Columna crítica, Joan Ferré
Disuélvanse (Breve cabreo de media tarde)
DISOLVER: Separar, desunir lo que estaba unido de
cualquier modo. Disolver el matrimonio, las Cortes. U. t. c. prnl.
Disolverse una sociedad. (2ª acepción del Diccionario de la RAE, en su
vigésima edición) Añado yo, como sociedad a disolver, los partidos
políticos por ejemplo, puesto que de ello quiero tratar hoy. Seguro que
han adivinado ya el sentido de mi reflexión. No podemos más, señores
POLÍTICOS. Estamos hasta el cogollito de contemplar el lamentable
espectáculo que cada día nos ofrecen con su comedia de pacotilla. El
presidente Rajoy no sabe nada de malversación ni de desvío de fondos. Cómo
antes tampoco lo supieron ni Felipe González, ni José Maria Aznar, ni el
presidente Zapatero. Ni siquiera se enteraron nuestros más cercanos
Zaplana, Olivas y Camps. A los sufridos contribuyentes, al final, nos da
igual si sabían o no sabían lo que pasaba en su casa. Si lo sabían y lo
permitieron son tan ladrones como el que mete la mano, y si no se daban
cuenta, con la que les caía, son más lelos que “el tonto los palotes”.
En
cualquier caso, es un peligro permitirles manejar la cantidad ingente de
recursos económicos que la legalidad fiscal pone en sus manos. Los
partidos políticos, asociaciones de representación social que generaciones
de ciudadanos del mundo occidental suspiraban por formar, han acabado por
representar una máquina de poder que tritura las más nobles voluntades de
participación social. En España sobre todo, dónde los chanchullos que han
sabido armar para dotarse de recursos económicos, les han desprestigiado
de tal manera delante de la ciudadanía que ya no representan ninguno de
los valores con los que nacieron. Disuelvan los partidos políticos y
disuélvanse ustedes, hágannos el favor, y dedíquense sus miembros a
cualquier oficio honrado que les permita mirar a los ojos a sus
conciudadanos sin haber de justificarse. ¿Tanta satisfacción les aportan
sus cargos que les compensa todo el desprecio que les mostramos aquellos a
quienes dicen servir?
No nos sirvan más, creánme. Sírvanse ustedes mismos,
si no les basta aún, y déjennos en paz. Los políticos honrados, aquellos
que realmente se creyeron que esto iba de trabajar por la comunidad, que
sin duda los hay, váyanse a sus casas en paz y regresen con otro proyecto
transparente, que no les haga parecer lo que no son. Necesitamos de buenos
gobernantes que aúnen las aspiraciones de la comunidad. Los otros
políticos, los que se han dedicado a lo que gente suponemos pero no nos
dejan saber ni nos quieren explicar, los chorizos, ladrones, aprovechados,
mafiosos, pandilleros, todos esos que se conocen como “políticos al
servicio del aparato del partido” para su perpetuación en el poder, que no
son nadie sin el grupo que les encumbró y que medraron a la sombra de
personajillos más listos que inteligentes, tengan vergüenza torera y
devuelvan lo que se llevaron. Sus paisanos necesitan todo lo que
sustrajeron. Sus paisanos somos todos, gente hipotecada, en el paro, sin
seguro de enfermedad, comerciantes sin clientes, ciudadanos con menos
escuelas y hospitales, sin ayuda a la dependencia ni becas de comedor, sin
posibilidad de trabajar ni futuro por imaginar. ¿Se imaginan lo bien que
viviríamos en este país si nunca les hubiéramos conocido a ustedes?
Cròniques des del
Canà, Joaquim Buj
Canvi de cromos
Set ajuntaments de les
Terres de l’Ebre canviaran d’alcalde enguany. Els pactes de govern i la
dimissió de l’alcalde de Rasquera forcen el relleu a meitat de 2013. De
moment, el Montsià és l’única comarca que s’escapa dels canvis a
l’alcaldia, sempre i quan no es produisquen unes poc probables mocions de
censura a Alcanar i la Ràpita on ERC i CiU, respectivament, governen en
minoria. Convé recordar que la substitució més recent es va produir a
l’Ajuntament d’Ulldecona el desembre passat, on, d’acord amb el pacte de
govern, l’independent Celestí Hervàs cedia l’alcaldia a la convergent
Núria Balagué. L’alternança de poder al Baix Ebre beneficiarà el PSC que
recuperarà les alcaldies de Deltebre i el Perelló, gràcies als pactes amb
ERC. Emilio Bertoneu serà el futur alcalde de Deltebre i Genoveva Margalef
l’alcaldessa del Perelló, que rellevaran els republicans Gervasi Aspa i
Ferran Cid. En canvi, Francesc Xavier Arbó (ERC) serà el nou alcalde de
Benissanet, a la Ribera d’Ebre, a mitjans d’aquest any, gràcies al pacte
amb la llista de Progrés per Benissanet, encapçalada per l’actual batlle,
Ignasi Ballber. Abans de l’estiu, Sebastià Fisach (ERC) donarà el relleu a
Antonio Àlvarez de la llista de Progrés municipal a Corbera d’Ebre.
A la mateixa comarca de la Terra Alta, el pacte CiU-PSC farà que Fermí Ruana
lliure la vara de l’alcaldia de la Fatarella, a Jesús Ruana, també enguany.
Ben diferent és l’acord entre CiU i PP a la capital terraltina, Gandesa,
on CiU- que va obtenir cinc regidors- i el PP, que en va aconseguir només
un, es reparteixen l’alcaldia durant el present mandat. Un pacte que
recorda el que hi ha a Ulldecona. Els dos primers anys Carles Luz (CiU) és
l’alcalde gandesà i els dos següents Anna Sicart serà la titular de
l’executiu local. Amb aquest acord, l’exalcalde independent Miquel Aubà va
passar a l’oposició després de dotze anys al govern de Gandesa. Aquest
compromís permet CiU ostentar la presidència dels consells comarcals de la
Terra Alta i el Baix Ebre. Tal i com recordava fa uns dies el Diari Més,
l’excepció fora dels pactes la protagonitza l’alcalde de Rasquera, a la
Ribera d’Ebre, Bernat Pellisa, qui va anunciar que deixaria l’alcaldia el
14 de juny de 2013.
Així complirà la seua paraula d’abandonar la política
si no assolia un 75 per cent de suport en la consulta ciutadana per
ratificar la plantació de marihuana i la resta del pla anticrisi. Un
projecte que va aconseguir el 56 per cent de vots favorables al poble de
Rasquera. La decisió de Pellisa és ben diferent de la d’un altre polític
“d’alt standing” que, en el seu dia, va dir que dimitiria si es detectaven
irregularitats a la gestió del seu partit. Aquest soci del bipartit (o tri,
segons com es mire) que governa Catalunya ni tan sols ha posat el càrrec a
disposició de la militància. Segurament, hagués sortit reelegit, però el
gest no hagués estat gens malament, tenint en compte que els ciutadans
opinen que la classe política, junt amb l’atur, són dos dels principals
problemes del país. I és que si mirem cap a Espanya, el partit més que
majoritari presumeix de “mans netes” quan té expresidents autonòmics i de
Diputació, exregidors i exalcaldes que visiten sovint els jutjats i no per
fer turisme, precisament. Si volen fer algun viatget, la seua destinació
preferida sol ser Suïssa. Damunt encara amenacen els periodistes amb
querellar-se si en diem alguna cosa, quina barra!.
Ilercavònia,
Vicent Sanz
http://ilercavonia.wordpress.com
 Veure-les
venir
Aquesta darrera setmana hem
assistit a la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya, que ha
tingut un cert protagonisme en la persona de Núria Ventura, exalcaldessa
d’Ulldecona i diputada pel PSC, a causa de l’escissió de vot que va
experimentar el seu grup parlamentari, ja que ella mateixa va ser una de
les dissidents a l’hora d’incomplir el mandat del seu partit. En lloc de
votar en contra de la declaració, ella i quatre parlamentaris socialistes
més van abstenir-se de prémer el botó i va ser com si no hi fossen, si bé
amb un efecte polític considerable. Van trencar la disciplina de partit i
van obrir prou més l’esquerda que, pel que es va veient elecció rere
elecció, porta el PSC a l’esvoranc polític, al clot. El model de
democràcia en què estan involucrats els partits polítics de resultes d’uns
plantejaments institucionals que configuren un règim partitocràtic, sorgit
de la transició d’una dictadura, no interessa al ciutadà a no ser que
decidisca participar-hi i pujar al carró del repartiment del pastís
convertint-se ell mateix en polític, si pot. Aquest model de democràcia,
després de més de 34 anys sense reforma, dóna mostres d’haver esgotat les
seues reserves de representativitat.
