Columna crítica, Joan Ferré.-
Festes
d´agost
Passat meitat mes d’agost, a Benicarló solen
arribar les festes majors, circumstància que passa o ha passat recentment
a la majoria de pobles de les nostres comarques. En una època en què
la
calor ens posa difícil mantindre la intensitat del treball, s’agraeix el
kit-kat (parèntesi) que ens permet les festes patronals.
Pots dormir més, no hi ha horaris estrictes
i s’aprofita per a fer vida social amb aquelles persones que només es
deixen vore per vacances. Els temes es ralentitzen, els problemes queden
aparcats i comencen a descomptar cap a l’ inici d’un nou any laboral.
Aquest mes d’agost s’ha vist més gent pel
carrer. No sé
si realment hi ha hagut tanta com sembla o és perquè esperàvem que la
crisi ens deixes en quadre i ha vingut més turisme de l’esperat. En
qualsevol cas, quanta més gent ens visita més ens en adonem de les
carències de les nostres infraestructures:
.- fa vergonya haver d’explicar als nostres
invitats que hi ha pobles sense depuradora i tot va a parar a la mar, .-
la penosa impressió que ofereixen molts carrers i passejos dels nostres
pobles, en obres permanents sense saber cap on van ni si s’acabaran,
- les estacions de Renfe de Benicarló i
Vinaròs no estan a l’alçada de la importància turística (per tràfic
ferroviari i per serveis) de les comarques a les que atenen, .- etc, etc,
per no seguir incordiant, que és estiu i fa calor.
Com en tantes altres coses, penso que si no
reivindiquem més és perquè ja ens va bé,
així que no cal seguir insistint sobre el tema i si algú no està a gust,
que canvie de poble, de comarca, de comunitat o de nació.
Malgrat tot, no voldria acabar sense
expressar la meua
opinió sobre un tema que ja he opinat en un altre article anterior : les
dates de les festes, que enguany ens porten a finals de mes.
Els pobles de la nostra comarca haurien de
tindre unes dates fixes de festes, ja que facilita que s’organitzen les
persones que pensen vindre per motius familiars o, simplement, turístics.
Començant o acabant el dia del patró, caiga com caiga dintre la setmana,
aprofites la data emblemàtica per organitzar tots els actes al voltant, i
facilitem la coordinació successiva de les festes dels pobles veïns, de
manera que el mes d’agost podria ser una festa de punta a punta,
afavorint la institucionalització i previsió d’actes emblemàtics als
diferents municipis.
Fent vacances la major part dels conveïns
de cada poble, no comprenc quina importància puga tindre començar i/o
acabar les festes en diumenge o en dilluns, quan durant aquest mes, sense
horari laboral, la majoria no sabem ni a quin dia vivim.
Enguany a Benicarló, per exemple, les festes acabaren
el dia 30 d’agost. Molts cadufers que resideixen fora no
han
pogut
acabar les festes al poble i els estudiants que preparen exàmens de
setembre han d’anar de bòlid.
Consolidant les dates festeres consolidaríem
la participació.
Ilercavònia,
Vicent Sanz.-
 La saba de la
unió
A Traiguera, als Safarejos
Rock d’enguany, que apleguen, a més del grup local
Pobal, els ulldeconencs
Pepet i Marieta
i els janencs Aluminosis,
compro el darrer enregistrament del grup del Montsià i hi trobo la cançó
que diu que el Sénia no és frontera, que és la saba de la unió, que
agermana los pobles que vien pel seu cantó. És una cançó que, com en
altres enregistraments anteriors, inclou la partipació dels cantants de la
formació
Quico
el Célio, el Noi i el Mut de Ferrereies, i també com en els casos
anteriors, té un alt contingut reivindicatiu, combatiu. Si bé en aquest
cas el to de la cançó està d’acord amb el cant a la gemanor i la
continuïtat nacional a banda i banda del Sénia, no hi falten ni la nota
contra el projecte de planta de gas de Vinaròs ni les guites directes
contra el blaverisme que també hi ha a cada cantó.
Pepet i Marieta és una
formació que ja fa un quant temps que, des de la seua ubicació
ulldeconenca, promou aquest sentiment de pertinença a la terra del Sénia.
Com és sabut, la materialització institucional d’aquesta identitat és la
Mancomunitat de la Taula
del Sénia, una entitat administrativa nascuda d’unes inquietuds molt
concretes dels municipis riberencs, a la qual s’han sumat altres municipis
i comarques més allunyats, que hi han vist una oportunitat històrica per
gestionar, sobretot, els seus interessos econòmics més enllà de les
estructures administratives autonòmiques. Perquè si alguna cosa posen en
evidència la formació i l’existència de la mancomunitat és la incapacitat
de les estructures autonòmiques per gestionar convenientment els
interessos dels territoris que agrupa, a qualsevol dels cantons. És més,
la deficiència autonòmica és, en molt bona mesura, una de les causes
principals de l’aparició i la dinàmica de la Taula del Sénia. I ho és
perquè aquesta estrucura situa el territori del Sénia com a perifèric. A
la perifèria de la perifèria. I la dinàmica de la Taula és la de saltar
aquesta barrera i actuar, dins de les possibilitats, de manera lliure i
directa, amb veu pròpia.
Hi ha també una raó de fons,
molt de fons, que tot sovint s’intenta obviar, minimitzar, silenciar. El
territori del Sénia és una peça més del puzzle dels Països Catalans, una
peça que desdiu la diferènciació política establida en les estructures
polítiques vigents i afirma la unitat humana i social que ha sobreviscut
al provincialisme centralista i a les autonomies. Una unitat de base
lingüística i cultural, amb una parla clarament compartida i unes formes
culturals i de vida igualment compartides. A aquest fenomen s’hi pot
atorgar el tractament que es vulga, per exemple: en la documentació de la
mateixa Taula sempre s’identifica la versió en llengua catalana com a
“Català/Valencià”, però al capdavall l’evidència dels fets és la mateixa:
que la fragmentació administrativa opera sobre la mateixa identitat.
Potser hi ha un altre
element que ha contribuït històricament a la configuació de la
supercomarca del Sénia per damunt de la fragmentació administrativa. Es
tracta de la comarcalització. Al començament de l’etapa democràtica, les
comarques apareixien com l’àmbit polític en què havien de gestionar-se una
sèrie de continguts i necessitats que els municipis necesitaven enfront de
l’encarcarament de la província com a demarcacio administrativa efectiva,
que es desdibuixava a marxes forçades davant l’anomenat procés autonòmic.
