Alfonso Merchante, Grande de España: “los nobles también sufrimos la crisis, ya no tenemos privilegios”

La nobleza ya no es lo que era. “Sufrimos  la crisis económica como cualquier otra persona y ya no se cuenta con los privilegios de antaño” dice un Grande de España, además de conde por partida doble y marqués, que de comerciante de muebles ha pasado a ser empresario hotelero en el complejo del campo de golf Panorámica de Sant Jordi.

Alfonso Merchante y Martínez de Pisón, conde de Villafranqueza y de Cirat y Marqués de Ciriñuela no lamenta el “status” que tiene actualmente la nobleza, es más, se le nota orgulloso de “ser uno más” y hacer cola en cualquier supermercado o pagar una multa si llegara a excederse conduciendo. Su sencillez y cordialidad en el trato, como constata este rotativo, deja patente que aunque “nobleza obliga”, es como otro cualquiera y así es considerado entre el vecindario de Sant Jordi, incluido el alcalde Lluís Tena, con quien le une una estrecha relación. “Me llevo bien con todos y todo lo que pueda dar para esta comarca, lo hago, si puedo dar trabajo a alguien, lo doy para la gente de aquí”.

“No tenemos sangre azul, es roja como todos, no cobramos un sueldo, aunque muchos lo crean, no vivimos del cuento, todos los nobles tiene su ocupación” dice recordando que antes de su jubilación se dedicaba a la importación y exportación de muebles. Los que tienen grandes latifundios también tienen trabajo, “porque deben vigilar sus posesiones y hay que ser hábil para que no te desaparezcan, eso también les pasa a los ricos”.

Está convencido que toda la nobleza española también están sufriendo la crisis económica, “salvo alguno que sea algo snob o tenga algún dinero guardado, todos los nobles que conozco, trabajan”. Antaño, cada año debía pagarse por conservar los títulos, “ahora solo lo hacemos al heredarlos, se pagan unos derechos reales, en mi caso por el de Villafranqueza, que era línea directa, de padres a hijos, pagué en el año 1976 unas 200.000 pesetas, si son transversales te pueden costar de dos a cuatro millones de las antiguas pesetas”. El último privilegio que se daba a los Grandes de España, un pasaporte diplomático, fue suprimido en su día por el entonces Ministro de Asuntos Exteriores Fernando Morán.

Las relaciones con la Monarquía se han enfriado desde que los nobles ya no son los que forman la corte, “ahora este papel lo desempeñan los políticos, los nobles antes eran como el consejo de ministros, ahora la labor de los nobles la hacen los políticos, antes había nobles buenos y malos y ahora, hay políticos buenos y de los que se aprovechan y se enriquecen”. El Rey Juan Carlos le recibió en una ocasión y poco más, como nos comenta mientras nos muestra antiquísimas cartas de reyes, siempre firmadas por “Yo El Rey”, dirigidas a sus antepasados. Estas cartas puedan verse en paneles dispuestos en los pasillos de su hotel, son la mayoría anteriores a 1800 e incluso se remonta a 1632.

Para llegar a ser conde hay que “ganar un campeonato del mundo de fútbol, como Del Bosque, siempre ha sido por servicios al Rey o a la patria, antiguamente era por guerras, por pelear contra enemigos, invasores del país, ahora es por pasear el nombre de España como el guitarrista Andrés Segovia”.

De la duquesa de Alba tiene una opinión muy positiva, aparte de tratarse el título más importante en España aunque no el más antiguo. “La gente la aprecia mucho, es una persona muy abierta, los títulos cuanto más tengas, más persona sencilla eres, por ejemplo el Rey Juan Carlos, es la persona más sencilla de España, cuando más estirado es un título, a veces, es más tonto”.

HERMANDAD DEL SANTO CÁLIZ

El conde de Villafranqueza ha sido presidente durante un largo periodo de la Real  Hermandad del Santo Cáliz, que es el cuerpo de la nobleza valenciana, formado por  268 nobles, aunque también hay otros nobles valencianos que no pertenecen a la misma. Se reúnen  periódicamente, sus fines son el culto y propagación del Santo Cáliz y sobretodo ofrecen ayudas a ONGS como Cáritas Diocesanas, la Casa de Caridad y el Cottolengo, “dentro de lo que podemos porque la cuota es muy baja, 80 euros al año”. Además, participan en restauraciones y patrimonio, así han renovado la capilla del S.Cáliz y se hizo un sitial para el Papa.

El título de conde de Villafranqueza, que lo convierte en uno de los únicamente siete valencianos “Grandes” de España, fue concedido a sus antepasados en 1623; el de Cirat, en 1628, ambos por Felipe III y el de Ciriñuela en 1766, por Carlos III. Tiene además descendencia de Jaume I, Fernando el Católico, los reyes francos y los emperadores alemanes. Uno de sus antepasados llegó a tener uno de los cargos más importantes con Felipe III.

“Te levantas, desayunas y resuelves lo que tienes pendiente, ahora poca cosa porque estoy jubilado, aunque preparando el hotel para abrirlo” así definía su día a día, aunque antes viajaba mucho por su comercio con los muebles.

