REPORTATGES
E
dició 469-  Agost de 2015
 

Parlem amb Joan Elies Adell, un vinarossenc delegat de Catalunya a l’ Alguer
Mejorando la transparencia en los Ayuntamientos
Turismo gastronómico en Peñíscola
Via Scipionis, un projecte únic de recreació històrica i d'arqueologia
Entrevista a Carlos Albert, president del Club Escacs Ruy López Vinaròs
Parlem amb Juanjo Palomo, alcalde de Vallibona
De hotel sado a bar fantasma
Vinaròs ´exporta´ sus bailes a EuroDisney (edició 215, juny 2005)

Parlem amb Joan Elies Adell, un vinarossenc delegat de Catalunya a l’ Alguer

EMILI FONOLLOSA                            

El vinarossenc Joan Elies Adell, de 47 anys, doctor .en Filologia catalana i Llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat de València viu en un lloc peculiar: l única ciutat a Itàlia on encara es parla català. Ell és a l’ Alguer, a l’ illa italiana de Sardenya, el responsable de la delegació de Catalunya en aqueixa ciutat. Hem volgut conèixer una mica la seua feina i la seua vida, mitjançat aquesta entrevista que hem ha completat per correu electrònic. 

Conta’ ns com va ser fer-te càrrec d’aquesta feina i dis-nos en què consisteix. 

Vaig arribar a l’Alguer quan se’m va proposar de dirigir la Delegació de Catalunya en aquest ciutat de Sardenya. Els motius són, doncs, de tipus laboral en un projecte molt engrescador, que és el de col•laborar amb les autoritats i entitats locals per fomentar l’ús social de la llengua que compartim, així com fer iniciatives que ajuden a millorar el coneixement mutu dels diversos territoris de parla catalana. La nostra funció, doncs, és de posar en contacte Sardenya amb Catalunya, en l’àmbit cultural, però també econòmic i turístic. Ara, per exemple, hem signat un conveni de col•laboració amb l’àmbit de polítiques de treball, entre el Departament d’Ocupació del nostre Govern i l’Agenzia Regionale del Lavoro de Sardenya. I també, amb la Secretaria de Política Lingüística i amb l’Ajuntament de l’Alguer, estem treballant amb una enquesta per conèixer quina és la situació de la llengua catalana a l’Alguer i quins són els usos lingüístics d’aquesta ciutat italiana amb qui compartim llengua i cultura. Treballem doncs sempre en sintonia amb les institucions locals, siga l’Ajuntament de l’Alguer, sigui la Regió Autònoma de Sardenya. 

Et va resultat complicat acomodar-te a la vida a Sardenya?

No, en cap cas va ser difícil. L’Alguer té aquesta estranya i preciosa particularitat, que és un territori situat a l’estranger, a Itàlia, però que et sents com a casa, fins i tot en alguns moments tens la sensació de sentir-te més a casa que a l’estranger. A més, l’Alguer s’assembla molt a les nostres ciutats de costa, recorda Peníscola, Sitges, ja que es tracta d’una petita península emmurallada, amb una vida cultural intensa durant tot l’any.

Quins costums trobes més semblants i més diferenciats sobre els nostres?

Com et deia abans, es tracta d’un ciutat que és molt propera a nosaltres, no sols culturalment i lingüísticament, sinó també com a hàbits quotidians. Les diferències són mínimes, però evidentment hi són. Segurament la més diferenciada són els horaris de menjar, que són més europeus que nosaltres, però poca cosa més. I clar, el ritus del cafè i la costum de l’aperitiu, que és una mica diferent a com ho fem nosaltres, tot i que el seu tarannà mediterrani i de vocació turística fa que siga molt proper i obert. Però el fet més bonic és et que pugues sentir comprès parlant en la pròpia llengua, és un experiència meravellosa sentir com els algueresos parlen un català ancorat en el temps, amb paraules que, a més de les influències sardes i italianes, ens recorden als nostres clàssics.  

Quin caràcter tenen aquest italians illencs?

Aquí caldria diferenciar entre el caràcter alguerès, que és una ciutat marinera, oberta al turisme internacional des de fa algunes dècades, i l’interior de Sardenya, més tradicional i autèntic, on pots trobar racons veritablement meravellosos, no sols paisatgísticament sinó també del fet de trobar-te amb tradicions i maneres de viure molt semblant a les nostres dels nostres pobles de l’interior, que aquí encara es conserven amb orgull. 

