la sortida del port.
8a.-
A-8, El transversal creiem que deu ser zona comercial, i a més adaptar-lo,
fer un contra dic, des del transversal fins a la zona d’oci (dins del port)
per poder atracar els vaixells, tant de carga com de passatgers.
9a.-
Per resguardar el port dels temporals de migjorn es tindria que allargar
el dic de llevant amb la llargada i la inclinació necessària. Vinaròs no
ha tingut mai un monocultiu, sempre ha sabut treballar amb tots els rams
econòmics, tant comercial, agrícola, pesquera, industrial, etc., sense que
un sector es menge l’altre, i amb aquest projecte trobem a faltar el
potencial la part comercial i de viatgers, que abans, en un passat no
llunya, tenia Vinaròs. I veient els informes de la Unió Europea i de la
Generalitat creiem que es una equivocació el bandejar la part comercial
del port de Vinaròs. Per tot l’exposat demanem siguen tingudes en compte
les presents al•legacions, abans d’aprovar el repetit projecte de la
reforma del PORT DE VINARÒS.
|
Romance de ZP en Doñana