UN HOTEL-CASTILLO

“Condado del Golf” es el nombre de su hotel, cuya apertura es inminente. “Hemos estado trabajando en él mucho tiempo, tenemos todos los permisos ya, hemos estado indecisos porque contábamos con la ayuda de nuestro hijo pero le ha salido trabajo de su profesión, ingeniero industrial y nos ha tenido que dejar, así que cabe la posibilidad de que lo arrendemos”. Hay nobles también metidos a empresarios hoteleros, “hay muchos que tienen sus castillos o casas señoriales si no como hoteles sí para cáterings de bodas u otros actos”.

La singularidad arquitectónica del hotel resalta desde lejos, con sus torres y peculiares almenas. “Le quisimos dar un aspecto de castillo moderno, la piedra es mármol travertino puesto al revés, la parte de la tierra está contra la pared y la que está en el suelo con más sabor y vejez es la que tienen las torres, las almenas tradicionales son unas bolas que teníamos  en el Palacio Real de Valencia, las rejas son macizas, pasadas unas por dentro de otras, no es un estilo puro pero nos agrada”. La entrada al hotel está presidida por el escudo familiar, de piedra marmórea, hecho en 1711 y que pesa 1.500 kilos.

Nacido en Cuenca, se considera un valenciano “de cariño, de adopción, de todo, pues llevo  en tierras valencianas 75 años”. Hace cinco años llegó a Sant Jordi. Junto con su mujer, que también tiene título nobiliario (concedido en Italia), pretendía comprar un apartamento junto a la playa, en la costa castellonense. Empezaron buscándolo por Benicàssim y llegaron hasta Vinaròs. De Vinaròs subieron hasta el campo de golf, después que se les adelantaran en un apartamento al que le habían echado el ojo en Alcossebre. Decidieron comprar unos terrenos hoteleros en la zona de Panorámica, “sin pensar en edificar, solo porque nos gustó el sitio pero luego nos animamos a edificar un pequeño hotel, trayéndonos nuestros muebles y quedarnos aquí a vivir para siempre”.

Alfonso Mercante tiene tres hijos, todos alejados de Sant Jordi, en donde dice que vive con su mujer, “de maravilla, aunque no sea aficionado al golf porque es un deporte en el que peleas contra ti mismo”. “Además, cuando llegué aquí encontré a dos antiguos compañeros de colegio, uno que era el farmacéutico y otro, el panadero”.

Vinaròs, posible "punto de encuentro" de la afición taurina catalana

Carla Miralles: “Al PP son capaços de deixar fora els populismes i treballar al costat de la gent”

Tot i que no compta amb cap precedent familiar que s’hi hagi dedicat, Carla Miralles, presidenta de NNGG del PP a Vinaròs, reconeix que “a casa sempre ens ha interessat la política, i a mi personalment m’interessa des de fa molts anys”. Un interès que va trobar sortida en posar-se en contacte amb NNGG de Vinaròs “al front del qual estava el meu company Lluís Gandia, i després de veure l’activitat i la línia em vaig sentir com a casa, d’això fa ja uns 6 o 7 anys”, explica.

Carla va cursar Primària a l’escola Assumpció de Vinaròs, després passaria a l’IES Leopoldo Querol per estudiar l’ESO i el Batxillerat. Un anys als quals els seguirien els estudis universitaris de Dret a l’UJI per posteriorment seguir-los al CEU de Barcelona. Els desitjos de la presidenta de NNGG són “salut, treball i gaudir de la família i els amics”. De les activitats que pot desenvolupar en el temps lliure es queda amb llegir, viatjar, i “estar amb els amics tant amb un dinar como sortint de festa, l’important és la companyia”. Actualment, Carla desenvolupa el càrrec com a presidenta de NNGG amb el seu paper com a regidora de Festes i Joventut a l’Ajuntament de Vinaròs.

 *Com definiries la joventut a Vinaròs?

Dinàmica, oberta, accessible, majoritàriament responsable i que sap gaudir i viure la festa.

*Penses que el futur ja està aquí? Veus la societat desfasada?

El futur l’estem vivint però més ens vindrà, noves generacions de joves que marquen les seves preferències i gustos els quals varien successivament. Veig una societat que potser evoluciona més apressa del que estem preparats, però confio en la responsabilitat i educació de les persones que és el que ens mou.

*Quin tipus de sentiment et provoca el teu territori?

Orgull, amor, tradició i molts records d’infància. Després d’un viatge m’alegra tornar a casa i el primer que faig és donar una volta per Vinaròs i sobretot vore la mar.

*I el passat de la història recent?

Com ve dius... és historia... la qual no es pot canviar però sí aprendre d’ella.

*Cita un polític que tingues com a referent.

Un gran refent en política ha sigut Adolfo Suarez, gran polític en una època clau com va ser la transició democràtica al nostre país, capaç de consensuar una Constitució i legalitzar partits polítics com el comunista. Un home que sempre s’ha caracteritzat per actuar conforme als seus ferms principis; un home dialogant, respectuós, molt educat i sensat. En definitiva, un polític que va marcar història.

*I un polític de Vinaròs?