Teniu bon clima?

El clima és pràcticament idèntic al que tenim a Vinaròs, per tant des d’aquest punt de vista no hi ha gaire diferències. Amb tot, a la zona geogràfica on es troba, quan bufa el mestral ho fa realment amb força i dura com a mínim tres dies. És una illa preciosa, amb unes platges fantàstiques i una naturalesa espectacular, que us convido a visitar, ja que al ser una illa molt gran, mai no tens la sensació que hi ha massa gent. És molt agradable. Com es diu aquí, Sardenya és quasi un continent. 

Es menja bé?

La gastronomia a l’Alguer i a la resta de Sardenya és excepcional, rica i autèntica. Amb tot, pel fet de trobar-se al mig de la Mediterrània, per la seua situació estratègica en les rutes marítimes,  són molts els pobles que han deixat la seva petja en la cultura i la gastronomia sarda. En la cuina, predominen els productes locals, amb uns formatges i vins de primera qualitat.  A l’illa es mantenen les receptes típiques que han passat de generació en generació, donant molt de protagonisme als ingredients locals i propers. La cuina sarda és senzilla però molt sucosa i variada, sense grans pretensions però molt autèntica, amb sabors de mar i de muntanya. Destaca, a més dels formatges d’ovella, també el “porchetto arrosto”, el porquet rostit, així com l’excel•lent peix local. A l’Alguer tenen la llagosta com a plat més prestigiós i estimat, de fama mundial. Sempre he pensat que hauríem de fer una “agermanament” entre l’Alguer i Vinaròs: llagostes i llagostins.  

Què més t´ha sorprès?

El cas de l’Alguer és molt especial, heu de pensar que és l’única ciutat d’Itàlia on es parla la llengua catalana. L’Alguer és una ciutat que, per a molts de nosaltres, conserva certes ressonàncies mítiques, alhora que exerceix una forta atracció per diverses raons. Per als més joves, potser sols és el record escolar i curiós d’aquell puntet minúscul i exòtic que, en la classe de valencià dedicada als dialectes, estava situat a l’illa de Sardenya, al bell mig de la Mediterrània. Per als més grans, aquells que no es van poder escolaritzar en la nostra llengua, l’Alguer sempre ha estat aquell referent ineludible a l’hora de parlar del nostre passat col•lectiu, més o menys llunyà en el temps, moderadament esplendorós, en què la nostra nació havia tingut una presència influent i indiscutible a tot el Sud d’Europa. L’Alguer és l’espill on la resta de territoris on es parla la nostra llengua han vist la seua imatge i el seu antic esplendor reflectits, tot i el pas dels segles, la caiguda dels regnes i les diverses revolucions socials i econòmiques. 

Com es veu Catalunya des de l’ Alguer?

Aquesta atracció no és, òbviament, unidireccional. També els algueresos, quan s’han de referir als “germans de ponent” —i principalment a Barcelona, la “seua” metròpoli— ho fan amb afecte i estimació. L’Alguer és coneguda com la Barceloneta de Sardenya. Fins fa relativament poc, per ells Catalunya era només un referent romàntic i sentimental, una mena de “mare pàtria” cosmopolita que els servia per a reforçar el seu sentit de la identitat, que es vol diferent respecte a la resta de sards. Ara, però, Barcelona ha deixat de trobar-se lluny, massa lluny. Costa poc d’arribar-hi, en temps i en diners: és un referent concret i viu, que deixa d’ésser mític i imaginari, per a convertir-se en una opció real d’intercanvi econòmic o acadèmic, de lleure o de negoci, de comunicació mútua.  

Què preocupa més allí?

Com la resta de països mediterranis, la situació de crisi econòmica és un element de gran preocupació a Sardenya, i la resta d’Itàlia. També a l’Alguer, en tractar-se d’una ciutat turística, s’ha vist afectada per la baixada de visitants. Sembla però que la situació estiga una mica capgirant i la temporada turística sembla que serà força positiva.