El cas és que avui Catalunya i Aragó són comunitats autònomes amb unes
comarques establides per llei, amb uns mecanismes de representativitat i
amb uns continguts per gestionar. Això de banda, al meu entendre, es
tracta d’unes institucions que ja s’ha vist el que poden donar de si. Pel
cantó valencià, aquest procés de comarcalització no es va portar a terme
quan n’era el moment i el provincialisme pel qual sempre havia optat el
conservadurisme valencià avui és una maquinària greixada que funciona com
un rellotge, això sí, mediatitzant la iniciativa dels municipis. En
relació a aquest panorama, resulta del tot evident que els municipis del
Nord valencià ocupen el mateix lloc perifèric avui que han ocupat
històricament en relació al provincialisme. Per això, malgra l’aparent
displicència pel tema, ha emergit l’adscripció d’aquests municipis al
Sénia.
La unió del Sénia, doncs,
és difícil, perquè totes les altres estructures hi treballen en contra i
en aquestes circumstàncies és complicat crear una consciència col·lectiva
adient. Per això és important que les veus de la terra en facen cançons,
perquè d’aquesta manera la fan córrer, la saba de la unió.
La columna de Sussanna Anglés.-
Memòria
històrica calijona
Els tres republicans
calijons deportats al camp de concentració de Mathausen. Als camps de
concentració de l´Alemania nazi van morir mols exiliats que escapaven del
règim feixista del General Franco i de les seves conseqüències. Un Franco
que estava molt prop de Mussolini com d´Agolf Hitler. Així i que es sàpiga
amb seguretat van morir tres calijons en camps de concentració ; camps que
tenien la negra tasca d´ésser d´extermini. Julián Gascón Borràs neix a
Càlig un 10 de juliol de l´any 1880. Després del penós exili i de la
benvinguda humillant de la França que presumia de valors republicans va
ser ingresat al Stalags d´Angulema. Des d´allí és deportat el 24-8-1940 a
Mathausen amb el nº de matrícula 4104 i des de Mathausen és traslladat a
Gusen el 24-1-41 amb matrícula 9280. Mor a Hartheim el 23-9-41(molt
probablement al seu “centre d´eutenasia”.
Un altre calijó vint-i-set
anys més jove de nom Estanislao Anglés Vilanova, naix a Càlig el
4-12-1907. Aquest va estar ingresat al Stalags X-B Sandbostel amb un º de
presoner, el 84036. El dia 3 de març del 41 és deportat a Mathausen amb la
matrícula 3184 i després a Gusen el 29-3-41 amb una altra matrícula, la
11646. Aquí mor un 27-8-41. José Quixal Monroig, va nàixer un 5-3-1904 i
va deixar dona i família a Càlig durant el transcurs de la Guerra Civil.
Aquest xicot va ésser internat al Stalags V-D Estrasburgo amb el nº de
presoner 3183. És deportat a Mathausen un 13-12-40 amb la matrícula 4964 i
després traslladat a Gusen el 29-3-41 amb una segona matrícula , la 11293.
Allí mor el 25 d´Agost del 41. Primer convindre a dir que Stalag era com
es denominava a un camp de presoners durant la II Guerra Mundial i sota el
III Reich. Eren el lloc on s´aglutinava a molts presoners abans d´enviar-los
als camps d´extermini Molt possiblement Julián Gascón fos un dels
integrants del gairebé mític Comboi dels 927 que sortí de l´estació de
tren d´Angouleme per aplegar a Mathausen. En un primer moment els
integrants d´aquest comboi pensaven que viatjaven cap a una zona no
ocupada per les tropes nazis,però prompte van veure que viatjaven cap al
nord. En aquest comboi van passar quatre dies llargs ,penosos i carents de
qualsevol dignitat fins aplegar a Mathausen. Allí, ja al camp, els primers
en baixar del comboi varen ésser els homes majors de 13 anys.
Un dels supervivent, Félix
Quesada, explica al documental “El comboy de los 927” que :” Frank Ziereis,
el director del camp, ens va dir a tots els que estavem allí que no
sortiríem per la porta....que ho faríem pel fumeral del crematori”. Els
deportats des d´Angulema varen ser els primers republicans espanyols en
aplegar al camp de concentració. Quan ho van fer allí encara no havien ni
russos ni jueus....Els republicants espanyols que aplegaven allí eren
qualificats com a “apàtrides” i és que Ramón Serrano Suñer es va
desentendre´s d´ells al no contestar quan els nazis els van preguntar què
fer amb “•els dos mil rojos d´Angulema” En quant a Estanislao Anglés dir
que es va trobar reclòs al Stalags X-B Sandbostel que , segons hem pogut
comprobar, es trobava molt prop a Bremen. Pasa, gairebé momentàneament per
Mathausen per a aplegar a Gusen d´on molts pocs presoners sortien amb vida
.Solien anar a Gusen els més dèbils A Estanislao li van mancar dos dies
per quantificar la seva vida en cinc mesos a l´infern de Gusen. Dos dies
abans moria, també a Gusen, un altre calijó, en José Quixal que aplegava
també des de Mathausen,però que ho feia des d´un Stalags diferents , el de
V-D Estrasburgo. Gusen era en realitat tres camps: I,II i III. A la zona
alta d´Austria i molt prop del nucli urbà de Linz. El primer va ésser
fundat de 1938 a 1940;els altres dos va ser fundants al 44. Tots depenien
, per suposat d´els SS del camp de concentració de Mathausen. Gusen era
una mena de complexe de treballs forçats que utilitzaven la mà d´obra fins
que aquesta moria, sense cap garantia, sense cap manteniment ni amb lo
mínim per sobreviure i amb molts maltrats. Així s´entén que els
porcentatges de morts foren altíssims . Gusen fou alliberat el 5 de maig
per les tropes alliades---preferenment nord-americanes----també van fer el
mateix amb Mathausen i es van trobar un escenari dantesc ....però, gairebé
no van trobar cap SS.
Vora l´Ebre, J.Ferré Verge.-
www.laviaaugusta.blogspot.com
Més
sobre el Cristòfol Colom ´tortosí´
Encara no s’havia publicat el meu article a Vinaròs News sobre la
possibilitat de que Cristòfol Colom, el descobridor d’Amèrica, hagués
nascut a Tortosa, que ja em van explicar un altra teoria. De fet,
l’interlocutor me la donava com a certa.
Sense revelar-ne la font, us diré que vaig conversar del tema amb un
tortosí “de tota la vida”. Aquest m’assegurava que Colom no va néixer a
Tortosa, però que sí que havia tingut forts lligams amb la ciutat de
l’Ebre.
El meu informant m’assegurava que Colom havia estat el fruit d’una relació
entre un canonge de la Seu de Barcelona i una dama de la cort. Per
l’escàndol que podia comportar, aquell fill natural, va ser donar en
adopció a un oncle seu que, efectivament, vivia a la illa de Gènova de
Tortosa i que era mariner de professió. Aquest oncle a més de “donar-li”
el seu cognom, li va ensenyar l’art de la navegació.