I una bona mostra és la
mateixa declaració de sobirania. Sense reformes profundes del sistema
electoral i de l’estructura de l’estat, és normal que en temps de canvis
ràpids i substancials de la societat, el sistema es mostre anquilosat com
ho va ser el de la restauració borbònica a començaments del segle XX. És
justament als partits del règim, entre els quals el PSC, que no interessa
canviar les condicions actuals de la vida política. D’aquí aquestes
tensions. El dia que els representants polítics responguen davant els
electors i no davant de qui els ha posat a la llista tancada, serà un
altre cantar i la ciutadania no haurà de votar tapant-se el nas.
Segurament, en una situació així, els parlamentaris hauran de fer millor
la seua faena i, en qualsevol cas, les dissensions respecte de les
consignes de la matriu partidista seran una virtut de la democràcia i no
un esguerro com ara. Passa en altres països que tenen un sistema de
representació transparent i és d’admirar.
El que evidencia l’actuació
de Núria Ventura en aquesta votació és la repercussió que el procés
polític obert a Catalunya pot tenir en relació a la Ilercavònia. És
prompte per aventurar res, però si el procés es consolida és molt possible
que les relacions actuals entre les diferents comarques que la conformen
experimenten canvis. És difícil discernir en quina direcció poden tenir
lloc. En tot cas, la fragmentació administrativa actual podria
incrementar-se. Cosa que pot repercutir a nivell social. Però en
desconeixem les possibilitats. Bons som per pensar-hi, en coses
d’aquestes. La prospecció no és precisament un punt fort del personal i,
ben mirat, val la pena esperar a veure-les venir, com s’ha fet
històricament sempre que s’han produït situacions de conflicte com la que
podria obrir-se. Retinguem, això no obstant, quina és l’actuació dels
representats del territori posats en la situació que ens ocupa. I bé. Això
passa pocs dies després que el tribunal constitucional espanyol, que de
fet funciona com a tercera cambra política, ha desestimat el recurs que hi
va interposar el govern valencià el 2004 contra la derogació del Pla
Hidrològic Nacional (PHN), més popularment conegut com transvasament de
l’Ebre.
Després de la declaració de
sobirania del Parlament de Catalunya, el vicepresident de la Generalitat
valenciana, José Císcar, s’ha afanyat a oferir sòl industrial als
empresaris catalans que vulguen fugir de Catalunya davant la perspectiva
de la independència. No és descartable que la proposta servisca per tapar
el fracàs del recurs al constitucional davant l’opinió pública valenciana.
Vull dir l’opinió pública que li canta les excel·lències, li fa la
propaganda i li amaga la brossa sota la catifa. La qüestió és mantenir una
actitud pública d’hostilitat, com correspon al blaverisme consubstancial
de l’establishment valencià. La rapidesa de reflexos correspon a la
intenció manifesta dels empresaris catalans de convèncer Artur Mas que
abandone la via independentista i faça cas d’Antoni Duran i Lleida, molt
ben connectat amb els peixos grossos de l’empresariat català. La canya
està tirada i veurem si van picant o bé la proposta de Císcar només és una
maniobra entre la distracció i l’aprofitament de llenya arran de terra.
Deu ser per això que
ofereix sòl. En l’oferiment d’aquest recurs s’hi pot resseguir la
voracitat adquirida en la depredació del territori, en la qual la
Generalitat valenciana i els polítics, corruptes i no, que van facilitar
la bombolla immobiliària, hi tenen la mà trencada. Per això ara el
vicepresident té aquest reflex adquirit. Aquesta manera de fer és la
mateixa amb què actua en el cas de la fractura hidràulica. La qüestió és
vendre’s el territori, explotar-lo sense parar compte si es malmet o no. A
això es redueix l’altura de mires de la política industrial. D’aquesta
política, a la Ilercavònia ja n’anem tenint experiència: les nuclears, el
transvasament de l’Ebre, les plantes gasístiques, la fractura hidràulica,
els PAI de la bombolla immobiliària, els aeroports per estrenar… Tota una
cultura industrial que el marc polític ha facilitat, com a mínim. I bé: hi
ha una relació directa entre aquest model econòmic en crisi i el marc
polític que l’ha fet possible, que també ha entrat en crisi. Deu ser que
per canviar de política econòmica, per orientar-la a l’economia del
coneixement, de les energies renovables, de la recerca científica, de
l’educació; primer cal canviar el marc polític. Als empresaris catalans i
als polítics que viuen de la constitució espanyola es veu que el sistema
actual ja els va bé. D’altres, potser com la mateixa Núria Ventura, es
troben atrapats en les contradiccions del sistema.
"Lo galliner",
Toni
Manel
http://aulivera.blogspot.com
 Fins aviat Pere!
Fa un parell d'estius vaig
tindre una cita amb el que se'n podria dir que és “un personatge”. Un iaio
de 80 i pico d'anys, fotut de la cadera (com el rei), que porta unes
quantes operacions i les que li queden. Té unes quantes finques que se
dedica a controlar amb un 4x4, i que, a l'estiu, quan més se'l veu pel
carrer, te'l trobes mig descamisat amb la muleta “coixim-coixam”. Ell
camina molt tranquil, no veu tres dalt d'un burro i no reconeix la gent
del carrer, però no li cal, perquè no ha fet tres passes que ja l'ha parat
algú per preguntar-li per la salut. I ell sempre contesta: “Anem tirant,
què hem de fer?” i llavors explica en tot detall la darrera operació. La
gent s'esgarrifa i ell pregunta: “No era això el que volies saber?”.
Nascut a Ulldecona, conserva el català més castís, fins al punt que quan
escriu les “a” àtones finals les escriu “e”.
La famosa “e” que la meua
generació ja no fem perquè sona arcaic i natros som una colla de moderns.
Possiblement no hi hague home a Ulldecona que s'hague tirat tota una vida
perdent el temps per la cultura local. El que avui dia en diríem unfriki.
Mireu si n'és de gran que un dia va tindre una reunió amb
l'Excel·lentíssim Jordi Pujol, i este, després d'un bon rato de conversa
amb ell, va sentir que tenia una coletilla, un carcasset en acabar les
frases. Li donava carisma i paternalitat, i des d'aquell dia el President
va començar a fer-ho. Tot un plagi. Són moltes les generacions que han
sentit el famós renec: “Me cagon lo xiquet de Déu” després de fer alguna
trastada, que després ell explica com una anècdota graciosa. Autodidacta
de mena, possiblement ha estat una de les persones d'aquest país que més
teatre ha llegit. No ha tingut estudis com a tal, però va nàixer amb un
guió baix del braç. Ha fet altruístament d'actor, director i productor al
llarg de gairebé tota la vida. Ha tractat tots els gèneres i ho ha fet amb
gràcia i glamur. Només li faltava el porno que també l'hauria fet de puta
mare, però ja el va arreplegar una mica gran quan ja no calia anar a
Perpinyà. També ha fet de futbolista, músic, polític, president,
agricultor...
Si és que ell ja ho va dir fa un parell d'anys que l'únic
que li faltava abans de morir era ser pregoner de les Festes Majors
d'Ulldecona. I també ho ha estat. Em va dir que a ell sempre li havia
agradat fer riure a la gent. Per això, avui, després de reescoltar les
gravacions d'aquell estiu, Pere, no vull fer cap drama. Crec que t'agrada
més l'humor, i així ens ho emprendrem. Tot i que avui hauria de ser un dia
trist perquè has dit: “Prou!”, Pere, els que hem après de tu no volem
deixar-te marxar i hem demanat un títol d'immortalitat perquè ja en som
massa els que has marcat directa i indirectament. Ja no podem parlar de tu
en passat, perquè moltes persones vinculades a les entitats locals tenim
una part de Pere Sans. Alguns perquè els vas ensenyar en primera persona,
d'altres perquè n'hem sentit a parlar i ens ho has o han explicat. El més
important no és que te'n vaigues, sinó tot el que has deixat enrere: Tota
una vida dedicada a la cultura i a un poble. Avui et diem “arreveure”, i
no t'acabarem mai de donar les gràcies.