Mejorando la transparencia en los Ayuntamientos

EMILI FONOLLOSA

El Ayuntamiento de Vinaròs ya ha adoptado tres medidas para mejorar la tan traída y prometida transparencia.-

1) La primera medida “visible” en favor de la transparencia en el consistorio vinarocense en esta nueva legislatura ha sido que la  web municipal ha comenzado a publicar  las agendas públicas del alcalde y los concejales integrantes del equipo de gobierno. En ellas aparecen sus reuniones y actividades relacionadas con el ejercicio de sus tareas en cada concejalía. Las publicaciones están sujetas a la protección de datos y a la privacidad de las personas que compartan asuntos con los ediles. Las agendas se actualizan en el momento en que los concejales las editan y pueden visualizarse a través del apartado Portal de la Transparencia de la web municipal. Se accede a estas previsiones a través del enlace www.vinaros. es/templates.

2) Según nos ha comentado el edil del área de Participación Ciudadana y Transparencia Hugo Romero, “estamos haciendo especial énfasis en el cumplimiento de los diferentes indicadores que marcan tanto la Transparencia Internacional como el Sistema Español de Acreditación de la Transparencia». “Nuestra intención es que el ejercicio de la transparencia no se guíe solo por el cumplimiento de los indicadores marcados por la ley sino que se convierta en un mecanismo integrador de la sociedad dentro del ayuntamiento y el resto de instituciones”.

3) Se van a hacer públicos la mayor parte de documentos e información para hacerlos accesibles a la población.

MORELLA

Desde el Ayuntamiento de Morella nos comentaban que desde hace años que se han impulsado los Consejos Municipales y de otros organismos para trabajar conjuntamente con los vecinos y vecinas y que puedan participar en la toma de decisiones de lo que afecta a sus sectores. En casi todos estos consejos, se nombraban miembros de los grupos municipales, para que así todos estén al caso. En este nuevo mandato, se ha incluido a estos grupos en los dos organismos municipales en los que no estaban: el Consejo de la Solidaridad y el Patronato Municipal de Turismo.

Además, en la página web siempre han publicado la agenda municipal y, ahora, también se colgará la del alcalde. Por último, han puesto en marcha el servicio de mensajería para WhatsApp "Morella Informa", para que los vecinos y vecinas tengan la máxima información municipal.

PEÑÍSCOLA

Tras la aprobación hace diez días por Junta de Gobierno de la puesta en marcha del Portal de Transparencia en la página web municipal (www.peniscola.org), la concejalía del área convocaba la primera reunión de coordinación interdepartamental en el Ayuntamiento, con el objetivo de coordinar las tareas que exige la actualización del mismo, actualmente en estado de implantación, y designar los responsables en cada departamento de actualizar contenidos. La concejalía ha avanzado de la mano de la Secretaría Municipal, en el desarrollo de la ordenanza municipal de transparencia que “avanzará a medida que vayamos identificando necesidades e incidencias en el funcionamiento de las herramientas tecnológicas” ha explicado la concejala del área, Sandra Albiol.

En este sentido, ha anunciado una futura reunión con los ediles que forman la corporación municipal para recibir propuestas y valorar de forma conjunta los avances en la implantación y puesta en marcha del Portal. Con esta misma filosofía, conjuntamente con el área de Participación Ciudadana, cuya responsable es la concejala Raquel París, se convocará en los próximos días un encuentro con los presidentes de las asociaciones y entidades locales para especificar el funcionamiento de esta nueva herramienta y comunicar las posibilidades que ofrece a los usuarios asociados.

Portal de Transparencia dinámico

La publicación oficial del Portal de Transparencia por parte del Ayuntamiento de Peñíscola permitirá cumplir la Ley 19/2013, de 9 de diciembre, de Transparencia, Acceso a la Información Pública y Buen Gobierno. El cumplimiento de la ley 19/2013 es obligatorio para todas las Administraciones Locales a partir de diciembre de 2015. Partiendo de este imperativo legal el ejecutivo local ha puesto ya en marcha la maquinaria técnica para poder implementar la nueva herramienta que, tal y como se anunció, estará ya disponible para los usuarios a partir del primero de agosto.

“El esfuerzo del departamento de Modernización y de coordinación que están llevando a cabo todas las áreas implicadas ha sido enorme para poder disponer de toda la información para arrancar el Portal en la fecha que propusimos” ha explicado la concejala que ha querido reconocer explícitamente la importante tarea de la Secretaría Municipal, así como de los departamentos de Intervención, Urbanismo y Contratación, y en general de todos los servicios técnicos municipales. A lo que ha añadido una petición de paciencia para la adaptación de todos y cada uno de ellos a las rutinas de compartir la información en sus tareas diarias, “tenemos varios meses para empezar a rodar y ampliar la información a disposición pública, para lo que contamos con la voluntad del equipo de funcionarios a quien quiero insistir en agradecer toda su tarea”, concluía. MÁS EN LA SECCIÓN PEÑISCOLA.


