Vinaròs dice adiós al último icono franquista con la reforma del paseo marítimo

 Uno de los cambios que supondrá la renovación total del paseo marítimo de Vinaròs, es la desaparición de uno de los últimos recuerdos de la etapa franquista que conserva la ciudad, el monolito en recuerdo de los “XXV años de paz” erigido en 1.964 dentro de la campaña propagandística emprendida por el entonces ministro de Información y Turismo Manuel Fraga, para conmemorar los 25 años de la finalización de la Guerra Civil.

El proyecto ideado por el gabinete técnico de arquitectos de Vicent Guallart supone un cambio radical a la imagen actual del paseo, por lo que del mismo prácticamente no quedará nada, salvo las palmeras y el edificio del antiguo colegio San Sebastián. El alcalde Javier Balada, sin embargo, ha puntualizado a Vinaròs.News que este monumento no va a ser destruido. Ha sido desmontado pieza a pieza y se conservará en algún lugar adecuado por si en un futuro se considera oportuno volverlo a instalar en un determinado espacio.

De hecho, ya ha sido retirado desmontando su parte inferior. De esta forma, se ha actuado como se hizo con el grupo escultórico que recordaba la llegada de las tropas franquistas a Vinaròs durante la guerra civil, que fue restaurado por el museo militar existente en Castellón y donde está depositado, aunque siga siendo titular del mismo el Ayuntamiento de la ciudad. Balada recordaba que el “XXV Años de Paz” fue instalado siendo alcalde su propio padre, Francisco Balada.

El historiador Alfredo Gómez, como presidente del Centre de Investigació i Documentació del Maestrat (CID), consideraba a esta revista digital que “no es ninguna obra artística, montarlo en otro sitio no tiene ningún sentido, es una pieza de la historia local de una época determinada y difícil, pero no es un monumento artístico”. “De las obras del paseo nos preocupan más que respeten otros elementos como las palmeras”. Añadía además que “la placa de recordatorio que tiene la deberían poner en el nuevo museo de Vinaròs, cuando lo tenga”. Este monolito se conservaba perfectamente, salvo la base sobre la que se levantaba, no resaltaba porque estaba rodeado de abundante vegetación y no contaba con ninguna figura escultórica. Su emplazamiento, junto al recinto portuario, ocupaba lo que será el primer tramo del nuevo paseo, totalmente peatonal. Con el nombre de “XXV Años de Paz” Vinaròs también tenía una calle, la actual avenida de la Libertad.

Un tango argentino con sabor vinarocense

Santo Domingo de Vallibona, parada y fonda para los cazadores

La cabra hispánica es el principal señuelo para el mundo de la caza en la Tinença de Benifassà y Els Ports, tanto que atrae a consumados cazadores, algunos tan conocidos como Jesulín de Ubrique, que desde posiblemente mediados mayo tendrán donde hacer parada y fonda, con la apertura de un hotel de montaña en la antigua hospedería de San Domingo, en Vallibona, construido respetando todos los elementos originales y utilizando al máximas las energías alternativas.

Unas potentes placas solares, con acumulador incluido para cuando haya poco sol, un pequeño aerogenerador de importación norteamericana, para aprovechar la energía eólica y el agua de la Font del Quinto, llegada después de tres kilómetros y medio de canalización y con marcado nivel que ha requerido de bombas, harán posible que un paraje alejado más de diez kilómetros del núcleo urbano más cercano, acoja a estos cazadores que vendrán desde cualquier parte de España o incluso del resto del mundo.

La empresa Agrotur, dedicada a la caza y a cargo de la que ha sido posible esta instalación, se promociona incluso en el mercado turístico de China. La antigua hospedería de la ermita del patrón vallibonense en esta transformación ha mantenido todas las pautas arquitectónicas, respetando íntegramente la estructura y equipándola con mobiliario rústico.

“Esto es un lugar para la gente que quiera disfrutar de la naturaleza, queremos abrirnos a los cazadores, pero también estamos para los aficionados a los deportes de naturaleza, como el senderismo, el trécking…“así hablaba a Vinaròs.News Salvador Monforte, gerente de Agrotur, durante la “preinauguración” o jornada de puertas abiertas que se hizo a autoridades, vecinos y visitantes de Vallibona y comarca en las pasadas pascuas.

El alcalde vallibonense Wenceslao Fonollosa valoraba las obras de reforma de este magnífico conjunto arquitectónico, “ha sido necesaria una fuerte inversión, esto no lo hubiera podido hacer el Ayuntamiento, si no es por esta intervención, esto se hubiera venido al suelo con lo deteriorado que estaba”. “Tenía gran ilusión de estrenar esto –añadía-ahora que ya dejo la Alcaldía, Agrotur ha hecho una gran labor que ayudará a la supervivencia de Vallibona, aunque esté alejado del pueblo”.