Em va seguir explicant que després del primer viatge que va fer Colom, els
Reis Catòlics el van rebre a Barcelona (la qual cosa és un fet provat) i
li van demanar al navegant que arribés allí per terra, per a que així, el
poble, se’n adonés dels magnífics resultats de l’expedició. Indis nadius,
productes agraris i el que era més important, or i plata formaven part del
botí que Colom havia de “presentar” davant dels Reis. Però Colom va
recelar d’una llarga marxa a través de tota la península, ja que per
aquell temps els camins estaven plens de malfactors i en qualsevol moment
s’hagués pogut produir un assalt a la comitiva. Va ser així com Colom va
decidir desembarcar a Tortosa, port que coneixia a la perfecció y marxar
des d’allí per terra fins Barcelona.
La calçada més important d’aquell temps i que unia Tortosa amb la Ciutat
Comtal era la Via Augusta. Aquesta carretera pujava pel que avui es coneix
pel nom de carretera Simpàtica fins el santuari de Mig Camí i, més tard,
l’ermita del Coll de l’Alba, abans de dirigir-se cap al Perelló (on s’han
trobat restes de la calçada d’origen romà)
El santuari de Mig Camí està consagrat a la Mare de Déu de la Providència,
segons ell, patrona dels mariners de Tortosa. La devoció “mariana” de
Colom ja és coneguda. Així que, al passar pel lloc, després de parar-se
per a resar una estona a la Verge, va deixar com exvots unes miniatures en
fusta de la nau Santa Maria i les caravel·les Pinta i “Niña”.
Aquesta ofrena va crear un precedent i, a partir de llavors, molts
mariners de Tortosa van seguir portant com exvots representacions de les
seves embarcacions per agrair-li a la Mare de Déu fets puntuals
relacionats amb la marineria. Duran la guerra civil espanyola van
desaparèixer totes les figures, retrats, etc. què, els ciutadans,
majoritàriament de Tortosa, havien ofert a la M D de la Providència. Però,
pel que es veu, els claus d’on estaven penjades, encara hi són. Aquesta
informació li va donar un dels fills del darrer matrimoni que va estar a
càrrec del santuari.
Un altra versió, tal vegada més estesa, és que Colom va ser fill bastard
del príncep de Viana i una dama de les Illes Balears de nom Margalida, tal
com defensa Gabriel Verd, secretari general de l’associació cultural
Cristòfol Colom de les Illes. El príncep de Viana era fill de Joan II i de
la seva primera dona, Blanca de Navarra. Però es va enfrontar al seu pare
i aquest va nomenar hereu del Regne d’Aragó al seu altre fill, Ferran,
nascut de la seva segona dona, Joana Enríquez, futur Rei Catòlic...
Així, segons aquesta altra teoria, Ferran II d’Aragó hauria estat oncle de
Colom. I a partir d’aquí m’entren els dubtes. Ferran II va ajudar el seu
nebot coneixent la seva condició? I si va ser així, tal vegada com a prova
de bona voluntat i per a donar-li uns privilegis què li corresponent per
naixement? O desconeixia el rei la condició de familiar seu i potser,
Colom, sabent-ho, va voler amagar la seva procedència i d’aquí que siguin
tant foscos els seus orígens?
Es clar que
també hi ha que rebaten aquesta teoria de forma contundent relacionant
l’arribada del Príncep de Viana a Mallorca (1459) i l’edat que devia tenir
Colom quan va morir (1505), on segons les còniques “quasi no podia
caminar”. Per vell o per malalt? Ves-ho a saber...
Al meu parer,
si al morir Colom tenia uns 60 anys, era, per aquell temps ja era tot un
ancià. Així l’any del descobriment en devia de tenir (segons aquesta
teoria) més de 45. Em sembla que massa edat per ficar-se en aventures
incertes més pròpies de persones joves, de caràcter molt més aventurer que
no de persones d’edat més madura.
Sigui com sigui, els orígens de Cristòfol Colom seguiran sent una
incògnita que, tal vegada, es començaran a aclarir quan es faci públic
l’estudi de l’ADN que es va encarregar a un laboratori especialitat
després de prendre mostres a diverses persones que porten el cognom Colom
de diversos llocs d’Espanya, majoritàriament de Catalunya i les Illes
Balears.
Ágora de los lectores
Poble brut,
poble brut...
Associació de Veïns
Migjorn, Vinaròs
En el ple Municipal varem preguntar per
la neteja. Més concretament dels contenidors. Tal se val el que ens va dir
el Senyor Alcalde o el Regidor que està al front d'aquest servei, tan se
val els informes que ens puguen presentar, NO ENS HO CREEM. NO ENS CREEM
RES DE RES. Sols cal passejar un poc pel poble i fer una ullada als
contenidors, tant els verds com els soterrats: FAN FÀSTIC!!!. Els
contenidors verds els renten un poc la cara, gens a fons, a penes una
vegada al mes i els soterrats no s’han netejat des del primer dia. Llavors
la sensació de fàstic es veu incrementada per la pudor, que amb aquestes
calors van sorgint del seu interior anunciant la proliferació de tot tipus
de microorganismes que amb la descomposició del residus van demanant a
crits un poquet de netedat. Hi ha un camió que l’Empresa o l’Ajuntament fa
que es pare mig minut al davant de cada grup de contenidors soterrats,
però sols ho fa vore, no els pot rentar perquè no es el vehicle adient.
Per un altra part, al voltant dels contenidors apareixen deixats de
qualsevol forma quantitat de bosses de deixalles, que molta gent, per no
tocar la tapa del mateix contenidor, per decidia o per qualsevol altre
motiu inexplicable quan aquests dipòsits són buits, van apilant-los al seu
voltant, impedint amb això que altres ciutadans puguen accedir al pedal
que els obre. INEXPLICABLE.
Altre problema són els contenidors que estan
prop d'algun establiment de restauració, NO TOTS, ni de bon tros, no són
tots iguals. Aquets establiments i més ara a l'estiu quan són a ple
rendiment, omplin el que està més prop, propiciant que aquells veïns que
van a deixar la seua bosseta no tinguen més opció que deixar-ho fora, no
els hi cap!. No cal ser molt intel•ligents per descobrir quins són aquests
establiments, ells tot solets es delaten: VAN DEIXAN RASTRES. Reguerills
de la porqueria que, a més a més, arrosseguen sense cap contemplació pel
terra i senyalen l’origen d'aquests, que deixa una imatge llastimosa
d'aquest poble que tant diem que estimem, deixen pel veïnat el sofrir la
pestilència de la fortor de la corrupció de les deixalles del seu negoci.