Qui s’ha preocupat i ha treballat pel nostre poble, tots mereixen el reconeixement però sense dubte hi ha 3 grans noms: Jacinto Moliner, Mariano Castejón i Juan Bautista Juan.

*Què sents per les diferents entitats de Vinaròs?

Que són la representació activa de la població, sempre s’han implicat però ara és moment de col•laborar més que mai per fer de Vinaròs el que realment la gent volem i aconseguir ser un referent.

*Quina mancança principalment per a gent jove hi ha a Vinaròs?

Que en els últims anys s’han oblidat de nosaltres. El més important és que els joves tinguem oferta educativa, formativa, laboral i d'oci. Sent ambiciosa, cal dotar la ciutat de més instal•lacions esportives,  d’un espai multiusos i d’una important zona d’oci... això sí, també sóc conscient de la situació econòmica en la que ens han deixat i que farà difícil el treball, però són reptes i projectes per a tenir present.

*Què canviaries de la política municipal?

Més que canviar afegiria una mica de sentit comú. M'agradaria veure uns partits de l'oposició amb propostes per als vinarossencs i que col•laboressen en la gestió municipal, no poden estar criticant des del primer dia de legislatura.

*Qui és responsable de que els estudiants no puguen accedir als trens de Rodalies per desplaçar-se a Castelló?

És competència estatal així que és molt fàcil, el Ministeri. Afegir que el govern local no va fer la força necessària per aconseguir-ho, potser des del govern de Zapatero ja els van avisar que per a la nostra província governada pel PP... res de res.

*Destaca una de les majors fites socials aconseguides en els últims anys.

La major fita social és la que permet cada dia fer avançar a la societat. Hauria ser la Llei de dependència, però lamentablement el govern central no posa els diners per a finançar-la.

*Per què el PP?

Perquè escoltem a la gent, som conseqüents i realistes. Capaços de deixar fora els populismes i treballar al costat de la gent tenint present les preocupacions que tenim la societat.

*Què opines del moment de crisi actual?

Doncs que és una situació que molts experts ara diuen que es veia vindre però que el govern va negar fins que ha esclatat, provocant una situació inimaginable. Quan un governa ha de ser conseqüent amb els seus actes i assumir responsabilitats, ser valent i donar la cara. Evidentment ho superarem, encara que no serà una tasca fàcil, però la vida continua i hem de tirar endavant. Per això crec que el 20-N és una data important per aconseguir un altre “talant” que sí siga eficient.

*Quina importància dones a les relacions de la xarxa?

Avui dia primordial, és la via per la que es mou quasi tot. I ja no parlem del joves, crec que per a nosaltres és part fonamental de la vida, de les relacions i de les comunicacions; tant si estem a la casa del costat com si tenim un amic o familiar a mils de kilòmetres. I a més a més és una eina indiscutiblement necessària per als estudis i la informació, la contra és el mal ús que moltes vegades es fa de la xarxa i de la cautela que s’ha de tenir amb l’ús que se’n fa per part dels més menuts que s’inicien en aquest món.

*Quin tipus de programa televisiu t’agrada, a banda dels documentals de la 2?

Jajaja... són tot un clàssic de la televisió, qui no ha vist un lleó amb la seua presa? O un de Felix Rodríguez de la Fuente? Total desconeixement sobre els programes del cor, illes perdudes i “gran hermano’s”. Gaudir d’una bona peli, riure i entretindrem amb alguna sèrie de riure o sobretot d’investigació, aprendre amb programes de gastronomia i cuina. Sorprendrem i viatjar figuradament amb “viajeros” i espanyols/valencians pel món i la programació de Discovery o National. També dir que em queda poc temps per vore la TV.

*Penses que està justificat que la gent no cregui en els polítics?

Molts s’han encarregat de desprestigiar aquest món després de que ells n’hagin fet un mal ús, però és l’estructura de la democràcia i la llibertat. És la manera de participar i treballar pels ciutadans, això sí, amb seny i honradesa.

*Quina importància li dones al 15-M?

Un moviment que naix dintre la societat reclamant situacions actuals, per això mereix tindre la seua importància ja que fan ús d’un dret fonamental de les persones com és la llibertat, això sí, respectant els drets de la resta de persones i sense fer ús de la pressió ni violència.

*Una pel•lícula.

“Un paseo por las nubes”

*Un llibre.

“Déjame que te cuente” de Jorge Bucay

*Creus en l’ésser humà?

És el nostre dia a dia, la nostra vida, les relacions entre les persones i tot forma part de la vida real i humana en el món en què vivim. Sent bàsica l’educació i la sensatesa de les persones per tal de respectar-nos uns als altres tant en la personalitat com en els ideals.

*Què desitges de la vida?

 Gaudir de la família i viure al nostre poble.

Marc Albella: “He escollit el PSPV-PSOE per canviar les coses des de dins”

Marc Albella és, des de fa uns mesos, president de les Joventuts Socialistes de Vinaròs. Com assenyala amb un marcat tret entusiasta, sempre s’ha sentit part implicada en el món de la política. Marc forme part d’una família que, com tantes altres, ofereix un ampli ventall de tendències, “el meu besavi per part de mare va participar i morir en la Guerra Civil lluitant per Franco”. “El meu avi per part de pare va ser un republicà defensor de les llibertats”. “La meva família és petita, però amb una variada ideologia política”.