Turismo gastronómico en Peñíscola

BARTOMEU ROIG             

La actividad turística de Peñíscola tiene, entre sus principales alicientes, la gastronomía. En plena temporada vacacional, los bares y restaurantes ofrecen sus especialidades, entre las que destacan las recetas marineras, que se transmiten de padres e hijos gracias a la importancia que conserva la pesca en el municipio.

La cocina tradicional de la Ciudad en el Mar incluye platos como el suquet de peix, los all-i-pebre y diferentes variedades de arroces, que se pueden degustar en selectos establecimientos. Buena parte de estos locales garantizan la calidad de su materia prima, luciendo el distintivo que entrega cada año la Cofradía de Pescadores de Peñíscola, el día de San Pedro, a quienes acuden habitualmente a la lonja a proveerse de su pescado fresco.

El alcalde del municipio, Andrés Martínez, ha indicado en más de una ocasión, con motivo de la presentación de jornadas gastronómicas, que “estas especialidades marineras también son una forma de reivindicar el papel de las familias dedicadas a la pesca, con un producto excelente que viene directamente de la lonja”. En las recetas tradicionales de la localidad también tiene un peso importante la actividad agrícola, en las que hay patatas, tomates o alcachofas procedentes de las huertas del término del municipio.

El concejal de Turismo, Rafael Suescun, suele recordar que este destino turístico, “no solo es conocido por su capacidad en plazas hoteleras y alojamientos, sino también por su magnífica gastronomía que, en muchos casos, se puede degustar gracias a familias de empresarios locales que tienen restaurantes desde hace más de una década”. La gastronomía peñiscolana se promociona a través de diferentes iniciativas. Cada año se elabora un calendario de jornadas culinarias que incluyen recetas a base de productos emblemáticos, como el caragol punxent, el pulpo, el pescado de lonja, el langostino o la galera. Cada una de ellas se celebra en una estación para mostrar recetas a base de productos representativos de cada momento del año y, de paso, reivindicar el papel de aquellos negocios de restauración que tienen sus puertas abiertas tanto en verano como en la temporada baja. De todas estas jornadas, la más reciente ha sido la dedicada al caragol, que se celebra en junio y que tiene una amplia trayectoria y participación por parte de vecinos y visitantes de la zona.

Recientemente, se ha desarrollado una nueva iniciativa relacionada con la gastronomía, el salón del vino, impulsado desde la asociación que aúna a las bodegas que producen caldos con la marca de la Identificación Geográfica Protegida Vins de Castelló. El objetivo fue dar a conocer a los turistas los vinos que se elaboran en la provincia, así como animar al empresariado de Peñíscola a que los incluya entre sus prestigiosas cartas. El salón también incluyó expositores dedicados a productos que son muy típicos de nuestras comarcas, como quesos o embutidos, dentro de la filosofía de consumir alimentos de kilómetro cero, que se basan en elaboraciones de forma local, que ofrecen diversas ventajas para la salud.


Via Scipionis, un projecte únic de recreació històrica i d'arqueologia

VINARÒS NEWS

S'ha presentant, al Museu Terres de l'Ebre, el projecte Via Scipionis, que arrancarà el dilluns 3 d'agost de l'Aldea, i té previst arribar a Cartagena el 17 d'agost. A l'acte de presentació hi han participat la regidora de Cultura d'Amposta, Inés Martí,l'alcalde de l'Aldea, Dani Andreu, la Conservadora d'Arqueologia del Museu Terres de l'Ebre, M. Mar Villalbí i el coordinador de la Via Scipionis, José Miguel Gallego.

El projecte Via Scipionis vol emular un fet bèl·lic de la II Guerra Púnica en recrear l’itinerari recorregut, l’any 209 aC, per quatre legions romanes comandades per Publio Scipio per atacar la base de subministrament de les tropes cartaginesos d’Anibal que estava instal·lada a Cartagena. Aquesta ruta de recreació històrica i d’arqueologia experimental sortirà de l’Aldea, on s’ha localitzat un campament romà, identificat com el campament “Nova Classis”.