No hi ha servei de cartró diari, el del vidre deixa molt a desitjar. Tot
aquella bossa, caixa o paper que no es deixa dintre del contenidor
corresponent el tiren juntament en el dels urbans. Reciclar per a què?, si
des de l’Ajuntament no és fa el que es te que fer. VOLEM SOLUCIONS JA!!!.
Senyor Agustí Guimerà, JA N'HI HA PROU!!!
Associació de Veïns
Migjorn.-
Dies enrere varem escoltar
per la ràdio que en la zona Deveses -Sol de Riu, es va produir un incendi.
Per ser un lloc conflictiu i molt estimat per nosaltres, ens varem
personar per vore el màxims detalls. Podem dir que els focs, no sol un,
han estat intencionats, varem observar tres focus diferents i separats
entre ells. No tenien cap connexió. Aquest fet ens porta a creure que no
han estat per casualitat, doncs dintre de la zona hi ha molts interessos
immobiliaris, Camps de golf, canalització del gas, etc. Aquesta zona te la
protecció de la Llei de Costes en 100 metre, i nosaltres tornem a demanar
a l'Ajuntament un control rigorós de la zona, doncs encara es terme de
Vinaròs, que sol•licite a costes que aquesta protecció s'amplie uns altres
100 m., per fer un total de 200. Al terme de Vinaròs es l'únic espai
encara verge, i per la seva naturalesa s'hauria de protegir seriosament.
La Plataforma Ciutadana
en Defensa de les Terres del Sénia continua la seva lluita
incansable contra el projecte Castor d’emmagatzematge de gas natural,
denunciant davant les administracions publiques la falta de documentació
en un projecte tan important per al futur d’aquestes terres. L’empresa
ESCAL UGS promotora d’aquest lesiu projecte assenyalava en la documentació
presentada que “actualmente la planta no se encuentra operativa pero se
estima que las cantidades de residuos peligrosos excederán las 10 t. Por
tanto, se realizarán los trámites para inscribirse en el registro de
“grandes productores de residuos peligrosos”.
La Llei 10/2000, de 12 de
desembre, de Residus de la Comunitat Valenciana, que té per objecte
establir el règim jurídic de la producció i gestió dels residus, així com
la regulació dels sòls contaminats, a fi de protegir la salut humana i el
medi ambient, estableix en el seu article 45 que “Els productors de
residus perillosos i d’aquells altres que figuren en la llista elaborada
d’acord amb el que s’estableix en l’article 42 de la present llei, ha
d’elaborar un pla de prevenció i reducció de residus.”, i han de tenir com
a mínim previsions relatives als objectius de reducció i valorització de
residus amb indicació de la seua quantificació, les mesures previstes per
a assolir-los i el sistema d’avaluació i control de consecució dels
objectius. Aquest Pla de prevenció i reducció de residus perillosos, que
aquí no s’aporta, ha de contenir: · Descripció del procés productiu. ·
Anàlisi dels processos generadores de residus de l’activitat. · Llistat de
residus per a cadascun dels processos generadores indicant: - Quantitat de
residu produïda anualment (expressat en Kg.). - Quantitat de residu
produïda per unitat de producció. - Codi nacional dels residus. - Codi del
residu d'acord a la LER (Llista Europea de Residus). - Característiques
fisico-químiques del residu. - Freqüència de generació del residu. -
Descripció dels mètodes de gestió aplicats al residu Valoració de la
problemàtica generada per cadascun dels residus i selecció d'objectius en
funció de factors com quantitat, perillositat, costos de gestió,
freqüència de generació o uns altres que l'empresa consideri i justifiqui.
Selecció de mesures a aplicar mitjançant criteris de viabilitat
tecnològica, mediambiental i econòmica (estalvi o substitució de matèries
primeres, augment d'eficiències energètiques, tecnologies netes, canvis
organizatius del procés, reutilització i reciclatge de RP, valorització
abans d'eliminació, etc.). Programa d'Aplicació que estableixi
objectius quantificadors de reducció dels residus seleccionats i els
terminis d'implantació de mesures. Descripció del Sistema
d'Avaluació i Control de consecució d'objectius i terminis establerts en
el Document de síntesi per a cada procés generador de residus.
Tanmateix, en la Disposició
Addicional 4ª de la Llei de residus de la Comunitat Valenciana (Termini
per a la presentació dels plans de prevenció i reducció de residus), s’hi
assenyala que “Els productors de residus perillosos han de presentar a la
conselleria competent en medi ambient, en el termini d’un any a partir de
l’entrada en vigor d’aquesta llei, el pla de prevenció i reducció de
residus”. A més a més, el Reial Decret 1254/1999 de 16 de juliol, pel qual
s’aproven mesures de control dels riscos inherents als accidents greus en
els quals intervinguin substàncies perilloses, estableix en el seu art. 9
que “Los industriales de establecimientos en los que estén presentes
sustancias peligrosas ESTÁN OBLIGADOS A ELABORAR UN INFORME DE SEGURIDAD”,
el qual té per objecte demostrar que s’ha establert una política adequada
de prevenció d’accidents greus i un sistema de gestió de la seguretat per
a la seva aplicació, tot el qual aquí no existeix. Diu aquesta normativa
que “la política de prevenció d’accidents greus i el sistema de gestió de
la seguretat han de formar part de l’informe de seguretat.”
La presentació de l’informe
de seguretat a l’òrgan competent de la Comunitat Autònoma, s’ha de fer
respectant el següents terminis: ”Para los nuevos establecimientos, antes
del comienzo de su construcción o de su explotación (…/…)”, i aquí tota
política de prevenció d’accidents greus i sistema de gestió de la
seguretat “brillan por su ausencia”. A fi d’elaborar l’inventari de sòls
contaminats de la Comunitat Valenciana, la conselleria competent en medi
ambient ha de fer un inventari de sòls potencialment contaminats existents
a la Comunitat Valenciana, així com tots els supòsits en què és presumible
l’existència de substàncies o components de caràcter perillós, com és el
cas. A més a més, els titulars d’activitats potencialment contaminants de
sòls, han de remetre a la conselleria competent en medi ambient un informe
de situació que han de tenir el contingut mínim i la periodicitat que es
determine reglamentàriament.
Per tot això, davant la
falta de dades essencials en aquest projecte, la Plataforma Ciutadana en
Defensa de les Terres del Sénia ha demanat a la Subdelegació del Govern a
Castelló i a la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge
de la Generalitat Valenciana, que es requereixi a l’empresa ESCAL UGS la
presentació de la documentació següent: Pla de prevenció i reducció
de residus Informe de seguretat Informe de situació
Política de prevenció d’accidents greus Sistema de gestió de la
seguretat Des d’aquí considerem que la notable i notòria falta d’aquesta
documentació en un projecte que hipotecarà el futur de moltes famílies i
el nostre paisatge actual, podria suposar un risc innecessari i del tot
inassumible per a la seguretat i la salut de les persones que hi vivim i
per al futur dels nostres fills. Perquè tenim dret a exigir que les coses
es facin millor Perquè el projecte Castor serà un “gran productor de
residus perillosos” Perquè volem que es garanteixin totes les mesures de
seguretat NO AL PROJECTE CASTOR!.