CAZADORES DE FAMA

Por la Tinença ya se ve y ahora podrá verse aún más gente “famosa” practicando la caza”, “nosotros gestionamos caza mayor y operamos en todo el mundo, normalmente vienen clientes destacados, populares, tenemos la reserva nacional de Tortosa-Beceite a nueve kilómetros en línea recta, recibimos gente muy importante porque la cabra hispánica es conocido en todo el mundo como apreciado producto de caza”. 14 habitaciones, unas con camas dobles y otras individuales y servicio de restaurante estarán en breve a disposición de los cazadores o cualquier persona que esté interesada en recorrer los bellos parajes de este lugar cruzado por el río Cervol. La entrada en servicio del hostal será probablemente ya en este mes de mayo, una vez todos los trámites estén completos y es que en estos momentos ya está completamente equipado.

El alcalde cortó con orgullo la cinta de la “preinauguración” ante la atenta mirada del senador socialista Juan Bautista Cardona, de Rossell, el alcalde de Rossell, Evaristo Martí y el sacerdote de Rossell, Vallibona y otras poblaciones Joaquim Iturat quien había bendecido previamente las instalaciones. “Hemos querido invitar a los vecinos y gente de la comarca y cuando tengamos la documentación en regla, haremos ya la inauguración y puesta en servicio” añadía Monforte.

Los “caseros” o “guardas” del hostal Toñi y Luis forman una pareja, de Albacete, que lleva ya dos años y medio en este lugar. Ella dice que tiene “mucha fama de cocinera” por lo que quiere mostrar sus dotes culinarias a los futuros huéspedes del hostal. Están muy orgullosos de cómo ha quedado esta antigua “casa abadía” de la rmita, “esto es una divinidad y aquí se puede encontrar una gran tranquilidad”. Agrotur fue muy generosa con los vallibonenses en esta jornada preinaugural pues ofreció un completo tentempié a todos, aunque la lluvia restó afluencia y no acudieron las 400 personas que se habían inscrito previamente.

La casa consistorial de Vinaròs se queda pequeña

La falta de espacio en el edificio actual del Ayuntamiento provoca el hacinamiento tanto de los documentos como de los funcionarios El equipo de gobierno plantea alternativas para poder aumentar las instalaciones.

La casa consistorial de Vinaròs es insuficiente para acoger las instalaciones municipales. Los distintos edificios destinados, hoy por hoy, a los departamentos municipales presentan una serie de deficiencias pero, sin duda, es el Ayuntamiento y el piso destinado a los servicios técnicos y a la Concejalía de Urbanismo los que presentan más problemas de espacio. "La necesidad de espacio en los servicios técnicos es brutal", admite el edil de Urbanismo, Jordi Romeu.

Una breve visita al departamento así lo confirma. La ampliación del personal ha supuesto que los expedientes se acumulen ahora en el suelo o en las mesas de reuniones. Según Romeu, "ya ni siquiera nos cabe la documentación urbanística y por eso está pasando al archivo general". Y tampoco hay que olvidar la falta de accesibilidad del edificio. Ante esta situación, la búsqueda de alternativas se está fijando en la posible construcción de un nuevo edificio consistorial, aunque está solución sería a largo plazo.

Según explicaba el propio Romeu, "se ha pensado en construir un nuevo edificio en los antiguos juzgados, que tendría una parte diáfana en sus pisos inferiores, dejando ver el mar". En cuanto a otra posible solución a más corto plazo, existe la posibilidad de que las actuales dependencias de la Policía Local pasen a la avenida María Auxiliadora, y que la planta baja del edificio se destine a servicios municipales. Según Romeu, "esta solución se combinaría con la compra de un solar anexo que se destinaría a una ampliación". Al principio del mandato se planteó la posibilidad de construir un edificio para el Ayuntamiento en el solar que ocupaba el antiguo convento de Sant Francesc. Sin embargo, la tramitación relativa a ese espacio sigue paralizada en la Conselleria de Cultura.-

Castell de Cabres, un alcalde para 18 vecinos

Castell de Cabres y otros núcleos de la Tinença, en la provincia de Castellón, vivirán la cita con las urnas del próximo 27 de mayo de forma un tanto atípica por sus características poblacionales. Esta localidad, según los datos del Instituto Nacional de Estadística (INE), es el municipio valenciano con menor número de habitantes, exactamente 18, lo que hace que el proceso electoral sea muy particular.

En la última ocasión, se presentaron “dos equipos” diferentes, según los identifica el actual alcalde socialista, José Ramón Segura. El PSPV resultó vencedor con tan sólo siete votos, que fueron suficientes para sobreponerse a los cuatro obtenidos por el PP. “En mayo pueden aparecer incluso varias listas de alguien a quien le interese presentarse aquí, porque para hacerlo no hace ni falta que vivas en el pueblo”, añade Segura. A diferencia de unos kilómetros más abajo, en Castell de Cabres no se han dado casos de empadronamientos sospechosos ni de visitas de funcionarios del INE, como sí ocurrió en las poblaciones del Boixar, Coratxar, Fredes, Ballestar y la Pobla de Benifassà. Parece que aquí hay menos intereses y tensiones.