La solució per a la convivència és, com aporta aquest jove vinarossenc, “el respecte”. El nou president de les Joventuts Socialistes de Vinaròs conserva com un record especial d’infantesa “les tardes i nits de joc i xerrameca amb els meus amics i veïns al carrer Ausiàs March on he viscut tota la meva vida”. Uns records que es barregen en un emotiu maridatge amb les imatges del col·legi de la Misericòrdia, on va cursar estudis de Primària, i els vinculats a l’IES Leopoldo Querol, on va continuar estudiant l’ESO i el Batxillerat. Actualment estudia 3er i “últim any” d’Art Dramàtic a Barcelona. El bateig polític “oficial” de Marc se situa amb la participació en la llista del PSPV-Vinaròs en les anteriors eleccions. Marc passa el temps entre els seus estudis, el seu càrrec com a responsable dels socialistes més joves de Vinaròs i alguna afició, com “passejar llargues estones i escriure alguna cosa de tant en tant”. Un tret literari que s’uneix a la jardineria i l’urbanisme “com aficions estranyes”. I, el teatre? “Per enriquir la meva formació”.


*Com definiries la joventut a Vinaròs?

Els joves de Vinaròs som, i m'incloc per la meva edat, 19 anys, gent preparada. Amb moltes ganes de donar el seu punt de vista de les coses i amb moltes idees per aportar, però que lamentablement no és escoltada.

*Penses que el futur ja està aquí? Veus la societat desfasada?

El futur fa temps que està aquí. Ja fa temps que ha arribat. El problema és que si no se n’adonen d'aquest fet passarà, lamentablement, a ser un passat oblidat. No tota la societat està desfasada, però és cert que una gran part no ha sabut adaptar-se als canvis que estem experimentant

*Quin tipus de sentiment et provoca el teu territori?

El sentiment que em provoca és una barreja entre amor, felicitat i respecte. Amor perquè m'estimo la meva ciutat. Felicitat perquè és sobradament conegut per tots que m'encanta estar-hi. I respecte perquè crec que té un gran potencial desaprofitat.

*I la història recent?

Em produeix un sentiment de tristesa ja que Espanya va sofrir molts anys la negror i l'obscuritat d'un règim autoritari que es va "carregar" literalment un estat de llibertats i aquest fet ens va fer perdre molt de temps. Les coses van començar a canviar i vam recuperar una petita part d'eixe temps "furtat". Ara han de seguir canviant.

*Cita un polític universal que tingues com a referent.

Manuel Azaña. Un precursor de la seva època que lamentablement no va voler ser escoltat per molts.

*I un polític de Vinaròs?

M'hauria de decantar per dos persones que em tenen fascinat a parts iguals. El primer seria Guillem Alsina per la seva capacitat d'escoltar i reflexió davant d'alguns temes. Un pot aprendre molt d'aquests aspectes al seu costat. L'altre seria Lluís Gandia. Ningú com ell sap fer una declaració o rèplica amb tants pocs fonaments i donar-li la volta per a que amb 4 fal·làcies i 4 mentides es convertisca en un monòleg sense sentit que constata el seu ego polític i personal.
*Què sents per les diferents entitats de Vinaròs?

Vinaròs és un poble ric en entitats i associacions i cadascuna d'elles desenvolupa un paper important per a la ciutat de Vinaròs. Són una peça clau de la societat i així han de continuar sent-ho. Seria un error dóna’ls-hi l'esquena.

*Quina mancança principalment per a gent jove existeix a Vinaròs?

Vinaròs té una mancança molt gran en el tema de l'oci. Cada cop hi ha menys oferta lúdica a la nostra ciutat, i això fa que els joves de Vinaròs hagen de marxar fora amb el conseqüent risc d'agafar un cotxe. Per altra banda, fa falta una empenta molt important per aquells emprenedors de Vinaròs que vulguen començar la seva aventura empresarial a la nostra ciutat i no hagen de marxar a les grans ciutats per treballar d'allò que ells volen i per al que han estudiat.
 

*Què canviaries de la política municipal?

La política municipal ha de començar de 0. S'ha de regir pel respecte, l'escolta i el treball de tots i per a tots. Pel que fa a la situació actual, poc li falta per a que siga un autèntic circ-teatre. Només faria falta cobrar entrada als plenaris per constatar-ho.

*Qui és responsable de que els estudiants no puguen accedir als trens de Rodalies per desplaçar-se a Castelló?

Seria un autèntic error dir que la responsabilitat és d'una única administració. El problema dels Rodalies ja ve de fa temps i per les administracions han passat els dos principals partits polítics sense aportar cap solució o alternativa. Tots tenim la nostra part de culpa, el que toca ara no és tirar-se els trastos a la cara, sinó aportar una solució o alternativa el més prompte possible.

*Destaca una de les majors fites socials aconseguides en els últims anys.

A nivell personal destacaria el fet de que aquelles persones del mateix sexe (gais i lesbianes) puguen casar-se amb els mateixos drets que una parella heterosexual. Tots som iguals li pese a qui li pese.