Editorial del
director del diario Mediterráneo, 6-9-9:
Problemas con el
proyecto Castor
JOSÉ LUIS VALENCIA
Querido lector: La
provincia de Castellón verá cómo se hace realidad dentro de unos
meses/años la puesta en marcha de una de sus mayores instalaciones
energéticas tras el complejo industrial petroquímico y energético del
Serrallo y la dársena sur del puerto de Castellón. Se trata de la
construcción de una plataforma extractiva marina de gas natural, unida
mediante un gasoducto submarino a las instalaciones gasistas de tierra
ubicadas en un polígono industrial de Vinaròs. Es el proyecto Castor
adjudicado a la empresa Escal UGS, un proyecto nacional, que a pesar de la
oposición ecologista y vecinal, indefectiblemente terminará construyéndose
debido a su importancia estratégica energética, pero que según van pasando
los plazos plantea cada vez más oposición por los numerosos defectos e
incumplimientos, según denuncian la Plataforma del Sènia, la Unió de
Llauradors, el grupo parlamentario de IU, etc. Las irregularidades y los
constantes problemas que está ocasionando, dada la importancia y magnitud
del proyecto, la afectación medioambiental y la sensibilidad social que
provoca, deberían desaparecer ya y debería ser el Gobierno quien velara
para que no ocurran más y el proyecto se lleve a cabo con todas las
garantías exigibles.
|
|
Columna saludable, Adolfo Cabadés
(*)
Mortalidad
infantil
La ONG “Save the Children”
ha denunciado que unos 10 millones de niños menores de 5 años mueren
anualmente en países subdesarrollados, lo que supone un promedio de unos
30.000 al día. Las principales causas de estas muertes son enfermedades
fácilmente evitables como la diarrea, la neumonía, la malaria, el
sarampión y el tétanos, la malnutrición y la falta de acceso a
medicamentos de bajo coste. Las herramientas que pueden salvar estas vidas
no son costosas. Los antibióticos para tratar la neumonía cuestan 12
céntimos de Euro. Un niño puede recibir vacunas para seis de las
principales enfermedades de la niñez por 12 Euros. La diarrea se trata con
terapia de rehidratación oral. La sociedad se conmueve ante los muertos en
atentados y en guerras o ante la muerte de 105 personas en carretera
durante unos días de vacaciones en un país aparentemente feliz,
presumiblemente solidario y celoso de su bienestar. Pero quizás habría
también que recordar, periódicamente, la muerte diaria de 30.000 niños,
pobres e inocentes, en países lejanos y olvidados, por causas fácilmente
evitables y preguntarse hasta donde llega la solidaridad de la que se
presume.
(*) Vicepresidente
de la Fundación Valenciana del Corazón. Presidente de Honor de INSVACOR
Columna literària, Alicia Coscollano
enabril73mil@hotmail.com
Concert a
Cambrils
Em truca R. per proposar-me un
viatge a Cambrils. Accepto quasi sense pensar-m’ho la seua invitació per
assistir a un concert d’un tal Cris Juanico al Parc Samà, un indret
idíl·lic per un concert a l’aire lliure. El cert és que primer dec
assabentar-me de qui és aquest Juanico, al qual no he sentit anomenar,
cosa que abans moriria que admetria davant R.
En la incursió al Google, en
introduir Juanico, apareixen un munt de restaurants de Saragossa, noms com
Casa Juanico, que em fan dubtar en un primer moment de la qualitat de
l’artista. Sols en una línia apareix una web entre el munt de
recomanacions gastronòmiques aragoneses, i tota la informació que
necessito sobre aquest cantant. Em deixo portar. Dissabte agafem carretera
i iniciem la ‘road movie’ en direcció Cambrils, i en menys temps del que
pensàvem arribem a la ciutat gràcies a una autovia de nova apertura a
l’altura d’Hospitalet. Cambrils és com Peníscola, però sense castell.
Està plena de gom a gom de classe turista, que no es com agafar un avió
en la classe més econòmica, si no que consisteix en barrejar-te amb un
munt de pells amb aroma a Aftersun que se desplacen en processó d’una
punta a l’altra d’un passeig marítim desenvolupant una activitat econòmica
que el poble a adaptat a l’estatus adquisitiu dels seus visitants. Després
de la incursió a la ciutat que acull el parc Samà, enfilem cap als
jardins exòtics per passar-nos l’entrada irremeiablement i continuar sense
poder pegar la volta fins uns quilòmetres més enllà.
Sortosament, trobem una
entrada per poder pegar la volta sense fer cap infracció de tràfic, ja que
pertanyem, ambdues, bé, potser ella en un grau més elevat que jo, a la
categoria d’europees civilitzades. Desfent el camí, finalment trobem un
accés que ens condueix al gran espai ocupat per l’exòtic jardí.
R. està molt animada i el seu
esperit contagia alegria. Al bell mig d’una gran explanada envoltada per
un llac amb un pont modernista, construït per algú que tenia un dia
especialment inspirat, s’alça un restaurant ‘chill out’ a uns metres del
qual, com a la resta del parc, s’apropen faisans i aus exòtiques amb cues
decorades de diversos colors. Començo a pensar que haguérem sortit
guanyant sopant un ‘bocata’ a un suggerent ‘chiringuito’ que hem trobat al
passeig marítim amb música de Camilo Sesto i la fascinant fotografia de
diferents tipus de plats combinats decorant l’entrada.
Però no, seiem a una de les
cadires que rodegen les petites taules vestides del jardí, il·luminades
amb un punt de llum, tot seguint una decoració especial a conjunt amb l’
elegant edifici situat a uns metres del lloc on se troba l’escenari i les
cadires destinades al públic. Als vint minuts d’esperar començo a
preguntar-me, en questa ocasió molt seriosament, que perquè no ens hem
quedat al ‘chiringuito’ amb Camilo Sesto. Vint minuts després de veure
marxar gent cansada de no rebre atenció per part dels cambrers ens porten
una taula de formatges que reguem amb un parell de copes de vi. No podem
demanar res més degut a la manca de temps si volem assistir al concert des
de l’inici, i, evidentment, a això hem vingut.
Passem directament als cafès, la casa invita, per compensar.