Vora l´Ebre, J.Ferré Verge
www.laviaaugusta.blogspot.com
Equipaments
insolvents
El passat 10 de gener, l’arxiver comarcal del Montsià s’acomiadava dels
càrrecs polítics de l’Ajuntament d’Amposta anunciant-los que el dia 15 de
gener li caducava el contracte i no sé li renovaria. Això vol dir que
l’Arxiu Comarcal també tancava les seves portes ni que fos de forma
provisional, ja que un arxiu sense arxiver no pot funcionar mai de la
vida. Quan vaig saber la notícia, només feia uns dies que un polític de la
veïna ciutat de Tortosa m’havia dit que l’Ajuntament d’Amposta anava a
tancar de forma imminent el centre d’arts visuals, batejat com lo Pati per
ocupar el pati de recreo de les modernistes escoles públiques. És dóna la
circumstància que tant l’Arxiu Comarcal com el centre d’arts visuals van
ser inaugurats el mateix dia pel qui era Conseller de Cultura de la
Generalitat de Catalunya Joan Manuel Tresserres, en el darrer temps del
govern d’Entesa.
Aquests dos equipaments, juntament amb l’edifici
polivalent que hi al recinte firal, eren la joia de la corona de la
primera legislatura de l’alcalde Manel Ferré. Tret de l’edifici
polivalent, els altres dos són edificis molt sobris, amb línies rectes i
molt de formigó. No obstant havien d’exercir funcions molt concretes, però
no per això han estat exempts de polèmica. L’Arxiu Comarcal que es va
ubicar prop de la plaça de la Castellania d’Amposta, és un equipament
dotat de la tecnologia més moderna per a permetre tractar qualsevol tipus
de documents per a que no es deteriori durant el pas del temps. Una altra
cosa és si calia fer-lo tan gran per la documentació que, en un principi,
havia d’emmagatzemar. Tret d’uns quants documents locals i el fons
personal del gran escriptor del delta de l’Ebre Sebastià Juan i Arbó, poca
cosa més hi contenia. Una de les poblacions de la comarca amb més
documents és Ulldecona, a priori, candidata a albergar un equipament així,
però el pes polític d’Amposta va acabar per fer decantar la balança cap a
la capital del Montsià.
El centre d’arts visuals va néixer a partir del
festival Strobe de videocreació. Però també podia albergar altre tipus
d’exposicions, com per exemple la Biennal Amposta (BIAM), així com
exposicions diverses que fins ara es feien a la biblioteca comarcal o al
museu de les Terres de l’Ebre, dintre del mateix complex cultural. Ara bé,
la pregunta és: Tenia Amposta por capacitat per tenir ocupat lo Pati la
major part dels dies de l’any? La megalomania dels diferents equips
governants de la nostra ciutat ens ha portat a aquesta situació
insostenible. No s’ha d’esperar que la cultura sigui rendible, però si es
dota la ciutat d’equipaments culturals, el que no pot ser, és que els
acabis tancant abans de dos anys d’haver-los inaugurat. D’això se’n diu
manca de previsió i possiblement també malversació de diner públic;
perquè, com és lògic, els equipaments que es construeixen a les ciutats i
pobles no els paguen els polítics de torns, sinó que els paguem tots els
ciutadans gràcies als impostos que tributem pels diferents conceptes.
Donaria les gràcies si tots els mals de la nostra ciutat acabessin aquí.
Desgraciadament, els diferents governs de CiU, han deixat pel camí molts
de cadàvers: l’escorxador municipal, la zona lúdica de Tosses, el centre
comercial Futuro Ciudad Amposta... Uns equipaments que s’han hagut de
tancar o funcionen molt per sota de les seves previsions inicials. Com diu
la dita: no és or tot el que rellueix, encara que ens ho vulguin vendre
com a tal i, si és possible, adornats amb pedreria preciosa.
Partits polítics
En este
apartado reproducimos los textos sobre temas locales o comarcales que nos
envían los partidos o representantes políticos.
PSPV Benicarló
El Paseo Marítimo Sur de
Benicarló no tiene fecha de inicio. Así se desprende de la respuesta
recibida a una pregunta efectuada por el senador socialista por Castellón,
Enrique Navarro, a instancias del PSPV de Benicarló. En dicha respuesta se
habla de la división del proyecto en fases para añadir “La primera fase se
ejecutará en función de las disponibilidades presupuestarias”, lo que
indica que no sólo no hay presupuesto para este año, sino que no existe
ninguna previsión para los siguientes. Así mismo, los socialistas de
Benicarló han encargado al senador una batería de preguntas sobre el
control de la regresión en la Costa Norte de la población. Las preguntas,
registradas el pasado mes de diciembre y de las que todavía se espera
respuesta, se refieren a la dotación presupuestaria para la defensa de la
costa, la aprobación de un proyecto definitivo y la inclusión en este de
los estudios de la Universidad Jaume I de Castellón.
De la renúncia a l’acta de
regidor del Sr. Ernesto Molinos en el dia d’ahir, i que es farà efectiva
al proper plenari, ESQUERRA- Vinaròs afirma: - Ens alegrem que
l’empresa del Sr. Molinos funcione, fins el punt que haja de deixar la
regidoria. - Lamentem que, una vegada més, el contingut de la seva
renúncia s’haja traslladat abans als mitjans de comunicació que a la resta
de Corporació. - Entenem que la inclusió del Sr. Molinos a la llista
electoral de 2011 es va fer només amb la intenció d’oferir una imatge de
consistència de l’equip de govern que ens havia de salvar del desastre
econòmic. Esquerra també considera l’abandonament de la regidoria com un
nou incompliment electoral i una nova manipulació respecte la imatge que
donava amb el Sr. Molinos al front d’Hisenda,i que assegurava un bon
nombre de vots. - ESQUERRA- Vinaròs afirma que estem davant d’un equip de
govern venut com a eficaç però on ningú és capaç de portar l’àrea
econòmica.
La designació del regidor Juan Amat Sesé, com a màxim
responsable polític d’Hisenda, situa a l’equip del PP en la línia de la
desvergonya i de l’escàndol, donada la seva vinculació familiar amb
diferents litigis que manté contra l’Ajuntament. Aquesta vinculació fa que
el Sr. Amat estigue relacionat amb la part denunciant de demandes contra
l’Ajuntament de Vinaròs, i que gràcies a la lentitud de la Justícia, ara
el situen, al ser regidor d’Hisenda ,com a representant dels interessos
del poble. Quin serà el seu paper? A qui representarà ? Al poble? A la
família? Està habilitat el Sr .Amat ,per creuament d’interessos, a ser
regidor d’Hisenda, en qüestions que podrien reportar al patrimoni familiar
centenars de milers d’euros? No es pot ser Jutge i Part, ni tampoc part
denunciant i part denunciada. - A més, la pròxima consolidació de la plaça
d’Interventor, referma la nostra convicció que ara mateix l’àrea econòmica
no està en mans de regidors preparats i es delega en els Tècnics de
l’Ajuntament.
El concejal de Empleo y
NNTT del Ayuntamiento de Vinaròs, Juan Amat, ha salido al paso del
comunicado emitido por Esquerra Republicana señalando que “Esquerra
Republicana sigue instalada en la mentira y la descalificación gratuita
generando polémicas artificiales, con la única intención de disimular su
incapacidad de hacer una oposición constructiva en pro de los
vinarocenses.” Amat señalaba que “en su comunicado Esquerra afirma que mi
futura designación como máximo responsable político de hacienda es un
escándalo dada mi vinculación familiar con diferentes litigios que
mantengo contra el Ayuntamiento, cuando lo que realmente es un escándalo
es la desvergüenza con la que el sr. Batalla se inventa las cosas. Con
total rotundidad afirmo que nunca he presentado denuncia ni demanda alguna
contra el Ayuntamiento, ni antes de ser concejal, ni después de serlo”.