“Vaya follón que se ha montado ahí abajo” dice Segura, mientras señala en dirección a estas localidades. En el pueblo, los pocos vecinos se dedican a la ganadería y al comercio de la trufa. Algunos incluso ni siquiera viven allí, sino que residen en Morella o La Sénia y se desplazan a diario hasta la localidad para cuidar de su ganado.

‘CAMBIO RADICAL’

Pero por pocos habitantes que tenga, lo que no podía faltar en el municipio, por supuesto, son los bares. Castell de Cabres tiene abiertos dos, que son negocio “gracias a la gente de paso y a los que vienen de fin de semana”, según comenta el propietario de uno de ellos, Xavier Queralt. Xavi, como le gusta que le llamen, trabajaba en el sector de la maquinaria por toda España hasta que se cansó de ese tipo de vida. “Decidí cambiar de trabajo y de todo, por lo que se me ocurrió volver a abrir este restaurante. Teníamos por aquí una casa y mi madre también vive cerca, así que decidimos mudarnos. Todo esto es mucho más tranquilo”, destaca. El alcalde, que es dueño del segundo restaurante de Castell de Cabres, no duda en señalar a la nieve como principal problema del municipio. “Hay que tener en cuenta que ésta corta carreteras y supone un peligro cuando hay una gran concentración de gente que sube para verla. Tiene que caer de cuando en cuando, pero sólo eso”, afirma.

DECISIONES DEMOCRÁTICAS

El 27 de mayo, 16 de los 18 vecinos de la localidad están llamados a las urnas. “Podríamos acabar de votar y hacer el recuento a las nueve y cuarto de la mañana, y así el resto del día estaríamos un poco de fiesta hasta la hora de hacer públicos los resultados, pero siempre hay quien decide venir a votar a las siete de la tarde o después de comer y tenemos que estar todo el día esperando a que venga el último elector del censo”, lamenta Segura. En Castell de Cabres, al igual que ocurre en otros muchos municipios de menos de 100 habitantes, todas las decisiones a las que hace frente el pueblo se toman por mayoría, mediante una fórmula llamada Concejo Abierto. Los vecinos aquí son a su vez ediles, deciden las obras, presentan mociones e intervienen con voz y voto en los plenos municipales.

FUTURO INCIERTO

La situación en el resto de la Tinença puede complicarse si se demuestra que ha habido empadronamientos indebidos. Al superar los 250 habitantes -entre los pueblos de Ballestar, Boitxar, Fredes y Coratxar, todos dependientes administrativamente de La Pobla de Benifassà- sus habitantes han de elegir un total de siete concejales. Aunque si el INE diera de baja a alguno de los nuevos censados, la cantidad de concejales a elegir se debería reducir y podrían incluso aplazarse las elecciones. Ahora mismo, unos 40 de los 250 vecinos irían en alguna de las listas que presentarán los cuatro partidos políticos que tienen pensado acudir a las elecciones. Ver para creer.

Relats de Corea del Sud (XXVIII): Ceràmica coreana

Fig. 1 Taller de ceràmica en Icheon de l’artista Kim Bok Han

Un encara recorda quan era un xiquet sortint del col•legi Sant Sebastià (per als més joves, l’antic Sant Sebastià és el que es troba en el “Passeig” a la vora de la mar) i anant a casa coincidint algun dia amb que ma mare arribava amb un plat o gerro replet de colors i figures. “Que és això?” Preguntava jo. “Un gerro obra meva” em responia. “Explica’m cóm ho fas!”.

Mogut per aquella inquietud de fa uns quants anys, em plantejo la mateixa pregunta en l’altra punta del món: Corea. Docs sí, decideixo saber una mica de l’art de la ceràmica coreana. M’assabento que hi ha un poble a 50Km. de Seül anomenat Icheon (no confondre amb Incheon del qual hem parlat en el relat III). Icheon és conegut també com “el poble de la ceràmica” ja que hi trobem molts tallers d’artistes, tendes de venda i museus.

Podríem dir que el poble en sí és un museu vivent. La raó de la importància d’aquest indret és doble: per una banda, és una zona de molt bosc, ideal per tenir llenya per als forns utilitzats per coure la ceràmica i d’altra banda, estava ben connectada amb Seül mitjançant el riu Hang.

Fig. 2 Forn tradicional on se couen les peces. Alguns artistes l’utilitzen encara

Vaig a aprofitar aquesta oferta cultural per poder aprendre algunes coses de ceràmica coreana. Decidit, anem a Icheon! Arribant al poble paro en un taller on tot i que és dissabte entre 9 i 10 del matí, hi trobo varius treballadors capficats de ple en la feina de decorar i polir algunes obres.