A l’escenari desfilen els
joves músics de la Original Jazz Orquestra, Taller de músics que acompanya
Juanico. La nit s’ompli de bona música, quelcom nostàlgica, ja que, a
banda de algunes peces de collita pròpia, el cantant menorquí ens
trasllada a un repàs històric musical. El director de l’orquestra, Vicens
Martí, més que dirigir es deixa embargar per la música i pràcticament
balla els temes en front dels músics. Sembla totalment absort per la
cadència musical, que es penja de les branques dels frondosos i centenaris
arbres. Un lloc privilegiat per un concert a l’aire lliure. R. mostra un
aspecte pletòric, encantada amb el concert. Posteriorment arriba l’hora
dels standars, i amb la versió al català de ‘I’m your man’, de Leonard
Cohen, que ell tradueix com ‘Soc l’home teu’, Juanico se situa en ‘pool
position’ i t’arriba directament als ventricles. Segueix desgranant el nou
treball Tot de mi, amb temes com, Killing me softly whit this song
(Suaument em mata aquella cançó); Stand by me, (Quedat amb mi); I’m in de
mood for love (Avuí em sent amorós); Unforgetable (Inoblidable); Call me
irresponsable (Diga’m irresponsable) o The tender trap (Una trampa suau).
Una delícia per compartir en
un lloc fantàstic si oblidem el restaurant. Juanico presenta els músics,
entre ell un saxofonista d’Amposta. En finalitzar el concert, després de
un bis que s’allarga amb tres temes més, esperem per saludar Juanico al ‘backstage’.
Una vegada llevat el vestit negre de músic super elegant, apareix Cris,
dic Cris perquè ara llueix bermudes i jersei de màniga curta, molt
estiuenc. Xerrem una estona amb ell i el deixem agradablement descol·locat
en preguntar-li si podem saludar el director i el saxofonista ampostí.
Finalment podem xarrar amb el director, que ens diu si podem promocionar
l’orquestra a Vinaròs, lloc on ja ha actuat en alguna ocasió amb un altra
orquestra. Queda fet, doncs, Vicens. La tornada, una altra odissea
vinculada a les bateries dels vehicles, però aquesta és una història per
contar un altre dia i de la qual l’illenc Juanico, potser, ja no
s’assabenti. Mentre, seguirà oferint concerts d’estiu d’un disc dedicat
als lluitadors, als indecisos, als persistents i als somiadors.
Columna històrica, Alfred Gómez.-
La llegada de la reliquia
de San Sebastián a Vinaròs
Muchos de los lectores ya
conocen seguramente la “historia” de la llegada de la reliquia de San
Sebastián a Vinaròs, que narró en su día D. Diego Forner y recogió Borrás
Jarque en su “Historia de Vinaròs”. Está claro que la leyenda de la
llegada de la reliquia a Vinaròs en un barco que se encontró con una
tormenta y recaló en la ciudad es inverosímil y que responde a las
leyendas “típicas” de la devoción popular. Pero estas leyendas no están
exentas de su acercamiento a la realidad. Es cierto que la reliquia de San
Sebastián (en este caso, un dedo) fue una donación del Conde de Benavente,
D. Juan Pimentel de Herrera, y no Herrera de Pimentel, como cita
erróneamente Borrás Jarque, a la ciudad de Vinaròs. El Conde de Benavente
era un personaje muy pintoresco; virrey de Valencia y de Nápoles y
embajador de España en Roma. Por ello viajaba muy frecuentemente de un
país a otro y desembarcaba en uno de los mejores puertos de la Valencia de
entonces como era el de Vinaròs, y sobre el cual hay documentadas varias
estancias suyas a lo largo de la segunda mitad del siglo XVI.
Dicho Conde frecuentaba las
catacumbas de Roma donde el “pillaje” y “tráfico” de reliquias de santos
parece ser que era frecuente; reliquias que eran demandadas por la
sociedad española de la época para encomendarse a las mismas por las
sequías, plagas, pestes y demás calamidades. No es de extrañar que las
autoridades locales le demandaran más de una vez que les trajera a Vinaròs
alguna “reliquia” de San Sebastián. Una vez ya jubilado y abandonando su
trabajo en Roma, se retiró a España a descansar a su Palacio de
Valladolid, desembarcando aquí, en Vinaròs, en enero del año 1610. Una vez
instalado en Valladolid en retiro, quizás por solicitud del clero local o
por alguna promesa, pensó en la donación de la reliquia a Vinaròs. Y así,
en septiembre del año 1610 los vinarocenses recibieron el “certificado de
autenticidad” de la misma, certificado que aún vio mosén Bono en el
archivo parroquial a principios del siglo pasado y así dejó constancia.
Una vez comprobado éste, el
Conde, desde Valladolid envió la reliquia del dedo del santo a Valencia en
el mes de diciembre del mismo año de 1610, a donde fueron a recogerla el
alcalde de Vinaròs Rafael Morell, y el Comendador Onofre de Blanes y la
trajeron a Vinaròs, suponemos en medio de una gran fiesta. Para colocar la
reliquia se buscó un buen relicario de los que se tenían en la Iglesia, y
se eligió uno realizado a mediados del XVI, diseñado por Pedro de Orpa (el
autor del retablo renacentista de la iglesia ya desaparecido en la guerra
civil), al cual se le añadió un remate superior con la figura del santo y
una inscripción. El relicario, junto con la reliquia es una de las pocas
piezas que se conservan en la actualidad en el Tesoro Parroquial y que se
salvó del expolio de la Arciprestal que llevaron a cabo los franceses en
el XIX y de los más de once cajones con orfebrería que se depositaron en
la Tesorería de Valencia y ya no regresaron más. Un relicario de playa
sobredorada de una gran belleza y que cada domingo posterior al día de San
Sebastián se lleva a la playa para que bendiga la mar.
Ágora de los lectores
Falta de ´ética política´
Ramon Segura, Vinaròs
Recientemente he leído un escrito del Grupo Popular que hace
referencia al minuto de silencio con motivo de la muerte de nuestro
Conseller de Medio Ambiente de la Generalitat Valenciana.. En primer
lugar, dar mi más sincero pésame a la familia y amigos, así como a sus
compañeros de partido , tanto en la capital Valenciana como aquí en
Vinaròs. Dicho esto, me gustaría hacer una pequeña reflexión sobre lo que
considero una falta total de " ética política", en general , de todos los
partidos políticos, pero en especial del Futurible Alcalde de Vinaròs del
Partido Popular. En todos los ámbitos culturales, laborables, deportivos,
etc..., siempre encontramos personas que por su trayectoria consideramos
referentes, a la hora de poner ejemplos sobre actitudes y posicionamientos
. Pero cuando hablamos de política contemporánea , actual, hecho de menos
estos referentes, este tipo de personas en las cuales depositarías tu
confianza , y tu futuro , con la tranquilidad de pensar que no habría otra
persona que pudiera defender tus intereses mejor que la escogida. Y que
conste que la tecnocracia ya está inventada.