*Per què el PSPV-PSOE?

El PSPV-PSOE és un partit històricament consolidat en tots els sentits, però que actualment està en un moment complicat. És en aquest moment quan jo decideixo entrar a forma part d'aquest partit per aportar el meu punt de vista polític, social i de treball. Si volem canviar les coses sempre podem seguir dos camins: des de dins, o des de fora. Cadascú és lliure i ha de ser respectat pel camí que trie. Jo he triat canviar les coses des de dins amb el conseqüent risc que això representa. Però què seria dels nostres ideals i conviccions si no els tiréssim endavant?

*Què opines del moment de crisi actual?

És un moment molt difícil. Possiblement més del que ens pensem. És la fi d'una forma de viure i consumir de la societat. S'ha de replantejar tot el que coneixem per a poder eixir-ne tots junts. Potser no ens n’estem adonant, però històricament és un moment molt important i hem de prendre part d'aquests canvis.

*Quina importància dones a les relacions de la xarxa?

Són la ferramenta bàsica de treball i de comunicació de la societat actual. La seva utilitat és absolutament inqüestionable.

*Quin tipus de programa televisiu t’agrada, a banda dels documentals de la 2?

TV3 té una sèrie de programes de debat i opinió com Banda Ampla que són molt interessants. A nivell d'entreteniment APM? és el súmmum de l’humor. És un programa fantàstic.

*Penses que està justificat que la gent no cregui en els polítics?

En part sí i en part no. Com a tots els llocs sempre hi ha gent que es salvarà perquè serà humil i no " fotrà mà" a la caixa com molta gent diu. És un error creure que no hi ha gent humil i coherent amb les seves idees en la política. Però cal dir que hi ha una sèrie d'elements solts (a tots els partits polítics) que justifiquen el descontentament amb la classe política actual i que, en part, comparteixo.

*Quina importància li dones al 15-M?

És més important del que nosaltres pensem i no s'ha de menysprear com s'ha anat fent fins ara. Són ciutadans que no defensen una utopia, sinó uns drets, unes realitats i uns valors que s'han perdut. Cal escoltar-los i prendre’n nota.

*Una pel·lícula.

"Mi nombre es Harvey Milk"
*Un llibre.

"El secuestro de la democracia"
*Creus en l’ésser humà?

Sí. Si no creiem amb nosaltres mateixos i recorrem a altres sortides, estem perduts. 

*Què desitges de la vida.

Que siga igual de justa amb mi, com jo ho he sigut amb ella.

16 restaurantes cocinando los mejores arroces

Las XVII Jornadas de los arroces denominadas popularmente “Novembre, Mes dels Arrossos” se realizan hasta el 11 de diciembre, o sea, abarcando un periodo cronológico que cruza hasta tres meses distintos. A pesar de los tiempos de crisis, ideas como éstas van “in crescendo” entres los restauradores vinarocenses, de forma que este año se ha decidido alargarlas al máximo.

“La buena acogida de años anteriores, ha movido a los restaurantes a prolongarlo mucho más allá del propio mes de noviembre” incidía la concejala de Turismo del Ayuntamiento de Vinaròs Elisabet Fernández. En la edición de este año son 16 restaurantes los que participan: La cocina de Javier Ramos, Rafael lo cristalero, Vinya d´Alós, La Isla, Teruel, Restaurante Bergantín, El Langostino de Oro, La Ermita, El mesón de la Mera, Mistral, Los Arcos, Limbo, L´Olivera, Buenavista y también locales de otras poblaciones como Font de Sant Pere, de la Pobla de Benifassà y Golf Panorámica, de Sant Jordi.

Esta iniciativa de la asociación de hostelería de Vinaròs cuenta con el apoyo técnico y financiero del Ayuntamiento de Vinaròs a través del Patronato Municipal de Turismo de Vinaròs. La cantidad de locales crece prácticamente de año en año y ya se extiende incluso a algunos que no son de Vinaròs. La Concejalía de Turismo y el Patronato de Turismo colaboran de lleno en el “Mes dels Arrossos”, “prestamos apoyo en temas como infraestructura, promoción y publicidad, nos interesa que Vinaròs se conozca, ofreciendo la gastronomía es una buena manera para venir a conocer la ciudad” comentaba Fernández.

La concejala de Turismo también destacaba que “tenemos una gastronomía exquisita y queremos que esta sigue conocida, que se conozca Vinaròs como referente gastronómico, es por ello que invito a vecinos y visitantes a que se animen a acudir durante estas semanas a alguno de los locales participantes ".

En una jornada de sol y calor, los restaurantes vinarocenses presentaron las jornadas gastronómicas de una manera diferente a otros años, puesto que ofrecieron una degustación a un precio módico y al aire libre en la pérgola del paseo marítimo de Vinaròs. Fernández valoraba este cambio con respecto a otros años, porque “se pretendía dar a conocer al máximo la iniciativa y creemos que se logró sobradamente”. Doce restaurantes de Vinaròs decidieron salir a la calle y mostrar la buena gastronomía que hay en Vinaròs, esta vez centrándose en el arroz. Esta ha sido la forma en la que los restauradores de Vinaròs han decidido presentar las jornadas de los arroces y la respuesta popular fue sobresaliente ya que fueron muchísimos los vinarocenses los que quisieron probar los exquisitos arroces. Para esta degustación se pudieron adquirir tickets a solo 2.5 euros e incluía dos degustaciones de arroz y bebida. El grupo local “Tigres del Maestrat” estuvo animando con música la degustación culinaria, a la que no faltaron las autoridades municipales.