El recorregut, de 450 km i d’una durada de 15 dies, es farà caracteritzats d’època fent el mateix tipus de vida que un legionari del segle III aC. L’itinerari recorrerà les antigues vies de comunicació i per a rememorar l’episodi un grup de 10 voluntaris, en la seva majoria arqueòlegs i historiadors, tots ells amb experiència dins el món de la recreació històrica, marxaran caracteritzats com a membres dels cossos de legionaris republicans (veles, principes, hastatus, triarius), si bé també poden haver-hi representants del pobles aliats de Roma com tropes dels pobles de la península ibèrica (Ilergets, indikets, edetans…) o de la península itàlica (samnites, etruscs...).

Per a la bona marxa del grup, i l’èxit de l’empresa, s’establirà una jerarquia militar i unes rutines diàries com fer el menjar, les guàrdies de vigilància nocturna, etc. i entre elles cada dia, al tard, en cada final d’etapa, es muntarà un petit castrum o campament militar roma, i s’oferirà al públic poder visitar-lo i conèixer com era la vida quotidiana d’una legió al s. III a. C. Concebut i dissenyat per l’empresa Artifex, conservación y recreación del patrimonio arqueológico, en el projecte hi participen La Subura i Bellum Annibalicum i compta amb l’aval del Laboratorio de Arqueología Experimental de la Universidad Autónoma de Madrid, la Asociación Española de arqueología Experimental i la xarxa internacional de museus a l’aire lliure EXARC. Per més informació podeu contactar amb el responsable del grup, José Miguel Gallego al 662637087

Està previst que la primera etapa de la Via Scipionis entre l’Aldea i Traiguera es realitzi dilluns 3 d’agost, passant pels nuclis d’Amposta, La Galera, i per Sant Joan del Pas (Ulldecona). Aquesta iniciativa, a més de ser una oportunitat per aprofundir en el coneixement de la problemàtica d’un exèrcit romà en campanya, servirà com a motor de dinamització cultural i turística en els municipis per on passa, sent un potent atractiu per a la població i una bona oportunitat per a totes aquelles persones que volen conèixer el seu passat i es volen atansar a la historia, l’arqueologia i la recreació històrica d’una forma diferent però rigorosa. Diumenge a la tarda es muntarà el campament a la Torre de la Candela, a l'Aldea. Serà d'accés públic i es podran prendre imatges. L'arrancada dilluns es farà a primera hora del matí.


Entrevista a Carlos Albert, president del Club Escacs Ruy López Vinaròs

DE LA REVISTA ESCOLAR XERINOLA, CEIP ASSUMPCIÓ, DIEGO ZAFRA

A la nostra ciutat tenim el Club Escacs Ruy López Vinaròs que uneix tota la gent que es dedica a la pràctica d'aquest joc que ara sembla estar de moda. En aquest article entrevistem al president, monitor i el nº1 d'aquest club.

Entrevistador- Com van ser els teus principis com escaquista? Com et vas iniciar?

Carlos Albert- Jo vaig començar a jugar als 4 anys, quan em van ensenyar els meus germans a moure les peces. Després vaig fer un curs curt d'escacs, i als 12 anys em vaig apuntar al club i vaig anar jugant tornejos i millorant.

E- Fins on has arribat? Quina hauria estat la teua meta?

C- No he arribat molt lluny. Vaig aconseguir el títol de campió juvenil de Castelló, i tercer de la Comunitat Valenciana.

No em vaig posar cap meta, tot i que també cal dir que avançar en el món dels escacs era més difícil que ara. No hi havia tants mitjans com ara.

E-¿Actualment que altres funcions desenvolupes dins del club?

C- Sóc el president, i el que gestiona tot a l'hora de fer classes, tornejos ... És a dir, coordinar projectes.

E- Què aspiracions et queden per complir?

C- La veritat, és que no tinc temps, tinc altres obligacions laborals. Em conformo en què els joves vagen millorant, i alhora el club.

E- El club d'escacs té molts anys. Saps quan i qui el va fundar?

C- Es va fundar el 1981. Jo vaig entrar el 84 i sé que els que van moure més el club van ser el sr. Garrido, sr. Merino i Juan Ayza. Qui el va fundar ho desconec.

E- Quants socis sóu en aquests moments?

C- Ara, som uns 30 socis, sense comptar els aproximadament 50 nens que estan començant.

E- Quines activitats realitza el club? 

C- Les classes per aprendre i conjuntament amb altres clubs de la comarca organitzem campionats. També participem a nivell federatiu en tornejos de Catalunya.

E- Tots diuen que els escacs és molt bo per a la ment, em podries explicar en quins aspectes?