Por contra, estamos en la
dinámica política de "acoso y derribo" de todo aquello que se proclame
desde el "otro partido". Es igual lo que sea, y quién lo diga, ... es
mentira, nos están engañando, nos han robado, se ha traicionado al pueblo
..... en fin estos comentarios los podríamos repetir en cada pleno ,
independientemente de lo que se hubiera debatido o aprobado. Me resulta
chocante, de humor negro, que el Sr, Juan se lamente de la falta de
respeto en el minuto de silencio por parte de algunos ciudadanos ( vamos a
llamarlos así) en el pleno del Ayuntamiento. Vaya por delante, que yo
también, a titulo personal, pienso que si pretendo que se me respete como
persona, lo primero que tengo que hacer, es aplicarme el cuento. ¿ Como
les voy a exigir a los demás aquello que yo no hago, respeto,? Si sr,
Juan, respeto. No me gustaría caer en el error de situarme a un lado del
panorama político, y pensar como usted, que los malos son los indios....
Personalmente, pienso esto mismo de todos los partidos políticos, y de sus
dirigentes. De la misma manera que me hacía saltar algún herpes labial,
los escritos de un político retirado ya ( menos mal por el bien éste
pueblo) y que siempre acababa con aquello de .... continuará... pues me
sucedió lo mismo con este escrito, dirigido a un público muy concreto,
vamos, el de siempre.
Por suerte, o por desgracia para algunos, todos los
plenos se graban en la televisión local y permanecen para la posteridad.
Nosotros, nuestros hijos y sus descendientes, podrán ver los lamentables
espectáculos de los plenos municipales, pagados con mi dinero, y el de
todos los vinarocenses. Me gustaría que el Sr. Juan pudiera recuperar la
grabación de la toma de posesión de nuestro alcalde actual , el Sr, Romeu,
el día que se celebraba el pleno para tal nombramiento. Podrá ver a un
familiar directo suyo, desencajado, insultando o maldiciendo al
representante más importante de nuestro pueblo.
" EL QUE SIEMBRA VIENTOS,
RECOGE TEMPESTADES " Sr. Juan. Si en algún momento tuviera la ocasión de
leer estás líneas e imaginariamente tuviéramos un dialogo, le rogaría que
no me dijera aquello de .... " si pero es que los otros también lo hacen".
Realmente me importa poco o nada si primero fue el huevo o la gallina (
los evolucionistas dicen que fueron los dos.... que fue la evolución)...
Desde las antípodas políticas que nos separan , le ruego se aplique
aquello de " para exigir, primero hay que cumplir". No EXIJA a los demás
lo que usted no cumple. Independientemente de las ideas, para ser "
persona" no hace falta ser inteligente. hay que ser , pues eso , persona ,
y tratar a los demás por igual, con RESPETO. Ya está bien de políticos de
todos los colores que utilizan el lenguaje para hacer todavía más amplia
la fractura que existe actualmente en nuestra España plurinacional.
Partits polítics
En este
apartado reproducimos los textos sobre temas locales o comarcales que nos
envían los partidos o representantes políticos.
Bloc Vinaròs
Domènec Fontanet:
“dins del projecte que ha preparat l'Equip de Govern (PSOE-PVI) per
enllumenar el Camí de Sant Gregori que dóna accés a la futura Ciutat
Esportiva, al no veure reflexat un carril per a bicicletes, hem proposat
que s'habilite un carril bici per donar més seguretat a les persones que
accediran a aquesta instal•lació esportiva”. El regidor i portaveu del
BLOC a l'Ajuntament de Vinaròs, Domènec Fontanet, informa que en la reunió
mantinguda en l'Alcalde i el regidor d'Hisenda, va transmetre la proposta
de modificar i ampliar el projecte per a crear un carril per a bicicletes
al projecte que s'ha presentat per enllumenar el camí de Sant Gregori amb
una quantitat de 131.000€.
Durant les converses dutes a terme va
transmetre que donarem el nostre recolzament a la modificació
pressupostària de creació de crèdit extraordinari per augmentar la
partida, si se contempla la construcció d'un carril bici en aquest camí
que dóna accés a la futura Ciutat Esportiva, proposta que veiem molt
encertada per dos raons: perquè, ara quan es construeix l'enllumenat, és
el moment de ficar el carril bici per a tindre el camí en condicions i no
tornar en un futur a fer obres, i perquè donarà més seguretat a totes les
persones que accedixquen a les instal•lacions esportives de la nova Ciutat
Esportiva. Des de l'Ajuntament s'ha de fer un esforç per donar el màxim de
serveis a la ciutadania i facilitar l'accés amb bicicleta a la major part
de llocs del nostre municipi. Ara és el moment per ampliar el projecte que
s'ha fet des de serveis tècnics i recollir la nostra proposta que pensem
no és ni descabellada ni mal intencionada, sinó, que és per millorar una
obra i donar més seguretat per als usuaris de la Ciutat Esportiva que
vagen amb bicicleta, ampliant la poca xarxa que compta el nostre poble de
carrils especials per a bicicletes. Des del BLOC no podem entendre com des
de la regidoria d'Urbanisme no s'haja pensa en ficar aquest carril per a
bicicletes en el projecte de les obres d'accés a la Ciutat Esportiva. El
BLOC veu encertat construir aquest carril bici i esperem que després de
les converses amb Alcalde i el regidor d'Hisenda, s'accepte la nostra
proposta per donar participació al nostre partit i consensuar aquest
projecte que pensem és beneficiós per al poble.
Govern de Morella
El ple extraordinari que va
convocar l’Ajuntament de Morella per sol•licitud del Grup Popular, a causa
de la nota informativa que va aparéixer en els mitjans de comunicació, es
va celebrar. El motiu del mateix, va ser la moció que van presentar per a
expressar la postura de que l’Ajuntament de Morella hauria de remetre el
projecte del Parador a l’Institut de Patrimoni Cultural d’Espanya. Un
altre dels punts de la moció, va ser que es designara un responsable de
coordinar els enviaments a l’Institut de Turisme d’Espanya. La moció va
ser rebutjada perquè “es partix de pressupostos diferents”, segons el
tinent alcalde, Ernesto Blanch, ja que “els populars partixen de la
insistència a donar rellevància a la nota informativa que es va filtrar la
setmana passada, quan el propi Ministeri de Cultura ha dit que no és
vinculant. Açò, revela que eixe informe és una campanya mediàtica
orquestrada pel Partit Popular”. El fet de que el Grup Popular no
reforçara l’acord a què es va arribar el divendres amb la firma del
Manifest del Parador, així com les declaracions de Carlos Fabra criticant
la gestió de l’Ajuntament dos hores després de la firma del Manifest,
“dóna mostres de la doble cara” dels populars. Per la seua banda, el
portaveu dels populars, Guillermo Sangüesa, va reconéixer al grup de
govern que l’informe “és extemporani, però si hi ha algun dubte cal
resoldre'l. No vull dir que no hi haja coordinació entre les
administracions, sinó que es destine a una persona perquè informe a
l’Institut de Turisme d’Espanya”. A esta qüestió, Blanch va respondre, que
“Ximo Puig ha realitzat més de 12 viatges a Madrid per a tractar qüestions
relatives al Parador en els últims dos anys, per la qual cosa, qui millor
que l’alcalde, entre altres, per a dur a terme estes gestions”. També va
recordar, que el consistori, “quan ha rebut documentació sobre el Parador
o el Túnel, ha convocat comissions, plens i informes de caràcter urgent,
per la qual cosa l’actuació de l’Ajuntament s’ha caracteritzat sempre per
la celeritat i diligència en tot el procediment que ha envoltat a estos
temes claus per al futur de Morella i de la comarca”. A més, es va
rebutjar eixe punt de la moció del Grup Popular perquè va en contra dels
processos administratius.