El edil del equipo de
gobierno manifestaba a su vez “que es de una ignorancia extrema el pensar
que porque yo vaya a ser concejal de hacienda, mis familiares tengan que
renunciar a ejercer sus derechos en los tribunales, circunstancia ésta que
sería perfectamente legal y compatible con mis funciones, pero que además,
y dejando todavía más en evidencia al sr. Batalla, tampoco se dará, puesto
que en la actualidad no tengo ningún familiar que tenga ningún pleito
contra el Ayuntamiento, ya que el único que mantenían algunos familiares
míos, derivado de una expropiación, está ya concluido. Con ello se
evidencia que el sr. Batalla, una vez más, hace el ridículo al no saber de
lo que habla o, lo que es peor, si lo sabe no duda en mentir a los
vinarocenses con el objetivo de conseguir su minuto de gloria”. Amat
concluía su réplica “lamentando que el sr. Batalla sea un político
instalado en la difamación continua y el juego sucio y que esté más
preocupado en inventarse escándalos ficticios que en aportar propuestas
para tratar de mejorar nuestro municipio y la vida de nuestros
conciudadanos”.
Josep Maria Pañella i Alcàcer , diputat del grup
parlamentari Compromís , a l'empara del que disposa l'article 152 en
relació al 157 del RC, té l'honor de formular a l’Honorable Senyora
Consellera d’Educació, Cultura i Esport , la pregunta següent, desitjant
contestació escrita: L’IES Joan Coromines de Benicarló presenta un perill
de la instal·lació elèctrica que ha estat fins i tot certificada pel
tècnic de la Conselleria d’Educació. Així mateix, el centre presenta un
dèficit general d’infraestructures ja que els espais destinats per al
laboratori, l’aula d’audiovisual i de plàstica han sigut ocupats per poder
acollir els diferents cursos que ja no caben en el centre i,de la mateixa,
la biblioteca s’utilitza per atendre els alumnes amb NEE i com a aula de
convivència. D’altra banda, les calderes de calefacció han quedat
obsoletes i no tenen la potencia adequada per poder oferir un servei de
climatització al centre. Quines mesures pensa adoptar la Conselleria per
solucionar totes i cadascuna d’aquestes problemàtiques esmentades?. En
quin termini de temps? Pensa adoptar metre qualsevol mesura cautelar?
Quines d’aquestes deficiències són competència municipal i què ha fet la
Conselleria per demanar a l’ajuntament les solucione?
Esquerra - Baix Maestrat
declara: -Si bé és certa l’existència d’un informe on es certifica, per
part d’un tècnic de la Conselleria d’Educació, deficiències en la
instal.lació elèctrica, ens sorprenen les declaracions de Josep Maria
Pañella, que si s’hagués apropat al centre de Secundària de Benicarló,
hagués observat per ell mateix, que són encara més alarmants la quantitat
de barreres arquitectòniques que té dit centre, que vulnera qualsevol llei
estatal sobre accessibilitat. -Hi ha, en canvi, informacions que dit
diputat hauria d’haver corroborat perquè no s’ajusten a la veritat.
Esquerra- Baix Maestrat s’ha personat al mateix centre i ha comprovat que
els alumnes de NEE tenen un espai propi per ser atesos i que, al contrari
que ha expressat el Sr. Pañella, el problema de les aules és a un dels
seus blocs (El “Joan Coromines” està format de 4 blocs) pel minúscul
tamany d’alguna de les seues aules. Al mateix temps, hem pogut observar
que les aules de Plàstica, Audiovisuals i Laboratori que denuncia,
s’utilitzen per desenvolupar aquestes matèries. -Celebrem la preocupació
del Sr.Pañella per les infraestructures educatives de la nostra comarca,
com ho haguéssim celebrat al plenari ordinari de maig de 2012, on van
haver de ser alumnes, pares, mares i professors, qui aixequessin la veu a
la vista del silenci dels polítics allí presents, com els de BLOC-
Compromís. -Estem davant d’un centre educatiu que necessita des de fa anys,
una remodelació de dalt a baix, és a dir, un centre nou. Estem davant d’un
centre que a l’època de vaques grasses va patir la indiferència dels
diferents governs del País Valencià i de Benicarló. La història d l’IES
Joan Coromines de Benicarló és la història de la desídia dels governants i
del baix grau d’exigència de la comunitat ciutadana cap als polítics
governants.
Compromís ve denunciant que des de la posada en funcionament de
les instal·lacions de l’abocador i planta de tractament de Cervera (Pla
Zonal I) aquesta és un cúmul d'irregularitats. Des d’aquell moment, es ve
denunciant sistemàticament dins de les Corts Valencianes la situació, amb
aportació de fotografies tots els incompliment que es produeixen a les
instal·lacions, a pesar de fer pagar als pobles afectats unes taxes
abusives. La respostes de la Conselleria per donar la seua versió, sempre
s’havien basat en el que li responia des de la gerència de les
instal·lacions, respostes falsejades que fins ara no s’havien atrevit a
corroborar.
Amb criteris d'alló més
al·lucionants, el Conseller de presidència Jose Ciscar, acaba de comunicar
al Grup Parlamentari de Compromís, que el Consell de la Generalitat,
en data 14 de desembre ( però comunicat encara avui) va decidir no
manifestar el seu criteri desfavorable a tractar aquesta Proposició de
Llei. Ara, Compromís haurà de trasllada la proposta a un Ple i ser presa
en consideració, i si s'aprovar passaria a una tramitació com projecte de
llei,però la negativa del Consell ja anuncia que la majoria absoluta del
PP impedirà prende en consideració aquesta proposició no de llei EN PDF
adjunt el criteri desfavorable, i ací baix, la proposició de llei. A LA
MESA DE LES CORTS Mónica Oltra i Jarque i Juan Ponce Guardiola, Portaveus
Adjunts del Grup Parlamentari Compromís, de conformitat amb el que
establixen els articles 124 i següents del Reglament de les Corts de la
Comunitat Valenciana, presenten la següent Proposició de Llei d'Ordenació
per regular la prohibició en el territori de la Comunitat autònoma
valenciana de la pràctica de fractura hidràulica com a tècnica
d’investigació i extracció d’hidrocarburs sol·licitant la seua tramitació
davant de les Corts Valencianes.
El regidor a l’ajuntament
de Castelló i diputat provincial, Enric Nomdedéu, de Bloc Compromís,
va estar pressent al sopar de gala de la XX edició de la festa de la
Carxofa celebrat divendres 25 a Benicarló. Nomdedéu va remarcar “la
importància de donar valor als productes tradicionals i de la terra, tal i
com defensem en Compromís”. “Aquesta festa de la carxofa és una mostra
d’enginy i un bon focus de capacitat de regeneració econòmica per a la
ciutat” va afegir el regidor. A aquest sopar de gala es va retre homenatge
al futbolista benicarlando Ángel “Pichi” Alonso així com a l’associació de
la dona llauradora, associació que va nàixer ara fa 20 anys i des de
sempre ha estat molt lligada a la festa de la carxofa. Al sopar, a més de
Nomdedéu també van assistir els 2 regidors del Bloc-Compromís a
l’ajuntament de Benicarló, Ricardo Mascarell i Joan Manuel Ferrer, així
com la secretària local Marta Escudero. Escudero va assenyalar que “la
importància de la dona llauradora a Benicarló es veu per fi recompensada
amb aquest merescut homenatge”. “No es pot entendre la festa de la carxofa,
ni la possició que té Benicarló ara mateix al mercat d’aquesta hortalissa
sense la gran labor d’aquesta associació”. “La gent del Bloc-Compromís
volem felicitar també a Angel Alonso, per ser tot un referent per a molts
xiquets que estimen l’esport i el futbol. Esta nit eixa estima que sentim
els benicarlandos per Pichi s’ha vist clarament desmostrada”. va concloure
la secretària local.