Tadeo Ulldemolins, último molinero tradicional de Alcanar

PERFIL. Tadeo Ulldemolins es el último molinero que trabajó en Alcanar hasta hace unos siete años cuando decidió cerrar el único molino de aceite. Su actual propietaria, Karina Matamoros, ofreció una visita guiada el pasado miércoles tras restaurar el molino. También se presentó un video sobre el oficio de Ulldemolins, un trabajo en vías de extinción.

El Molí de Tadeo o del Calbo, como se conoce a este molino situado en la plaza del Camí Ample de Alcanar, aparece ya documentado en el siglo XIX, aunque en el número 29 del carrer de Sant Francesc, calle con la que hace esquina el edificio. Por aquel entonces, su propietario era Agustí Gil Gimeno. Además de producir aceite, también se elaboró vino, como en otros molinos del núcleo urbano de la población de Alcanar.

¿Qué se siente al ser el último molinero del pueblo?

Da un poco de frente, quizás hubiera aguantado un poco más, pero al haber pocas aceitunas y no poder competir con los molinos actuales, decidí cerrarlo. 

¿Trabajó mucho tiempo en el molino?

Me crié aquí. A los siete u ocho años, cuando deje de ir al colegio, ya me puse a trabajar en el molino. Lo cerré hará ya siete años por falta de negocio.  

¿Cuándo se convirtió en el único molino en funcionamiento?

Nos quedamos sólos hace más de veinte años, cuando cerró el Molí de Ferrana. 

¿Qué variedades de olivas se molían?

 Las típicas de esta zona: la morruda, la nana, la farga... y ya últimamente la arbequina, aunque muy escasa, que se cultivaba en algunas fincas de regadío. 

¿Se producía mucho aceite?

No, porque este molino se dedicaba, sobre todo, a moler las aceitunas que nos traían los propietarios de las fincas. El payés recogía sus olivas, nos las llevaban a nosotros para que se las molíesemos y, así, tenían su propio aceite para consumir en casa. Antiguamente, en tiempos de mi padre y mi abuelo, sí que había mayor producción, ya que todo estaba lleno de olivos. El comercio del aceite se realizaba en Tortosa, que era la principal ciudad donde se comercialiaba y ensasaba el producto de la comarca.  

¿A qué se debe este descenso de la producción ?

A las explotaciones de cítricos. De unos veinte años a este parte se han arrancado la mayoria de olivares y se han substituido por naranjales, aunque muchos agricultores se reservaban un surco de olivos para tener su aceite doméstico. 

¿Cuál es su opinión sobre la iniciativa de restaurar el edificio?

Me parece muy acertada. Lo conserva intacto. Es uno de los últimos molinos que queda en Alcanar y funciona toda la maquinaria, tal y como se puede comprobar en el video que hemos realizado. 

¿Funciona con electricidad?

Sí, hace ya muchos años que se electrificó el molino. Antiguamente, había sido un 'molí de samg' (funcionaba con la fuerza de un animal) como la mayoría de molinos del pueblo. Aún se conserva la estructura donde se colocaba el 'giny', una barra larga de madera a la que se le daba vueltas y servía para prensar la pasta de la que se obtenía el aceite. También se aprecian los restos de la antigua chimenea que servía para caldear el ambiente del molino y acelerar el proceso de obtención del aceite, ya que, en frío, cuesta más y se obtiene menos cantidad. Otros elementos destacables son los 'trulls' y la cinta que da al exterior.  

¿La principal peculiaridad del molino son sus 'moles' cónicas?

Efectivamente, ningún  otro molino de la localidad las tenía. Son de granito de Carrara, mi padre las adquirió de segunda mano en Caspe (Zaragoza) y nunca se han tocado. 

¿Por qué decidieron cambiar el sistema de moltura?

 Porqué las cónicas no se desgastan. Las grandes muelas redondas de piedra, que todos conocemos, debían picarse cada año, ya que se degastaban y no molían bien. Tenía que venir un 'picapedrer' al final de cada campaña para repujarlas. Las cónicas no las hemos tenido que tratar en ningún momento.

Se “buscan” actores para el remake de El Cid

400 dueños de suelo forestal piden valorizar el monte

«No se trata de esquilmar el monte, sino de realizar un aprovechamiento de las oportunidades que ofrece el suelo forestal de la provincia». Este es el reto según expresa el secretario de la Associació de Propietaris Forestals Tinença-Ports, Joan Manuel Batiste, de este colectivo formado por un total de 400 dueños de suelo forestal del norte de la provincia de Castellón.