La ceràmica requereix d’un forn. Tot i que hui en dia molts són elèctrics, hi ha alguns artistes que encara continuen amb els forns antics, els de llenya, argumentant una millor qualitat i un color més pur de les peces. Em diuen que el tant per cent d’èxit de la cuita és aproximadament un 90% amb els elèctrics mentre que amb els de llenya ronda sols el 30%.

Arribats a aquest punt, em pregunto quins són els tipus de ceràmica típics en el marc de la història coreana. Així que decideixo visitar un museu anomenat “Museu de ceràmica Hae Gang” on a part de poder contemplar un ingent nombre d’obres, compro un llibret d’unes 50 fulles que em costa 1000wons, es a dir, menys d’un euro!

Fig. 3 Una de les fases de l’elaboració de la ceràmica celadon. Sacrifici. Totes les peces estan dintre i les portes del forn tancades. S’ofereix un sacrifici abans de la 2ª cuita

Mentre dono voltes pel museu, vaig fullejant el llibre. Amb lo que he pogut llegir posteriorment en altres llocs per contrastar lo del llibret, la ceràmica coreana presenta dos etapes importants. Aquestes etapes, a més, coincideixen amb les dues dinasties coreanes: la Koryo (918-1392) i la Choseon (1392-1910).

En la primera, la Koryo, el tipus de ceràmica més significativa és l’anomenada celadon que té el seu apogeu en el s.XII. Prové de la Xina però que els artistes coreans van saber depurar-la i per tant, donar-li una personalitat pròpia. El celadon és una ceràmica vidriada d’un color verd jade. En coreà però, té un altre nom, cheongja, que significa: cheong = blau, ja = recipient ceràmic. La ceràmica en aquesta etapa és utilitzada principalment per motius decoratius i per tant bàsicament per les famílies reials.

Fig. 4 Mostres de ceràmica celadon en casa de l’artista Kim Bok Han

En quant a la segona, la Choseon que està marcada pel confucianisme (veure relat XXI), la ceràmica cobra un paper més pràctic. Dos són els estils més importants: Buncheong (abreviació de Bunjanghoecheong-sagi que literalment vol dir ceràmica decorada amb tires blanques i vernís verd pàl•lid) i la Baekja (ceràmica blanca).

Com que hem comentat forns tradicionals i celadon, rescato en aquest relat una de les etapes sobre el procés de elaboració d’aquesta ceràmica. L’he extreta d’un museu de Seül, situada en el Lotte World, un gran recinte lúdic.

Una curiositat que descobreixo en aquest museu i altres que he visitat en Corea, és que tot i que habitualment els visito els caps de setmana, em trobo amb un munt de xiquets que van amb una llibreta apuntant tot lo que veuen. Generalment els acompanya una mestra que dona alguna explicació addicional per emfatitzar allò que és rellevant. Curiós! Per fer-nos una idea de com és el celadon i la ceràmica blanca, fotografio algunes mostres actuals (Fig. 4).

Fig. 5 Ceràmica blanca. Corresponen a l’artista Seo-Koang Soo

Visito la casa-taller d’un conegut artista Seo-Koang Soo el qual treballa amb foc de llenya. En la seva sala exposició trobem moltes obres de ceràmica blanca i algunes de roja. Per entrar a la seva casa, com és habitual en Corea, ens traiem les sabates i ens fiquem unes xancletes de color verd. L’artista ens ofereix té i pastetes típiques mentre conversem una mica, no només sobre la ceràmica sinó a més sobre la meua procedència ja que no és massa típic veure occidentals per aquests indrets apartats de Seül. Tinc curiositat per saber el preu d’alguna de les obres: les xifres oscil•len entre els mils euros i els trenta mil.

Fig. 6 En casa de l’artista Seo-Koang Soo

Bé, ara passats uns anys en que preguntava a ma mare què era allò de la ceràmica, li explico jo però a la coreana. Després d’aquesta visita, quan vaig a un museu a admirar ceràmica coreana, observo les peces intentant endevinar de quina època són representatives i així poder estar més a prop de la història passada. Um!, em quedo amb ganes de fer-ne alguna. Tot arribarà.

http://web.salle.url.edu/~jaumean/

Los empresarios buscan llenar las casas rurales todo el año

El diari El Punt analitzà la ´febre´ de blocs a les Terres de l´Ebre també entre els partits polítics

Els alcaldables del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre estan començant a aprofitar les eines que té internet per fer arribar els seus missatges als ciutadans. De la mateixa manera que fa quatre anys no podia haver-hi cap partit sense pàgina web, ara és un fet assumit que no pot haver-hi un candidat sense bloc.

Els diaris personals permeten una relació més directa entre candidats i internautes, i també han facilitat que la discussió política puga continuar més enllà dels àmbits habituals, com els ajuntaments, la propaganda política tradicional i la premsa local i comarcal. Amb tot, el fenomen presenta algunes diferències als dos territoris de la demarcació, ja que l'Ebre té una blocosfera més vertebrada i social, en què els candidats s'han integrat de manera natural.