La diputada Mònica Oltra
denuncia les deficiències del CEIP Ángel Esteban de Benicarló
A LA MESA DE LES CORTS
Mònica Oltra i Jarque , diputada del grup parlamentari Compromís , a
l'empara del que disposa l'article 152 en relació al 157 del RC, té
l'honor de formular a l’Honorable Senyora Consellera d’Educació, Cultura i
Esport , la pregunta següent, desitjant contestació escrita: La comunitat
educativa denuncia deficiències a causa de la manca d’espai al CEIP Ángel
Esteban de Benicarló on tot l’alumnat està rebent classe en barracons i no
es compta amb els espais mínims per poder portar a terme la tasca
educativa amb normalitat. Quines mesures pensa adoptar la Conselleria per
solucionar totes i cadascuna d’aquestes problemàtiques esmentades?. En
quin termini de temps? Pensa adoptar metre qualsevol mesura cautelar?
Quines d’aquestes deficiències són competència municipal i què ha fet la
Conselleria per demanar a l’ajuntament les solucione?
|
|
Columna saludable, Adolfo Cabadés
(*)
Ley antitabaco e
infarto de miocardio
La implantación de la ley
antitabaco de 2006 ha permitido reducir en un 11% el número de infartos
agudos de miocardio, según un estudio realizado por el grupo Regicor en la
provincia de Gerona, publicado en la revista Médicos y Pacientes y en la
revista PLoS One. En el estudio han participado el IMIM, el hospital Josep
Trueta y el hospital de Blanes. Se han tomado como referencia los datos de
3.700 infartos entre 2002 y 2008, analizando la reducción que se produjo
después de la entrada en vigor de la ley antitabaco en 2006. El
coordinador del grupo de trabajo, Dr. Elosúa, afirma que la reducción se
observa fundamentalmente en los no fumadores (un 15% ) y en los mayores de
65 años (un 18%), lo que achaca a que la ley ha sido especialmente
positiva en la reducción de la exposición pasiva al tabaco.
Estos
resultados confirman los de otros estudios que con el mismo objetivo se
han realizado en diversos países. Hay que recordar que la cardiopatía isquémica causó más 35.000 muertes en España en 2011 y que más de 52.000
pacientes ingresaron en los hospitales españoles por infarto de miocardio
en 2011. El tabaco constituye uno de los principales factores de riesgo
para sufrir un infarto. Se estima que el tabaquismo es responsable del 20%
de la carga de enfermedad cardiovascular y que la exposición pasiva al
humo del tabaco causa alrededor de 2.500 muertes anuales en España. El
coste anual de la atención al infarto de miocardio en España representa
unos 1.460 millones de Euros al año. Aunque falta por conocer los efectos
de la aplicación de la Ley antitabaco de 2011, más restrictiva, los
autores del trabajo apuntan que los resultados observados hasta la fecha,
apoyan la eficacia de este tipo de legislación.
(*)
Presidente de AVEYPA. Presidente de honor de INSVACOR
Columna històrica, Alfred Gómez
La festividad de San
Antonio Abad y su tradición
A Carlos Catalán, in memoriam.
El pasado día
17 se celebró en Vinaròs, como de costumbre, la fiesta de San Antonio
Abad, conocido popularmente como del “porquet” ya que en las
representaciones iconográficas aparece con este animal a sus pies ya desde
el siglo XV. San Antonio es el patrón de los agricultores y ganaderos de
toda Valencia desde tiempos inmemoriales. Tras el Decreto de Nueva Planta
se impuso a San Isidro como patrón de los labradores, posiblemente por
influencia centralista, aunque aquí en Vinaròs han coexistido los dos
hasta la fecha con igual importancia. Una de las costumbres ancestrales
que han quedado en la ciudad, y en buena parte de los pueblos del Maestrat
y Els Ports es la tradición de encender hogueras en las plazas, en las
cuales se apiña leña y en la parte superior se coloca una figura que
representa al “demonio” que arde con la pira, para ahuyentar así los malos
presagios, las plagas y asegurarse una buena cosecha. Así como el desfile
de carruajes engalanados y la bendición de los caballos, como protector de
los animales domésticos y de las caballerías. En Vinaròs conservamos
algunas representaciones de San Antonio Abad.
En la ermita de la
Misericordia; en la ciudad se conserva un antiguo plafón cerámico en una
casa particular y una escultura en una hornacina de la calle del Puente.
La plaza de San Antonio hace hoy referencia a San Antonio de Padua, y no a
él, aunque su atribución inicial genera ciertas dudas. Sobre todo porque
el domingo 19 de enero de 1919, “los devotos de la plaza de San Antonio
celebraron muy solemnemente la colocación del nuevo Santo en la capilla.
Traca, campanas, misa, orfeón alcanariense, reparto de pan a los pobres,
misa mayor, sermón, procesión, adorno de balcones y gallardetes en los
árboles de la plaza”.
En la antigua Casa Abadía de la calle Mayor aparecía
representado junto a la Misericordia y San Sebastián. El cronista Pascual Madoz apuntaba a mediados del siglo XIX que en Vinaròs “se celebran en
este ermitorio las fiestas de San Sebastián el 20 de enero, y la de San
Antonio Abad el 17 del mismo mes; en las dos sube el pueblo al amanecer
una lucida procesión, que regresa a él por la tarde, y en la última se
bendicen las caballerías después de la función religiosa: en los dos días
se celebra en este sitio una feria o porrat concurridísima”. O el escritor
Mundina que en 1863 apuntaba sobre Vinaròs que “suben al ermitorio
centenares de caballerías, y después de la función de iglesia son aquellas
bendecidas en medio de un tropel y algazara indescriptibles”. San Antonio
Abad fue un monje de los primeros años de la cristiandad, nacido en
Egipto. Retirado a la vida monástica como ermitaño, en la iconografía
aparece representado junto a un cerdo con una campana al cuello para
espantar los malos espíritus, el cual según la leyenda le curó de una
herida y le acompañó en sus viajes; un libro abierto y un bastón como
símbolo de autoridad. San Antonio se convirtió en un santo protector
contra la peste, para salvaguardar las cosechas y las enfermedades en el
ganado. En algunas estampas antiguas aparece junto a una montaña en llamas
en alusión a su protección sobre la enfermedad epidémica denominada “fuego
de San Antonio”. Su culto fue difundido gracias a las cofradías que se
encargaban de organizar los actos propios en honor del santo unido a la
costumbre de cocinar “les calderes”.
Deconstrucció social, Ramon Puig
Els espectecs de
Catalunya
El problema més immediat de
Catalunya no és Espanya, sinó la partitocràcia que omple els escons del
consell de la Generalitat. El clam dels carrers de Barcelona, l’11 de
setembre, era uníson: independència! En canvi en la cort de la Generalitat
cada grup campa pel seu compte: Ciutadans i PP per “Una, Grande y Libre”;
Unió, perquè Catalunya siga el mèlic econòmic d’Espanya; Esquerra per la
independència de Catalunya; les CUP per la dels Països Catalans;
Convergència per una Catalunya dins de la federació d’estats units
d’Europa; el PSC, pel dret a decidir entre una Espanya centralista o
federal; Iniciativa, com sempre, a l’expectativa i sense iniciativa. El
debat sobre si primer va la reforma jurídica i després les accions
polítiques consisteix a discutir si el cavall va davant o darrere del
carro. Als setanta del passat segle, primer va ser el clam “llibertat,
amnistia i estatut d’autonomia”, desprès la reforma del règim franquista,
l’amnistia, i la Constitució que recollia les autonomies del “cafè per a
tothom”.
El procediment actual serà el mateix: primer mobilitzacions
populars pels carrers i places de Catalunya, després exercir el dret a
decidir i, en conseqüència, la reforma constitucional per ratificar el
dret a l’autodeterminació que l’Estat espanyol va signar amb el protocol
de l’ONU respecte els drets internacionals. El discurs de David Hernández,
portaveu de les CUP, al parlament de Catalunya, ha il•luminat l’obscuritat
de l’esquerra parlamentària al llarg i ample dels Països Catalans. Més que
pel contingut, el discurs captiva per la forma, és com una glopada d’aire
fresc al ranci ambient de les tribunes polítiques. No obstant això,
malgrat que les CUP mantenen un peu fora del parlamentarisme, la dinàmica
integradora de la maquinària de l’Estat, no tardarà gaire a cruspir-se-les.