A juicio de Batiste, quien declara desconocer citación alguna por parte de la Conselleria deMedio Ambiente, «es necesario que la administración pública establezca las bases para que los propietarios del monte puedan autogestionar sus fincas». Batiste denuncia la excesiva burocracia que deben respetar los propietarios del suelo forestal. «Por supuesto que queremos que el monte goce de la máxima protección pero hay veces que las normativas se solapan en este capítulo porque el monte cuenta con siete figuras de protección distintas que se deben acatar », explica Batiste, quien reconoce también que esta legislatura ha comenzado de la mejor forma posible para los intereses de los dueños de suelo forestal de la provincia por una mayor proximidad con el Consell y la Diputación. De hecho, el presidente de la entidad provincial, Javier Moliner, ha sido el que le trasladó a la consellera Isabel Bonig, la inquietud de numerosos alcaldes de la provincia por dar un aprovechamiento a su inmenso patrimonio forestal. Según fuentes de la Diputación, «nuestra labor es mediar entre los intereses municipales de las poblaciones con monte de la provincia, los colectivos de propietarios de suelo forestal y la Administración autonómica, que es realmente la que debe plantear las oportunas reuniones y acciones a tomar en este campo».

La protección del monte no tiene que ser óbice, según Batiste, para el desarrollo del mismo como fuente de oportunidades de riqueza. En este sentido, incide en que en esta búsqueda de oportunidades se debe insistir en la valorización de los productos del suelo forestal. «El monte cuenta con un amplio abanico de productos, como es el caso de la trufa, la biomasa, la caza, o la micología», asegura Batiste. Pero para explotarlos y gestionarlos hay que contar con las administraciones para que se encarguen de diseñar políticas que pongan en valor estos productos.

Asimismo, es necesario poner en valor también otras externalidades positivas del monte, concretando así beneficios que da el suelo forestal como captador de agua, sumidero de CO2 o los beneficios que proporciona a nivel paisajístico. Recordar que en la provincia de Castellón, el 82% del suelo forestal es de titularidad privada (66% en la Comunidad) por lo que resulta fundamental el acuerdo y colaboración entre propietarios forestales y Generalitat para llevar a cabo actuaciones encaminadas amejorar el beneficio social del bosque. Según ponen de relieve desde la Associació de Propietaris Forestals Tinença-Ports, «la explotación forestal tradicional aporta escasos recursos económicos al propietario forestal que cada vez pierde capacidad de actuación paramejorar las condiciones vegetativas y productivas del bosque y esto ha derivado en una acumulación excesiva de biomasa que está favoreciendo la extensión de los incendios forestales, la penetración de plagas y la pérdida de diversidad biológica».

La Dirección General de Gestión delMedio Ambiente, en colaboración con las distintas asociaciones de propietarios forestales de la Comunidad (que se agruparán en breve en una federación valenciana) está trabajando en la definición de un Plan de Acción Territorial Forestal de la Comunidad de acción forestal, denominado PATFOR, que dibujará un nuevo modelo forestal para el siglo XXI que responda a las demandas y necesidades de la sociedad. Hasta el momento el PATFOR ha estado principalmente centrado en la ejecución de obras y proyectos trascendentes, como el plan 40.000 de repoblación forestal. Así como también se prevé trabajar en la transformación de los ecosistemas forestales en un elemento vertebrador del territorio, integrado con el resto de componentes del mismo y capaz de enfrentarse a los nuevos retos, como el cambio climático o las energías alternativas. Entre otros de los puntos claves del plan figura la optimización del aprovechamiento de los bosques en su papel de producción de bienes y servicios, así como en la mitigación de riesgos para la sociedad, y la garantía de la conservación de los ecosistemas forestales, las especies de flora y fauna.

Ulldecona, municipi pioner en la protecció de les oliveres mil.lenàries (Edició 164, juny 2003)

L’especulació comercial fa témer la desaparició d’aquests arbres històrics L’Ajuntament d’Ulldecona va aprovar per unanimitat firmar un conveni de col•laboració amb la família Porta per a la protecció del Fondo de l'Arión, paratge on es concentren més d'una trentena d'oliveres mil•lenàries. L’acord es farà extensiu als propietaris que vulguen protegir aquests arbres històrics. Tot i la iniciativa, les oliveres continuen amenaçades per la manca de legislació, quan a altres països s’està protegint aquest patrimoni. Diverses entitats del nord de Castelló el potencien dins d’un projecte global per evitar l’abandonament del medi rural.

El conveni preveu que l’Ajuntament pagarà 600 euros per olivera al propietari, el qual es compromet a cuidar-la durant 20 anys, en cas de voler-la arrancar, el consistori disposa de mig any per buscar-li una nova ubicació. Si passat aquest període no hi ha hagut resposta, el propietari podrà fer el que vulga amb l’arbre. Segons el regidor d’Agricultura d’Ulldecona, Joan Baptista Muñoz, “ja tenim el compromís verbal per adquirir vuit oliveres més i hem buscat un lloc per transplantar aquelles que els propietaris vulguen arrancar”. Aquesta iniciativa municipal es porta a terme gràcies a l´interès dels Joves Agricultors i del Centre d´Estudis d´Ulldecona, els quals ja han publicat algun article sobre oliveres mil.lenàries a la seua revista Raïls. Un dels propietaris de les oliveres de l’Arión, Joan Porta, valora positivament “l’acció de l’Ajuntament, ja que demostra que està preocupat i interessat en conservar el patrimoni i no se’n desentén”. Per a Porta, “és difícil dir si aquests acords poden contribuir a que no s’arranquen o venguen tantes oliveres, ara bé aquella persona que hagués arrancat un tros sense pensar-ho i l’hagués transformat, ara s’ho plantejarà”.