Una captura del bloc Les Municipals 2007 a l'Ebre. Foto: EL PUNT

Els blocs seran un dels camps de batalla de la campanya de les eleccions municipals a Tortosa. Així, l'alcalde i candidat socialista a la reelecció, Joan Sabaté, va ser un dels primers polítics ebrencs que va tenir un bloc a internet, tot i que ho va fer dintre de la blocosfera del PSC, durant la seua etapa anterior com a diputat al Parlament. Sabaté ha continuat la seua activitat blocaire, i en els últims dies ha reactivat el seu diari personal a internet ( www.joansabate.com), coincidint amb la precampanya. «Reconec que el tinc una mica inactiu, però per mi sempre és un plaer escriure i llegir», va afirmar Sabaté, que assegura que «cada dia té coses per comentar». El seu principal rival polític, Ferran Bel (CiU), també valora la utilitat que tenen els blocs, però especialment al marge dels períodes electorals, ja que sobretot permeten expressar l'opinió dels polítics sobre altres qüestions d'interès. El bloc de Bel és un dels primers blocs polítics de Tortosa, i es pot visitar a l'adreça www.ferranbel.blogspot.com . «Si ja costa mantenir-lo actualitzat, durant la campanya els polítics encara tenim menys temps per renovar el bloc amb temes que pugin ser interessants per als altres blocaires», va concloure Bel. Tot i així, tant Sabaté com Bel han inclòs les adreces dels seus blocs a la seua publicitat preelectoral. En aquest sentit, l'aparició dels blocs polítics ha propiciat que els ciutadans tinguin un accés més directe a la informació que generen els partits i els candidats, sense el filtre que representen els mitjans de comunicació tradicionals.

Un fet que destaca el candidat d'ERC a Tortosa, Ricard Forés. «Aquestes seran les eleccions en què els blocs polítics tindran un paper més important», va pronosticar Forés, que ha aprofitat el seu bloc ( http://blocs.mesvilaweb.cat/ricardfores) per donar-se a conèixer. «En poc temps, els blocs poden fer molt de mal als mitjans tradicionals, perquè accedir-hi és molt còmode i no tens intermediaris», va afegir-hi. De fet, moltes vegades el disseny dels blocs recorda l'aspecte dels mitjans convencionals, tot i que el seu valor afegit és que faciliten la relació amb altres candidats o simpatitzants que també tenen bloc. Segons el candidat d'ICV, Jaume Forcadell (www.jaumeforcadell.blogspot.com), el més atractiu dels blocs és la immediatesa amb què els ciutadans poden fer arribar les seues opinions als polítics. «Però no puc amagar una certa decepció, per la falta de debat i també per les crítiques i les desqualificacions que generen algun dels comentaris», va lamentar Forcadell.

LO SAFAREIG

El candidat del PSC d'Amposta, Antoni Espanya, és un dels blocaires polítics més actius a les Terres de l'Ebre. Però amb la incorporació de l'informàtic Manel Zaera a la seua candidatura, el PSC ha anat més enllà i la setmana passada va presentar el web Lo Safareig (www.losafareig.org). Es tracta d'una proposta innovadora, ja que Lo Safareig està dissenyat com un espai de participació ciutadana a la xarxa, en què tots els usuaris poden aportar propostes i també votar les de la resta d'usuaris. Així, la portada del web mostra aquelles propostes que més vots han tingut, a partir dels cinc vots. En canvi, les propostes que no tenen encara prou vots queden a la cua de temes no publicats. A més de votar les propostes s'hi poden deixar comentaris, els quals també poden rebre valoració dels diferents usuaris. Lo Safareig podria ser la segona experiència d'aquest tipus que es posa en marxa a l'Estat espanyol, després que Juan Albert Belloch publiqués a Saragossa un espai web equivalent, perquè els ciutadans valoressin les propostes del PSOE a la capital aragonesa. Però a Catalunya és el primer web polític basat en agregadors socials, del tipus Digg, Menéame i Fresqui. L'exemple català és el web La Tafanera. En el cas del PSC d'Amposta, l'objectiu de Lo Safareig és recollir l'opinió dels ciutadans sobre les seues propostes, i veure com són valorades per la resta d'internautes. L'experiència de Lo Safareig, que ha estat desenvolupat a partir del programa lliure Pligg, servirà al PSC per comprovar el funcionament de la participació ciutadana a internet, i per rebre de manera directa les propostes dels veïns.