C- En molts aspectes. És un esport on un sempre pot millorar. És bo per a la concentració, la capacitat d'atenció, la creativitat, la memòria i altres aspectes de la intel•ligència.

E- És un joc poc habitual, us resulta difícil promoure'l?

C- Cada vegada menys. Al principi, quan comences i són pocs és molt difícil, perquè és com una cosa desconeguda. Però amb els anys s'uneix gent, es crea un ambient cordial, s'organitzen campionats i és més fàcil.

E- En canvi ara està de moda, per la futura implantació a les escoles què et sembla la mesura?

C- Molt bé. Sempre és bo que els xiquets ja des del principi tinguen unes bases en el joc, aixó els ajudarà a millorar les seues qualificacions fins i tot en altres matèries.

E- Com poden contactar amb el club?

C- Em poden trucar per telèfon (629 72 76 37), contactar per correu electrònic en ajedrezvinaros@gmail.com i al facebook tenim una xarxa social que és "AJEDREZ MAESTRAT Y PROVINCIA".


Parlem amb Juanjo Palomo, alcalde de Vallibona

EMILI FONOLLOSA

Tercera legislatura per a Juanjo Palomo Ferrer. Aquest agent mediambiental de 43 anys nascut a Mirambel, molt vinculat a Vinaròs  i resident a Vallibona des de l’ any 1993 afronta quatre anys més com alcalde amb les mateixes ganes que el primer dia.

Hem parlat amb ell per a aquest número de 2015 de “L`Esquirolet de Vallibona”

S’ esperava l’àmplia victòria a les urnes?

Teníem confiança en el treball realitzat durant aquests anys. Volíem a més aprofitar per agrair als vallibonencs la confiança dipositada en el nostre projecte. Continuarem treballant per fer de Vallibona un poble obert, dinàmic i per millorar les condicions de vida.

Resta mèrits a la seua victòria que per part del PP no es presentara gent del poble?

La nostra era una candidatura sòlida, consensuada, formada per gent del poble i que viu al poble, no sabem com ha pogut influir tot això en altres formacions a l’hora de formar llistes.

Costaren de convèncer els seus dos regidors, Santiago Meseguer i Andrés Pla pr fer-li costat?

Va ser tot molt fàcil. Santi ha vingut desenvolupant durant aquests anys un treball molt important dins de l’Ajuntament i Andrés s’incorpora a l’equip amb moltes ganes de contribuir amb el seu treball a millorar el poble.

La nova legislatura serà diferent o és una continuació?

Continuarem treballant en la mateixa línia durant aquests anys. Volem finalitzar alguns dels projectes ja en marxa, però també tenim reptes molt importants i il·lusionants per davant (ermita S.Àgueda, S.Domingo, millora de la carretera, continuar millorant els espais urbans, etc.).

Què és el primer que ha emprés per a aquests quatre anys?

Nou serveis com la unitat de respir, aquest tipus de servis pretenen contribuir a millorar el dia a dia de la gent gran. Hem de ser capaços d’atendre com es mereix la gent gran del poble, contribuint a què tinguen un envelliment actiu, atès i al seu poble.

Es podrà fer alguna cosa amb l´hostaleria de S.Domingo?

Idees no falten, però volem valorar i analitzar amb tranquil·litat totes les opcions possibles. Tenim clar que volem que siga un espai públic, al servei de tots els vallibonencs i que contribuisca a enriquir l’oferta cultural i turística del municipi. Després de moltes converses i negociacions s’ha aconseguit la rescissió del contracte de cessió.

Tenir un morellà com a president de la Generalitat ha de notar-se per a Vallibona?

Ximo és una persona amb sensibilitat, bon coneixedor de la problemàtica que afecta el món rural i per tant, pensem que capaç d’impulsar noves polítiques que milloren la vida a les zones rurals i xicotets pobles com Vallibona.

Què li reivindicarà especialment a Ximo Puig?

Li demanarem que millore les condicions de vida dels habitants del món rural, possibilitant que tinguen les mateixes opcions d´accés a l’educació, cultural, sanitat, etc. que els habitants de les zones urbanes. Això representa també una millora de les vies de comunicació.

Optimista sobre el futur de la carretera a Querol?

La millora de la CV-111 és una de les principals reivindicacions. Continuarem reivindicant amb força davant la Diputació i on faça falta la urgent necessitat de millorar-la. Després de tants d’anys sense inversions i amb molt poc manteniment, és urgent intervenir en la principal via d’accés a Vallibona. Necessiten uns accessos dignes.