EXPORTACIÓ A L’ESTRANGER

La revista digital mexicana Punto G es fa ressò de l’exportació d’oliveres mil•lenàries espanyoles a jardins privats, hotels o parcs públics de França, Itàlia, Bèlgica, Suïssa i Mònaco. Segons El País, el preu que s’arriba a pagar és de dotze mil euros, “xifra deu vegades menor a la que paguen per les oliveres els destinataris finals”. El rotatiu considera que la comercialització s’empara en “un buit legal que permet als agricultors vendre a empreses privades aquests exemplars”. França i Itàlia ja tenen lleis que prohibeixen arrancar-los, mentre que a l’Estat Espanyol no hi ha cap catalogació de les oliveres més valuoses ni un mapa amb la seua ubicació exacta, l’últim cens de l’oliverar espanyol data de 1986 i, llavors, es calculava que hi havia uns 300 milions d’arbres, dels quals dos milions deuen ser centenaris. El País indica que “davant l’augment de la venda, les autoritats d’agricultura de les regions afectades, sobretot d’Andalusia i València, estudien la conveniència de regular aquest comerç”. La Comisión de Agricultura, Ganadería y Pesca del Congrés dels Diputats va rebutjar el 24 de setembre de 2002 una proposició no de llei sobre la protecció de les oliveres mil•lenàries del Grup Parlamentari Socialista amb el suport de CiU. Per al PP, “s’hauria de regular a través de les comunitats autònomes i no del govern estatal” i va votar-hi en contra.

COMERÇ PER INTERNET

A internet existeixen diversos fòrums dedicats a la compra-venda d’oliveres a preus desorbitats, especialment de València, Andalusia i Múrcia. Vinaròs.News ha comprovat que el nom dels compradors es repeteix en els fòrums consultats, són tant homes com dones, sobretot de Madrid, França, Barcelona o Sevilla. Per a Quim Garcia, autor de diversos reportatges per a TV3 i Canal 9, “són unes ofertes molt temptadores per als pagesos, degut a la baixa rendibilitat del cultiu de l´olivera, sovint no dubten ni un segon a vendre uns exemplars de propietat privada, però, que si ho mires d´un altra forma, també es podrien considerar com a patrimoni de tots”.

L’EXEMPLE DEL MAESTRAT

Garcia aplaudeix la iniciativa de la Cooperativa de segon grau Clot d’en Simó, ubicada a Xert (Castelló) que produeix un oli exclusiu de les oliveres mil•lenàries i el fa cotitzar a un preu molt elevat, “ajudant, així, a incentivar el llaurador per a que no les arranqui o vengui”. El president de la cooperativa, Ramon Mampel, manifesta que els objectius són “frenar el despoblament, que la joventut i la gent gran puguen viure dignament dins del món rural i promocionar els nostres productes gastronòmics i culturals”. Joan Porta creu “factible treballar amb Mampel per estendre aquestes idees a Catalunya”. Mampel és membre de la Fundació Penyagolosa i de l’Associació d’Amics de l’Olivera Mil•lenària, entitats creades per a “protegir les oliveres mil•lenàries, el patrimoni cultural del Maestrat i evitar-ne la seua expoliació”. Els seus projectes s’estan explicant a les diverses autonomies espanyoles, entre elles Catalunya, i s’han fet arribar a la Unió Europea, “ja que són projectes innovadors molt en la línia europea en temes rurals”. Segons Mampel, les denominacions d’origen no garanteixen el manteniment de les oliveres mil•lenàries: “la DO va més per temes comercials i de qualitat, però hem de fer productes i actuacions puntuals diferenciades”.

5 OLIVERES MONUMENTALS A L’EBRE

El Fondo d’Arión acull les dues oliveres declarades Arbres Monumentals per la Generalitat a Ulldecona, n’existeixen tres més a la Sénia, Horta de Sant Joan i Ascó. La Sénia té l’olivera del Coll d’Avall, a la partida del tio Catxo, Ascó compta amb l’olivera del Pitó, a la zona del Mas d’Auvella i Horta de Sant Joan presumeix de tenir Lo Parot, el pare de totes les oliveres, amb una soca que supera els 2.000 anys d’antiguitat. Joan Baptista Muñoz assegura que entre els arbres d’Ulldecona transplantats al jardí del Museu de l’Oli de les Borges Blanques “hi ha l’avi de les oliveres mil•lenàries amb 2.200 anys d’edat i deu metres i mig de perímetre” . L’indret es coneix com el Paradís d’Oliveres, però Muñoz no dubta a qualificar-lo de “cementeri, ja que la majoria estan mortes degut a les diferències climàtiques i de sòl entre les Garrigues i el Montsià”.