La blocosfera de les Terres de l'Ebre té diferents recursos per seguir l'actualitat política i les propostes electorals dels candidats. Així, els diputats de CiU, Xavier Pallarès i Francesc Sancho, van posar en marxa el bloc Ebrediputats ( www.ebrediputats.blogspot.com  ), que inclou un complet directori de blocs. L'encarregat de dissenyar Ebrediputats va ser el deltebrenc Robert Bellaubí, que també té bloc propi, www.bellaubi.blogspot.com . Un altre espai per conèixer els diferents blocs polítics és Ebresfera ( www.ebresfera.blogspot.com ), que pretén ser un recull minuciós de tota la blocosfera del territori. Però la proposta més recent és el bloc Les Municipals 2007 a l'Ebre, que es pot visitar a l'adreça www.municipalsebre2007.wordpress.com. El bloc és una idea de l'informàtic ampostí Manel Zaera, que ha ofert a tots els partits la possibilitat de participar en un web cooperatiu, per donar a conèixer les llistes i les propostes de tots els candidats.

Empenta al sector de la fusta i el moble amb el Centre de Difusió Tecnològica de la Sénia

El gabinet Labb Arquitectura està enllestint els últims detalls del projecte constructiu del Centre de Difusió Tecnològica de la Fusta i el Moble de la Sénia, un edifici de 5.432 metres quadrats que s'emplaçarà al polígon industrial de la Sénia i que té un pressupost de 3 milions d'euros de la Generalitat.

El govern preveu començar, aquest any, les obres de construcció del centre, que s'allargaran fins al 2008. Amb tot, el centre ja ha començat a treballar amb una plantilla de tres persones, instal•lades de manera provisional en un local des d'on han iniciat els contactes amb les empreses del sector per donar-los a conèixer els seus serveis. Un d'aquests consistirà en la reorganització de la producció per tal d'accelerar el procés de fabricació.

La majoria de les empreses de la fusta i el moble de Catalunya tenen menys de vint treballadors, és a dir, són petites empreses que tenen difícil accedir a les darreres tecnologies, una tasca que, a partir d'ara, els facilitarà el Centre de Difusió Tecnològica de la Fusta i el Moble de la Sénia. «El centre tecnològic pot suposar una empenta important per als fabricants de mobles», va explicar el president del Col•lectiu Empresarial de Moblistes de la Sénia (CEMS), Joan Sabater. Al Montsià es concentren 57 empreses dedicades a la fabricació de mobles, el que es coneix com a clúster de la Sénia, amb una facturació anual superior als 150 milions d'euros.

Amb tot, el centre de difusió tecnològica no donarà servei només als empresaris seniencs. En aquest sentit, el centre està format per les associacions empresarials de la fusta i el moble de les quatre demarcacions catalanes, la Confederació Catalana de la Fusta, la Universitat Rovira i Virgili i el Centre d'Innovació i Desenvolupament Empresarial (Cidem). Tot i que l'edifici que ocuparà el centre de difusió tecnològica encara s'ha de començar a construir, ja hi ha un equip format per tres persones al servei de les empreses que treballa des d'un espai provisional emplaçat al nucli urbà de la Sénia. Un dels primers treballs que el centre ha començat és un diagnòstic del sector. «Visitarem més de dues-centes empreses per elaborar un estudi comparatiu d'una empresa respecte a una altra, per detectar les mancances del sector i copsar les seues demandes de servei tecnològic», va manifestar el director del centre, Joaquim Solana.

PRINCIPAL OBJECTIU

El principal objectiu del Centre de Difusió Tecnològica de la Fusta i el Moble de la Sénia és incrementar la competitivitat de les empreses, i per això un dels primers serveis que es posaran en marxa el pròxim juliol es coneix com a lean manufacturing, que consisteix a optimitzar la producció. «Hem d'aconseguir que el temps de producció sigui el mínim possible i reduir al màxim el temps d'entrega de les comandes als clients», va dir Solana. Per aconseguir-ho, caldrà fer una reorganització de la producció, cosa que permetrà a les empreses reduir els costos entre un 5% i un 10%. Per oferir aquest servei, el centre de la Sénia tindrà el suport de la Universitat Politècnica de Catalunya. «El lean manufacturing és un factor de competitivitat molt important, i estimem que la demanda de les empreses serà superior a la que podrem atendre», hi va afegir el director del centre. També amb la finalitat que les empreses del sector augmenten la seua competitivitat i puguen fer front a la producció que es fa als països asiàtics, i també europeus, amb un preu més baix, el centre oferirà a les empreses un servei de vigilància tecnològica i de mercat, així com assessorament sobre projectes i ajuts. «Afavorirem el contacte entre proveïdors i fabricants perquè coneguen les darreres novetats en materials», va apuntar Solana.

A més, el Centre de Difusió Tecnològica de la Fusta i el Moble elaborarà estudis de màrqueting, assessorament en disseny industrial i animació virtual, i assajos per a la verificació de qualitat segons normatives de matèries primeres, producte semielaborat i producte acabat. De fet, el centre no dóna servei només als fabricants de mobles, sinó a tota la cadena de valor del sector de la fusta i el moble, des dels que es dediquen a la primera transformació de la fusta (serrat, tornejat, plafons...) fins a la indústria auxiliar, els canals de distribució i els gabinets de disseny. Segons dades facilitades pel centre de la Sénia a Catalunya hi ha prop de 2.000 empreses d'aquest sector, 172 de les quals tenen una plantilla de més de vint treballadors, amb una facturació global de 1.855 milions d'euros.