Mentre això no passe, els residus testimonials de l’esquerra radical que
pul•lulen pels bancs d’algunes corporacions municipals, hi han vist la
possibilitat d’espolsar-se de sobre la incapacitat de renovar el seu
ideari i se senten novament motivats a mobilitzar el cercle de gent
decebuda, tantes vegades frustrada de votar opcions que no canvien
absolutament res.
La conjuntura parlamentària reclama un revulsiu que
perllongue l’agonia del sistema, alguna cosa semblant a les CUP de
Catalunya. El 15-M, Democràcia Real, Vinaròs diu Prou, etc... són
referents a tenir en compte en el futur immediat per crear nous organismes,
més “creïbles” electoralment, com el que s’intenta crear a Vinaròs i
altres poblacions del País Valencià. És el símptoma del descrèdit dels
partits convencionals i la necessitat de renovar les formes per tal de
mantenir la població encaterinada amb els cants de sirena electoral. Els
partits testimonials que pul•lulen en les Corporacions, tenen una visió
oportunista de la conjuntura i dedicaran els dos anys que els separen de
les pròximes eleccions a aglutinar al seu voltant la renaixença generada
per la realitat popular catalana. El resultat conduirà a una nova
frustració, perquè no es tracta de construir plataformes per integrar,
electoralment, sectors desenganyats i disposats a girar-se d’esquena al
sistema, sinó per construir organismes cívics, vius i decidits a funcionar
paral•lelament als ajuntaments, amb voluntat d’exercir la democràcia
directa, sense delegar-la als funcionaris polítics de l’Estat. No es
tracta de foragitar les corporacions de la Casa del Poble, sinó d’assumir
la responsabilitat cívica de prendre decisions col•lectives sobre el
nostre present i futur i, entendre i fer entendre, que els actuals
ocupants de la Casa Capitular han d’estar al servei del poble i no al
contrari.
Aquest seria el punt de partida vers un futur indefinible, sense
partits, professionals de la política, ni estats. Mentre la llibertat de
consciència, civil i política continue supeditada a lleis, reglaments i
constitucions, al servei exclusiu de l’Estat; mentre ens creguem que la
llibertat només és el dret a posar la nostra existència a mans
d’intermediaris municipals i diputats provincials o estatals; mentre no
siguem subjectes independents i sobirans a l’hora de prendre decisions en
el si de la col•lectivitat social, continuarem degradant-nos com a éssers
humans fins a convertir-nos en aquella ovella de la faula que, lligada a
una estaca, no sentia l’opressió de la corda mentre hi hagués un bri
d’herba al seu voltant.
En un lugar del Maestrat,
José R.
Ferreres
Gran avenida
Aunque no
haya fecha de inauguración, según dicen por la crisis; quizás ya sea
momento de ir posicionándose en las grandes posibilidades que tiene la
Gran Avenida que unirá (realmente: une) a nuestras tres poblaciones. La
actual N-340 dejara de ser carretera y pasara a ser la Gran Avenida. De
tráfico intenso (¡insoportable!), a la unión (junto a la carretera
Benicarló – Peñíscola) de nuestra comarca. Y en eso entran en juego los
ayuntamientos implicados para poder conseguir que se vertebre de forma
eficaz. Reciclar la infraestructura en una de las mejores calles de las
tres poblaciones podría hacer mucho de positivo. Dar prioridad a los
cruces para evitar que se convierta en una pista de fórmula uno y que pase
de ser un “corte” a una “unión” que sería muy beneficiosa para todos. No
dejarla “decaer”, al contrario, asumirla para el uso ciudadano como otra
avenida mas. Ir desde Peñíscola (o si se quiere desde Alcocebre, aunque
esa parte esta más deteriorada) hasta la Costa Norte de Vinaròs, podría
ser una opción muy turística.
Unir Benicarló con Vinaròs con la cantidad
de servicios ciudadanos que hay entre las dos y añadir Peñíscola (con su
“nombre”) convertiría a toda la zona en un solo “núcleo” con la mayoría de
servicios ciudadanos: Una Ciudad. La fuerza que conllevaría esa “unión de
hecho” permitiría disponer de lo que más nos falta: conexiones agiles.
Carreteras con Aragón (tren ya lo había, y quizás vuelva) que siempre han
sido desde donde llego el turismo nacional en cantidad. Aumentar la
conexión ferroviaria con Madrid, que ya se ha demostrado (¡incluso!)
rentable. Que el Aeropuerto de Castellón (tranquilos: ¡funcionara! Ya
veréis) nos aporte la conexión internacional que permita una llegada
masiva de turismo (¡de calidad, también; por supuesto!). Sin dejar (¡ni
mucho menos!) a parte lo industrial: disponemos de dos polígonos
industriales que no se deben dejar de lado, más bien al contrario: No solo
de turismo debe vivir la comarca.
Y nunca olvidar nuestra importante
Agricultura: que parece que pasamos por alto pero “da de comer” a grandes
mercados como Barcelona, Bilbao y Madrid; en tierras muy propicias a ello
(la actual iniciativa del Vi de Carlón, pudiera ser un comienzo de “algo
grande”). Hay que mirar hacia el futuro y aprovechar algo que ya se
dispone, que no hay que hacer de nuevo, solo mantenerlo. Convertirla en el
Bulevar que une a Vinarós y Peñíscola (pasando por Benicarló) o viceversa:
Ya solicito el Ayuntamiento de Benicarló su reversión a la ciudad, al fin
y al cabo, sobre tierra benicarlanda (esa parte) se construyo; pues que
vuelva a ser de sus “propietarios”. Que siga dando rendimiento; ahora
local. A veces no hace ninguna falta hacer inversiones millonarias para
conseguir grandes resultados: Solo algunas reformas. Y el manteamiento
lógico. Una gran avenida “por la costa” no se perfila posible con la
crisis económica actual: ¿Por qué no convertir a la N-340 en la Gran
Avenida “Cercana a la Costa” y aprovecharla? Esperemos que los “intereses
partidistas” sean “locales” y podamos ver los resultados.
Ágora de los lectores
Entitats
Benihort sigue
modernizándose y apostando por las iniciativas que se enmarcan dentro del
campo de la responsabilidad social y, por ello, en breve, pondrá en marcha
un Plan de Igualdad que financia en 8.500 euros el Ministerio de Sanidad,
Servicios Sociales e Igualdad. El plan de igualdad de Benihort se
implantará durante el año 2013 en cuatro fases, en las que está previsto
se desarrollen diversas acciones, basadas en el principio de igualdad de
oportunidades y de trato entre mujeres y hombres en el ámbito laboral. El
proyecto, que ha sido redactado por la empresa de Benicarló, Creas Id
Social, ha conseguido una excelente puntuación, lo que ha supuesto una
subvención de 8.500 euros. El director de Benihort, Guillermo Edo, ha
incidido en el compromiso que adquiere la empresa en esta nueva etapa, ya
que “hoy en día, la sociedad nos exige a las empresas una mayor
responsabilidad social” y también ha valorado “la importancia de que en
estos difíciles tiempos hayamos conseguido que el plan suponga un coste
“0” para la empresa, a través de la financiación conseguida”.
COCEMFE MAESTRAT-BAMESAD se
desplazó a Amposta para realizar una jornada de Deporte Adaptado con el
alumnado del Institut de Tecnificació de les Terres del Ebre. Fue una
mañana completa realizando un trabajo teórico-práctico con chicos y chicas
de diversas edades y ciclos formativos. Es con este trabajo, donde se
puede comprobar que la sociedad empieza a enfrentarse al reto que supone
la integración, o mejor dicho, la no exclusión de la persona diferente.
Unos y otros, alumnos y técnicos, disfrutaron este día de integración e
inclusión social, con la propuesta de trabajo que COCEMFE MAESTRAT-BAMESAD
presentó y desarrolló en esta bonita ciudad de Amposta. Al alumnado se le
distribuyó en cuatro grupos y a cada grupo se le dividió en tres. Una vez
habían recibido la parte teórica, se incorporaban en los siguientes
deportes: Baloncesto en silla de ruedas, Boccia y Goalball (deporte para
invidentes).