A part d’aquesta, quines altres prioritats té?

Treballar en les xicotetes coses que faciliten la vida diària (mobiliari urbà, transport públic, neteja, etc.). Volem continuar en aquesta línia, escoltant els consells i aportacions dels veïns.

MIREU L'ENTREVISTA COMPLETA  A LA REVISTA L´ESQUIROLET DE VALLIBONA


De hotel sado a bar fantasma

DE EL MUNDO-CASTELLÓN AL DÍA, DÉBORA GALINDO

Hace un año, Vilafranca entró en cólera tras conocer las intenciones del empresario catalán que gestionaba el bar-restaurante situado en el antiguo hotel l’Olm. El inversor anunció en la revista especializada Cuadernos de BDSM los primeros indicios de su inversión, que consistía en convertir el antiguo hotel l’Olm en ‘El Castillo de Roissy’, un hotel de temática BDSM, acrónimo que recoge las prácticas sexuales del bondage, la disciplina, el sadomasoquismo, la dominación y la sumisión. Hoy, el inmueble, situado en las inmediaciones de la ermita de la Mare de Déu del Llosar –patrona del municipio-, está cerrado a cal y canto.

Las intenciones del inversor desataron, durante meses, la polémica en el municipio de la comarca de Els Ports. Los detractores alegaban que era «una guarrada» y manifestaban su disgusto por la ubicación tan cercana a la ermita. Entre ellos, se situaba el propio alcalde de la localidad, Óscar Tena, quien no consideraba adecuado un local de estas características en el pueblo. En cambio, entre los vecinos también se encontraban posiciones más comprensivas mientras se cumpliese la ley. Con el frente abierto y con varias habitaciones reservadas, el empresario se vio obligado a posponer la fiesta de inauguración por el expediente de clausura de la licencia de apertura que se inició desde el ayuntamiento de la localidad, alegando falta de documentación y el incumplimiento de algunos requerimientos legales.

Uno de los requisitos necesarios para que el hotel ‘sado’ fuese habilitado era la construcción en el exterior de una escalera de emergencia que permitiese la evacuación de los huéspedes en caso de incendio. Además, el hotel tampoco disponía de habitaciones accesibles para discapacitados. Por otra parte, las dependencias de alojamiento estaban dadas de baja en Turismo desde hacía ya 9 años. Tras casi mes y medio de espera, el empresario presentó en octubre parte de la documentación que le reclamaba el consistorio para cumplir con la normativa y continuar la actividad de restauración mientras el local seguía abierto como restaurante. Sin embargo, el proyecto ‘sado’ ha llegado a su fin, perdiendo, así, la guerra que se abrió en el municipio.

20 HABITACIONES DOBLES

El empresario aseguró en su día que «el Castillo es un proyecto de instalación turística de calidad dedicado a la restauración, en el que algunas salas reservadas a los clientes del hotel están tematizadas para la prácticas del BDSM». Así, el hotel contaba con 20 habitaciones dobles situadas en la primera planta y que podían albergar hasta 40 personas. Pero el aspecto más llamativo del proyecto fue la mazmorra pública de 500 metros cuadrados. Además, en las reformas realizadas por el empresario, se instalaron dos cubículos en el fondo de los antiguos salones de boda que podrían actuar de habitaciones privadas para las sesiones BDSM.


Vinaròs ´exporta´ sus bailes a EuroDisney (edició 215, juny 2005)

EMILI FONOLLOSA

                                       Escuche a: T.Forner (I)     T.Forner (II)

El parque de atracciones Eurodisney, ubicado en las afueras de París, sirvió para forjar a un magnífico bailarín de música pop, el vinarocense Toño Forner Sanz y ahora éste le “devuelve” lo aprendido acudiendo con su grupo “Locura” para ofrecer sus últimas creaciones de baile.

Hace dos años, Toño decidió volver a su tierra, después de cuatro años vinculado a Eurodisney y en estos momentos ya es un consumado profesional del baile moderno (tiene su propia academia y ha creado un grupo que multiplica sus actuaciones en el Maestrat). Tanto le recuerdan en Eurodisney que ya el verano pasado regresó ofreciendo allí sus bailes y ahora volverá este agosto para repetir la experiencia. Dentro de un teatro de Eurodisney, el julio pasado ofreció media docena de bailes, “estuvo muy bonita la experiencia, vino incluso gente de Vinaròs a vernos”.