Una imatge virtual del centre de difusió tecnològica que es construirà al polígon industrial de la Sénia. Foto: EL PUNT

3 MILIONS DE PRESSUPOST

L'edifici del Centre de Difusió Tecnològica de la Fusta i el Moble de la Sénia s'emplaçarà en una parcel•la de més de 5.000 metres quadrats del polígon industrial de la carretera de la Galera i té una partida en el pressupost de la Generalitat de 3 milions d'euros. De moment, el gabinet Labb Arquitectura està acabant de perfilar els detalls d'organització d'un espai que tindrà una forma rectangular i que, per la part exterior, estarà tot cobert de fusta. «Farem la licitació i iniciarem les obres de construcció del centre els pròxims mesos, una obra que suposarà un gran revulsiu per al sector», va manifestar el director dels serveis territorials d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Felip Monclús. Pel que fa a l'interior de l'edifici, s'estructurarà en una mena de caixes i inclourà un auditori de 120 places, una sala de documentació, un laboratori, una sala de reunions i les oficines. També es reservarà un espai important com a laboratori de producte acabat i per fer demostracions de les darreres tecnologies.

EN MARXA EL 2008

La creació d'un centre tecnològic de la fusta i el moble no és l'única aposta del clúster de la Sénia, que fa tres anys també va iniciar els tràmits per disposar d'una planta de tractament dels residus del sector, així com de la poda agrícola i forestal. «L'obra civil de construcció de les naus ja està en marxa i calculem que en els pròxims mesos s'incorporarà la maquinària necessària per posar en funcionament la planta el 2008», va manifestar el president del Col•lectiu Empresarial del Moble de la Sénia, Joan Sabater. Els moblistes de la Sénia juntament amb els del Baix Maestrat, quatre empreses elèctriques i l'Ajuntament de la Sénia han constituït Ecoenergia Montsià Maestrat, la societat empresarial que impulsa la planta. De la mateixa manera que el centre tecnològic, la planta de tractament de residus per convertir-los en energia s'instal•larà al polígon industrial de la Sénia. Els promotors de la planta preveuen tractar 60.000 tones anuals de residus per convertir-los en 15 megawatts d'energia. Aquesta producció es generarà a partir de 60.000 tones anuals de residus, subproductes i biomassa provinents dels següents sectors: 30.000 de fustes i taulers de la indústria del moble, 5.000 de residus de pintures, 5.000 més de mobles fora d'ús, 15.000 de biomassa de poda agrícola i 5.000 de biomassa de poda forestal. La construcció de la planta costarà uns 13 milions d'euros.

DIAGNOSI

El Centre de Difusió Tecnològica de la Fusta i el Moble ha començat a elaborar una diagnosi del sector amb entrevistes a més de dues-centes empreses, un treball que servirà per definir les estratègies que han de seguir les empreses. De moment, però, el Centre d'Innovació i Desenvolupament Empresarial (Cidem) ha realitzat una anàlisi del clúster de la Sénia i proposa al sector de la fusta i el moble un seguit de recomanacions per evitar una crisi com la del tèxtil. L'estudi del Cidem constata que en els darrers deu anys s'ha estancat el nombre d'empreses fabricants, mentre que la distribució s'ha enfortit. En aquest sentit, els fabricants de mobles de la Sénia volen seguir l'exemple dels seus homòlegs italians i especialitzar-se en la producció de gamma alta.

«Tenim sòl industrial disponible, però no hi ha empreses noves que es dediquen a la fabricació de mobles», va manifestar el president del Col•lectiu Empresarial de Mobles de la Sénia, Joan Sabater. «És evident que alguna cosa està passant en el mercat, perquè el sector s'hagi estancat», va afegir Sabater. En aquest sentit, el clúster de la Sénia fa temps que ha detectat problemes en el mercat, però ara disposa d'un estudi del Cidem que posa de manifest que el sector s'ha de posar les piles si no vol patir una crisi com la del sector tèxtil. «No hem d'esperar que la competència ens ofegue per començar a actuar», va assenyalar el president dels moblistes.

MARCA DESCONEGUDA

Al marge de l'estancament que pateix el sector productor, l'estudi del Cidem revela que la marca de les empreses fabricants és desconeguda per als consumidors finals, així com que la distribució s'està concentrant (cadenes tipus Kibuc o La Fàbrica) mentre que la botiga tradicional de venda de mobles tendeix a desaparèixer. «La major part dels productors competim en un mateix espai, en els mobles de gamma mitjana», va dir Sabater. És per això, que l'estudi del Cidem proposa als fabricants canviar aquesta orientació de mercat. «No podem competir amb preus més baixos amb la producció que arriba dels països asiàtics o de l'Europa de l'Est, per la qual cosa l'única alternativa que tenim per mantenir-nos és donar valor afegit a les nostres produccions», va explicar el president del Col•lectiu Empresarial de Mobles de la Sénia. Així, els més de cinquanta empresaris del Montsià es plantegen seguir el model de la indústria del moble italiana. «Hem de vendre disseny i innovar», va afegir Sabaté.