Disfrutaron en las tres
modalidades deportivas, fueron felices y la actividad se les hizo muy
corta. Expresaron sus deseos de volver a repetir tan estimulante
actividad, diferente y divertida para todos ellos. Con este tipo de
trabajo los alumnos, no solo llegan a conocer las limitaciones de las
personas diferentes, sino y que sobre todo, descubren en ellos las grandes
cualidades que poseen. Fueron muchas las expresiones de admiración hacia
el mundo de la Dis-CAPACIDAD. En COCEMFE MAESTRAT-BAMESAD, pueden estar
orgullosos por el trabajo bien hecho, gracias a vosotros la sociedad poco
a poco va cambiando su actitud y pensamiento hacia el mundo de cualidades
distintas. El día no hubiese sido lo mismo sin el trabajo que hicieron las
personas que nos atendieron en el centro y que en todo momento estuvieron
a nuestra disposición: Maite Arasá, Eva Roig, Silvia Cañado. Gracias y
gracias a la Dirección del centro, por permitir esta clase de actividad.
Para la parte teórica y la realización de los deportes, se desplazaron a
la ciudad de Amposta: Manolo Celma, Juan Carlos Balbás, Josep Ginovart y
Rafael Mingo. Para finalizar resaltar y destacar la actitud, participativa
y respetuosa, de los alumnos en todo momento.
Assemblea de Professors Baix
Maestrat contra les retallades.
STOP LLEI WERT: La massificació a les aules de primària Segons el
Ministre d’Educació Wert l’augment de ràtio a les aules és positiu per a
l’alumnat perquè es socialitzen millor i per als mestres perquè tenir més
alumnes a l’aula implica estar més ocupats i evitar la monotonia i
l’avorriment. Segons algun regidor del nostre ajuntament de Vinaròs,
l’augment de ràtio afavoreix que els pares i mares puguen triar el centre
educatiu dels seus fills i filles. Pensem que la realitat és ben diferent
i que un augment de ràtio només en Infantil suposa, entre altres coses:
Els centres i les aules en concret no estan adequades per atendre les
necessitats de l’alumnat. No disposar de suficient espai per a organitzar
les activitats metodològiques pròpies de l’etapa com ara el treball per
racons, en petits grups, el joc lliure, treball en formats grans com din
A3 molt adients per a les característiques dels alumnes d’Infantil, etc.
la qual cosa repercuteix en l’estat d’ànim dels xiquets i xiquetes que es
mostren més neguitosos i irascibles.
El treball d’hàbits
d’autonomia i higiene personal tant bàsic i important en aquesta etapa es
veu afectat entre altres motius perquè, s’augmenta el temps dedicat a
aquestes activitats i, en conseqüència es resta d’altres aprenentatges,
convertint a l’escola en un centre assistencial més que educatiu; un
exemple és que tenim dos vàters a cada aula per a més de 25 alumnes. Les
característiques dels nens d’aquesta etapa fan difícil que siguin capaços
de mantenir el temps d’espera sense que es creen conflictes entre ells. Un
altre exemple és quan un grup de xiquets i xiquetes està al bany i altres
esperen fora, l’atenció de la mestra o mestre està dividida. Els mestres
ens trobem amb la dificultat d’atendre i adaptar-nos a molts i diferents
ritmes d’aprenentatge. Per tant, el ritme d’aprenentatge es veu
ralentitzat degut a la diversitat que trobem dintre d’un aula i del poc
temps que disposem amb tanta massificació. Si a més, ens trobem amb
alumnat amb Necessitats Educatives Especials, les dificultats per atendre’ls
correctament s’agreugen. Encara que no ho sembla, l’Etapa d’Educació
Infantil és fonamental i implica la construcció dels pilars sobre els
quals es sustentaran els futurs aprenentatges de les etapes posteriors. Us
convidem a fer una reflexió sobre aquestes qüestions que plantegem i la
seua relació amb la qualitat de l’educació que de tant es parla i tant ens
preocupa a nosaltres, els professionals que treballem per millorar-la cada
dia i que ens trobem cada vegada amb més detractors i detractores en els
diferents estaments de la societat actual.
Partits polítics
En este
apartado reproducimos los textos sobre temas locales o comarcales que nos
envían los partidos o representantes políticos.
L’assemblea comarcal de
Compromís a les comarques dels Ports, l’Alt i Baix Maestrat ha aprovat
per unanimitat la proposta d’Executiva Comarcal, en una reunió esta
vesprada a La Jana , escollint a Marta Sorlí com a portaveu. L’assemblea
s’emmarca dintre del procés que ha engegat Compromís per a construir les
estructures comarcals que consolidaran la coalició com a un projecte
transversal i que ha d’establir l’alternativa política al País Valencià.
L’assemblea reunia a la militància del Bloc, la d’Iniciativa i els
col·lectius adherits a Compromís i ha comptat amb el suport dels diputats
Josep María Panyella i Enric Nomdedéu, així com diversos regidors i
càrrecs comarcals. L’Executiva aprovada expressa la coralitat i la
pluralitat amb la que neix el projecte de Compromís, integrant a tots tres
col·lectius. A més, s’han bastit els documents necessaris per a incorporar
a futurs col·lectius adherits, així com als Joves amb Compromís, que es
troba en fase de creació. El diputat provincial Enric Nomdedéu s’ha
mostrat agraït de que el procés en estes comarques haja conclòs amb tant
bon resultat i ha qualificat Compromís com a un projecte que té la
sostenibilitat com a eix de creixement. Per la seua banda, la portaveu
Marta Sorlí declarava que “s’enceta una nova etapa amb la intenció de
visibilitzar el nord i bastir una alternativa des de les nostres
comarques”.
COMUNICAT DELS ALCALDES DEL
PSPV, DESPRÉS DEL TANCAMENT DE 24H EN LA DELEGACIÓ DE LA GENERALITAT
VALENCIANA
PRIMER -Els 26
alcaldes que avui estem ací, no ens hem tancat en defensa d’interessos
personals o corporatius, tot el contrari. En qualitat d’alcaldes, ens hem
tancat en defensa dels interessos col·lectius, en defensa dels drets de
tots aquells veïns que, com a conseqüència dels impagaments de la
Generalitat Valenciana, veuen retallats aquells drets que tant ens ha
costat d’aconseguir: educació, sanitat, serveis socials, tercera edat...
SEGON – L’Administració
autonòmica valenciana, governada pel PP, deu al voltant de 200 milions
d’euros als ajuntaments castellonencs. Aquesta situació resulta a hores
d’ara insuportable i insostenible. Ens neguem, en qualitat d’Ajuntaments,
a seguir finançant a la Generalitat Valenciana i per tant, exigim
l’establiment immediat d’un calendari que fixe els terminis del pagament
del deute.
TERCER - Al mateix temps
volem expressar la nostra solidaritat amb tots aquells col·lectius,
entitats, sindicats, empreses i particulars afectats pel deute de la
Generalitat Valenciana. Què sàpiguen que la nostra reivindicació és també
la seua. Així mateix, aprofitem l’ocasió per expressar el nostre sincer
agraïment pel suport rebut.
QUART - Des del PP s’estan
‘rasgant les vestidures’, se’ns acusa d’anti-sistema, inclús de vulnerar
la legislació per haver dut a terme aquest tancament pacífic i
reivindicatiu... Quines paradoxes té la democràcia! Ací l’únic que està
vulnerant la legislació és el PP amb els múltiples i variats casos de
corrupció existents: cas Bárcenas, Gürtel, 10 diputats autonòmics imputats,
EMARSA, Brugal, cas Fabra o les factures falses del PP de Vila-real, per
posar alguns exemples... CINQUÉ – Us anunciem també, ara i aquí, que
aquest tancament tant sols és l’inici de tota una sèrie d’accions
pacífiques i reivindicatives que els alcaldes socialistes, amb l’ajuda del
nostre partit, anem a emprendre fins que la Generalitat Valenciana ens
pague la totalitat del deute que manté amb els Ajuntaments. SISÉ – Demanem,
per últim, el recolzament de la societat civil, el recolzament de la resta
d’alcades de la província independentment de la seua adscripció política
i, en definitiva, la comprensió de tots per aconseguir unes demandes
tremendament justes i necessàries. No ens volem acomiadar sense agrair el
tracte respectuós rebut pels cossos i forces de seguretat, en compliment
de la seua tasca. I, per suposat, a tots els companys i companyes que ens
han fet costat durant estes 24h. Gràcies per tot i endavant.