PP Morella
El pasado miércoles se
celebró en el Ayuntamiento de Morella un pleno extraordinario a solicitud
del Grupo Popular, en el que se debatió una moción presentada por los
Populares, referente al informe conocido a finales de agosto por el que la
Subdirección General del Instituto del Patrimonio Cultural de España
(dependiente del Ministerio de Cultura) informaba negativamente sobre las
obras del túnel de acceso al Parador. El portavoz popular recordó que el
PP-Morella solicitó la convocatoria del pleno puesto que, en su opinión,
el Ayuntamiento es quien debe que tomar la iniciativa de solventar dicho
informe negativo y cualquier contingencia que afecte al Parador. En la
moción presentada por el Partido Popular, se pedía: Que el ayuntamiento
instara a Turespaña a remitir copia del proyecto del Parador al Ministerio
de Cultura; instar a la Subdirección General del Instituto del Patrimonio
Cultural de España a emitir informe favorable sobre la construcción del
túnel del Parador de Turismo de Morella, justificando dicha posibilidad de
pronunciamiento favorable en la existencia de autorización favorable de la
Generalitat Valenciana. Asimismo, dicha moción solicitaba que por parte
del Ayuntamiento de Morella, se remitiera copia de los proyectos del
Parador que obren en su poder a la Subdirección General del Instituto del
Patrimonio Cultural de España para su conocimiento y efectos y por último,
que el Ayuntamiento designara un responsable de coordinar los diversos
trámites administrativos relacionados con el Parador, comunicando y
ofreciendo la colaboración del citado responsable al Ministerio de Cultura
y a Turespaña. Sin embargo, la moción fue rechazada con los votos en
contra del PSOE, lo cual ha sido calificado de incomprensible por los
concejales populares. En palabras del portavoz del PP-Morella, Guillermo
Sangüesa: “Es incomprensible que Ximo Puig y los concejales socialistas ni
siquiera intenten solventar la existencia de un informe negativo sobre el
túnel del parador”. Para Sangüesa,” la negativa del alcalde y los
regidores socialistas de instar al Ministerio y a Turespaña a remitirse
copia del proyecto del Parador e informar favorablemente del túnel,
únicamente puede deberse a dos motivos; bien al sectarismo del PSOE que
les hace incapaces de criticar a estamentos superiores, o bien al temor de
Ximo Puig a que las críticas a sus superiores supongan ver todavía mas
truncada su “progresión política".
Maulets
Una quinzena de joves reben
“la Vuelta España” al seu pas per Tortosa amb estelades i una pancarta amb
el lema “Això no és Espanya,This is not Spain”. Diverses persones del
públic i dels equips participants han mostrat la seua simpatia envers la
reivindicació independentista. Maulets del Baix Ebre, pensem que el pas de
la “Vuelta a España” per les nostres terres no és més que una nova
agressió per part de l'Estat a la nostra integritat com a poble. Per tots
és sabut, que l'Estat espanyol utilitza tots els mecanismes que té a
l'abast per imposar el seu projecte de nació imperialista, aixafant pel
camí tots els pobles que se li posen al davant. En este cas, podem vere
com utilitzen l'àmbit esportiu per donar un missatge clar: “Els països
Catalans són Espanya”. No és el primer cop que utilitzen l'esport per
reforçar la idea “España” i de la homogeneïtzació cultural (espanyola),
lingüística(espanyol) i nacional(espanya) que voldrien tindre arreu de
l'Estat, només cal vere quina actitud han tingut envers les seleccions
catalanes i els seus processos d'oficialització, o la ferbor espanyola que
desboquen cada cop que guanya la selecció espanyola de futbol. Però igual
que fa 300 anys, els catalans i les catalanes continuarem responent a
qualsevol atac espanyolista que patim als nostres pobles i ciutats. En
este cas, hem volgut aprofitar el pas de “la Vuelta España” per
visualitzar el conflicte nacional català, de cara a tot l'estat i també
aprofitant el cert ressò que té aquesta competició a nivell internacional.
Discrminación
Manolo Celma Campanals.
Miembro del grupo Les Camaraes y presidente de Cocemfe del Baix Maestrat.
Discriminación. Es lo que sentí en la
actuación desinteresadamente que realizamos el Grupo “Les Camaraes” en la
avenida del Atlántico. No se porque al salir de casa, salí pensando que
llegaría allí y no estaría la rampa puesta en el escenario como el año
pasado estaba para que sin ayuda de nadie pudiera acceder al escenario
como cualquier otra persona sin problemas de movilidad, y así fue, la
rampa no estaba puesta como el año anterior y solo estaban colocadas las
escaleras que, por cierto, no cumplían la normativa por sus reducidas
dimensiones, ni en anchura ni por la altura de sus peldaños, y esto que la
CONVENCIÓN SOBRE LOS DERECHOS DE LAS PERSONAS CON DISCAPACIDAD de las
Naciones Unidas en su articulo 5º trata la igualdad y no discriminación
hacia la persona con discapacidad, cosa que en Vinaròs me creía que ya no
existía pero, veo que no, que aun falta mucho por trabajar, y sobre todo
concienciar principalmente a nuestros políticos que tendrían que ir una
temporada en silla de ruedas para que vieran lo mal que se siente una
persona cuando no puede acceder a un sitio.
Yo le pido a nuestro
Alcalde, Jordi Romeu, que la otra vez, en vez de mandar una carta con
fecha 11 de agosto o si la manda no pasa nada, ya que es un atención por
su parte hacia nuestro grupo, donde nos da las gracias en nombre del
Ayuntamiento a todos los miembros del grupo “Les Camaraes” nuestra
actuación desinteresadamente de este día, que yo personalmente me sentiría
mas contento si se preocupara porque esta situación que yo pasé de
discriminación hacia mi persona este día no se volviese a repetir, muchas
gracias.
|
Festes
d´agost