El 3 de agosto, regresa el grupo a París para estar los días 4 y 5 como protagonistas de esas jornadas. Aparte de los montajes propios de Disney, cada día acuden invitadas bandas de música o corales, “de baile van muy pocos pero como les gustó tanto nuestra actuación y dada mi relación anterior, no ha sido difícil que vuelvan a contar con nosotros”. Estas actuaciones son en local cerrado, distintas a los populares desfiles por Main Street, la calle central de Eurodisney, en los que Toño participaba cuando era de la plantilla de artistas del parque, “aquello era impresionante, decenas de miles de personas nos contemplaban”. No cree que estos regresos esporádicos a Eurodisney le animen a integrarse de nuevo en este gran mucho de fantasía, “añoraba el clima de Vinaròs, me readapté enseguida a mi tierra, la gente me animó mucho a que me dedicara aquí al baile… y ahora no cambio”.

Curiosa la experiencia vivida por este joven de 30 años. Un buen día decidió marcharse a probar fortuna en el extranjero intentando desarrollar sus inquietudes musicales. Logró introducirse en Eurodisney, donde ha estado cuatro años y medio, principalmente en espectáculos y desfiles y también estuvo en la recepción de uno de los hoteles de este gran complejo lúdico. Se despidió en sus mejores momentos, participando en un espectáculo de altos vuelos, “pero la tierra tira y decidí volver a Vinaròs, de todas formas, quedarme aquí en Vinaròs, no lo tenía claro, en Eurodisney pedí la excedencia por un año, pensaba que después de más de cuatro años viviendo en París, esto se me quedaría pequeño”. No fue así, se quedó y se queda, pues por ahora el éxito le sonríe. Quiso escenificar uno de los bailes que hacía en París y empezó a llamar a amigos, “ les enseñé un video, les gustó, éramos veinte personas y tuvimos un mes para prepararlo para un espectáculo de verano del Carnaval de Vinaròs, tuvo éxito y nos empezaron a llamar de discotecas, bares, el festival de Peñíscola…”.

Así es como nació “Locura”, un grupo de baile que ha logrado ya un prestigio. “Living la vida loca” de Ricky Martín sigue siendo el “baile bandera” del grupo pues fue el que “trajo” de Eurodisney. “Cuando lo montamos en París, yo pude escoger la música en español, logré influir mucho en este baile y por eso quise traerlo a Vinaròs, allí en Eurodisney lo representamos en la actuación principal de las que se organizan entre los miles de empleados”.

DISNEY, MONOTONÍA

Vivir Eurodisney como protagonista es “al principio una experiencia inolvidable pero te acaba quemando, vas variando de actividad, haces un personaje, otro, pero llega un momento en que estás por ejemplo en el espectáculo de Tarzán y te pasas haciéndolo durante tres meses, todos los días y al final, cansa,”. Sin embargo, “en Eurodisney no te pones muchas pegas para cambiarte de departamento, a mi por ejemplo me cogían para muchas cosas diferentes, valoraban mucho mis posibilidades, aunque también hay casos de gente que la tienen ahí en un sitio invariablemente durante mucho tiempo” Futuro profesional no le ve para el grupo “Locura”, “cada uno trabaja en algo, yo soy solo el único que me dedico, me da pena, mucha gente del pueblo nos dice que somos lo suficientemente válidos para estar en otro lugar, pero bueno, nos conformamos así, basta con la ilusión que tenemos todos los fines de semana por ensayar”.

La edad de los jóvenes de este grupo de bailarines, todos vinarocenses, oscila entre los 20 y 31 años; en sus actuaciones, el número varía entre 12 y 17 integrantes, “depende de los exámenes, el trabajo… de cada ellos”. El nombre de “Locura” fue casual, la misma noche anterior al debut, en pleno verano, aún no tenía nombre, 2 fue entonces, cuando estábamos en un chiringuito y a una amiga le sirvieron una lata de bebida llamada Locura, esto me dio la idea para darle un nombre concreto”. La más reciente actuación en vinaròs de “Locura” fue durante la nueva edición de Moda i Comerç al carrer, organizada por el Ayuntamiento y la Asociación de Comerciantes.


Opine sobre aquests reportatges:

©1996-2015 Vinaròs News
http://news.vinaros.net    news@vinaros.net