La presencia del actual
portavoz del PSOE en el Ayuntamiento de Vinaròs y exalcalde, Jordi Romeu,
acompañado por algunos miembros del PSOE local en el encierro llevado a
cabo por los socialistas en la Casa dels Caragols de Castelló, sede de la
Delegación del gobierno valenciano ha sido tildado por el portavoz
municipal, Lluís Gandía, “como un acto absolutamente hipócrita que
solamente busca intentar que los vinarocenses olviden la desastrosa
gestión económica de los socialistas durante sus ocho años de gobierno.”
Gandía ha señalado que “Jordi Romeu quiere que olvidemos los 27 millones
de euros de deuda que hemos de pagar los vinarocenses por sus despilfarros
y proyectos fracasados, una factura que el pueblo de Vinaròs está pagando
muy cara y que como mínimo debería avergonzar al portavoz socialista.”
Sobre la deuda que la
Generalitat mantiene con Vinaròs el portavoz municipal ha indicado que
“esta misma semana, el miércoles, en la comisión del área social se les
informó que toda que la Generalitat mantenía con el Ayuntamiento del año
2010 está pagada y que de las subvenciones otorgadas en el año 2011 más
del 90% también están ingresadas por lo que el encierro de hoy es
solamente una triste forma de ganar notoriedad ante los ciudadanos.” El
portavoz indicó que “este equipo de gobierno exige a la Generalitat que
acelere los pagos a los municipios pero lo hacemos como se deben hacer las
cosas y no con encierros que solamente acercan al PSOE valenciano a los
partidos radicales de izquierda con los que pretende gobernar nuestra
Comunidad en un futuro.”
El regidor i portaveu del
Grup Municipal Bloc-Compromís a l'Ajuntament de Vinaròs, Domènec
Fontanet, ha estat contundent en afirmar que “dins del llistat de la
relació de llocs de treball del personal de l'ajuntament en dues ocasions
s'ha valorat en la tabla del complement específic la plaça de vice
interventor per damunt de la baremació màxima aprovada pels sindicats
representats en l'última negociació col•lectiva. L'equip de govern del PP
va imposar, unilateralment, donar-li un complement específic al vice
interventor valorat en 39.723€ anuals per aconseguir més estabilitat en el
lloc de treball, segons la regidora de personal. Aquest fet fa que siga
denunciat per part dels sindicats en la Mesa de Negociació i davant del
Defensor del Pueblo ja que sobre passa els barems que per a una plaça
superior i més preparada com es la del interventor que està valorada en
28.908€“. Segons Fontanet, “saben que la plaça de interventor està
valorada en la plantilla de llocs de treball de l'ajuntament en un
complement especific de 28.908€ i la plaça de vice interventor se li ha
valorat, unilateralment per part de l'equip de govern del PP en 39.723€.
Perquè no es trau a concurs públic la plaça de interventor, millor
qualificada, més preparada i més barata per l'ajuntament? Hi ha algun
informe de reparo per part del departament de intervenció dient que hi ha
una sobre valoració del lloc que ostenta el vice interventor?“ Per
finalitzar “no volem ser còmplices i mostrem el nostre desacord en traure
a concurs la plaça de vice interventor i responsabilitzem d'aquest fet a
l'alcalde qui tindria que donar explicacions davant la ciutadania sobre lo
que he exposat.“.
Bloc per Benicarló
El regidor i portaveu del
Bloc-Compromís a l'Ajuntament, Ricardo Mascarell, ha manifestat la seua
desaprovació davant la recent notificació per part de la Diputació de
Castelló que es deixa de subvencionar el servei de teleassistència des del
dia 1 de gener. “Estem davant d’una nova retallada que afectarà i molt a
la qualitat de vida de la gent major i els malalts que utilitzen este
servei. La teleassistència és un recurs que permet la permanència dels
usuaris en el seu medi habitual de vida, així com el contacte amb el seu
entorn sociofamiliar, que evita el desarrelament i assegura la intervenció
immediata en cas de necessitat, proporcionant-los seguretat. A més, és un
servei que disminuïx notablement els costos sanitaris i les visites a
urgències, per la qual cosa no s’entén quin és el motiu pel qual el govern
de Rajoy ha decidit deixar de subvencionar-lo” ha comentat Mascarell.
Lluny de considerar-la una despesa, des del Bloc-Compromís s’afirma que
amb programes com aquests el que s’aconsegueix és una minva important en
les despeses sanitàries, ja que està demostrat que la utilització de la
teleassistència disminueix els costos, concretament el risc d’acudir a
urgències es d’1,8 vegades major en aquelles persones que no disposen del
servei. A més, amb aquest tema està donant-se un escenari clar de
desigualtat entre els usuaris, en funció de la província on es visca. La
Diputació d’Alacant ja ha manifestat el seu suport al programa i que
assumirà íntegrament el cost de la teleassistència als municipis
alacantins durant el 2013. La Diputació de València sembla que també
mantindrà el servei i assumirà el cost dels 14.900 usuaris amb què compta
el servei als municipis valencians. “Cas especial és el de la Diputació de
Castelló, que s’ha negat a seguir mantenint el projecte de teleassistència
que donava servei a 3.087 usuaris, dels quals 296 són usuaris
benicarlandos, 233 que ja utilitzaven el servei l’any passat i 60 persones
que es trobaven en la llista d’espera. Cap d’ells podrà seguir amb un
servei tan important i prioritari com és la teleassistència”, s’ha
lamentat el regidor benicarlando. En canvi, s’han gastat 190.000 euros en
adquirir aparells de “teleajuda” que malgrat ser semblants a aquells que
utilitzen els usuaris de teleassistència, manquen completament d’un equip
humà al darrere que conega l’expedient mèdic de les persones usuàries així
com d’una persona que contacte amb familiars i serveis d’urgència.
És a
dir, el “Servei de Teleajuda” consisteix en la comunicació amb una
centraleta automàtica, la qual cosa ens fa dubtar de l’efectivitat del
servei ja que és molt més elemental i bàsic que la teleassistència. També
ha declarat que “no s’entén per què la Generalitat Valenciana i la
Conselleria de Benestar Social no actuen en defensa de les persones
afectades, més de 30.000 usuaris arreu del País Valencià, i no han previst
en els recentment aprovats pressupostos, un fons per a poder ajudar les
diputacions i municipis a seguir apostant per aquest servei”.
PSC Ulldecona
El ple de l’Ajuntament d’Ulldecona va aprovar per unanimitat una moció presentada pel grup municipal Socialista
de rebuig a la fractura hidràulica o fracking, tècnica que es fa servir
per a l’explotació de determinats gasos no convencionals dipositats al
subsòl en formacions geològiques de baixa permeabilitat, injectant aigua,
sorres i productes químics a altres pressions per fracturar les roques on
hi ha el gas o el petroli. Segons va detallar el regidor socialista Víctor
Vidal, “el fracking consisteix en realitzar perforacions horitzontals en
diversos subnivells de cada formació geològica i mitjançant voladures
aconseguir la fracturació en profunditat per, a continuació, introduir un
fluid a alta pressió que és d’aigua, sorra i additius químics”. Aquest
fluid arrossega el material emmagatzemat a la roca, recuperantse a la
superfície com a retorn. Una part d’aquest fluid injectat es perd en el
propi procés, tractant-se d’una quantitat molt variable en funció de les
condicions d’explotació en què es trobi la roca (entre un 15% i un 80%).
Els additius que es fan servir són cianurs, benzens, i altres substàncies
cancerígenes o mutàgenes. Segons explica Vidal “tot això genera una alta
contaminació en els nivells freàtics més profunds amb la possibilitat de
propagar-se amb el temps fins a nivells més superficials. A més, s’ha de
contemplar des del punt de vista ambiental i de salut pública, altres
impactes com són els possibles efectes de metalls pesats com el mercuri o
l’urani”.
|
Disuélvanse (Breve cabreo de media tarde)