També tindrà un paper clau en el futur de les empreses del moble la internacionalització. En aquest cas, els empresaris de la Sénia es plantegen seguir l'experiència dels italians que disposen d'un clúster d'empreses terciàries al Brasil, on la mà d'obra és molt més barata. Per tal de facilitar la internacionalització de les empreses del sector de la fusta i el moble, el departament d'Innovació, Universitat i Empresa promourà una missió comercial del sector. «No hi ha una única solució per resituar el sector en el mercat, sinó que es tracta de copiar i millorar el que estan fent els altres», va dir Sabaté.

La Masía de la Parreta: mina inagotable de fósiles dinosaurios (desembre 2.000)

En el nuevo yacimiento de la masía de la Parreta se han localizado más de 100 restos fosilizados de dinosaurios que corresponderían a un fémur completo (13 piezas), una vértebra caudal completa, un centro vertebral, un gran trozo de húmero, así como varios fragmentos de otro fémur, una tibia, una vértebra dorsal y de costillas, ligamentos osificados y otras piezas sin identificar

Las piezas más importantes halladas hasta el momento en el yacimiento de la Parreta están siendo restauradas por los técnicos del Museo de Ciencias Naturales de Madrid. Estos hallazgos paleontológicos serán presentados con motivo de la exposición sobre los dinosaurios de Morella que se celebrará en la capital madrileña a finales del mes de enero. El nuevo yacimiento de restos de dinosaurios, localizado en la mina de arcillas de La Parreta, ha potenciado el proyecto de crear un gran museo paleontológico del arco mediterráneo en la capital de Els Ports. El descubrimiento de un nuevo fragmento de hueso de dinosaurio en la mina de la masía de la Parreta de Morella, concretamente una parte del húmero de 55 centímetros, es un nuevo ejemplo de la riqueza paleontológica de Els Ports. Según José Miguel Gasulla, técnico responsable del seguimiento paleontológico de la extracción de arcillas de la mina de la Parreta, "el fragmento del húmero presenta características muy diferentes a los restos de dinosaurios de la especie del Iguanadon que se habían hallado hasta el momento en este yacimiento, por lo que es difícil determinar la identidad del animal".

Por tanto, se deja constancia de que se han localizado pequeñas piezas que podrían corresponder a dinosaurios con un tamaño reducido, así como de otros reptiles. Algunos de los restos de este yacimiento indican la existencia de carnívoros. "El delicado estado de conservación de los restos nos obligó a consolidar el hueso en el mismo terrenos para no perder ninguno de los fragmentos", explicó Gasulla. El sistema de recuperación del húmero ha consistido en la fabricación de un molde de escayola para poder trasladar el hueso hasta el laboratorio. Con esta técnica se intenta recuperar el mayor número de piezas para poder completar la restauración. "Es muy probable que se pueda formar toda la pieza gracias a la marca de cal que dejó el hueso sobre el terreno y que indicaba cómo era", matizó.

Imagen del hueso hallado días atrás

NUEVOS HUESOS

El seguimiento paleontológico del yacimiento del Mas de la Parreta de Morella ha sacado a la luz un nuevo hueso de dinosaurio de entre 35 y 40 centímetros. La pieza todavía se encuentra enterrada por lo que se desconoce a qué especie puede pertenecer. El coordinador del seguimiento, José Manuel Gasulla, ha apuntado que se puede tratar de otro húmero «semejante al hallado la semana pasada» o bien de una costilla. Las primeras investigaciones han detectado que se trata de una pieza que presenta diferencias con respecto a las encontradas hasta el momento. Aún no se ha procedido a su extracción ya que la humedad y la lluvia que soporta estos días Morella podría causar el deterioro del fragmento encontrado. El hueso ya ha sido protegido y en los próximos días continuarán los trabajos para conocer de forma más detallada sus dimensiones y realizar una clasificación más exacta. El húmero de 55 centímetros hallado la semana pasada se encuentra en el laboratorio paleontológico de Morella, donde se está examinando. Gasulla dijo que «la pieza está muy destrozada y es difícil identificar a qué especie puede pertenecer. Una de sus partes está muy desgastada, un aspecto que aumenta la dificultad para determinar con exactitud a qué saurio pertenece». El director del seguimiento ha explicado que este húmero presenta varias particularidades ya que «está muy expandido, tiene una caña muy recta, en su parte superior es muy ancho y muy estrecho en la parte inferior». El investigador asegura que «en el hipotético caso de que fuera un iguanodón no se trataría de un adulto». Otra hipótesis con la que se trabaja es que se tratara de un dinosaurio tireóforo, especie que hasta el momento no se había identificado en toda la zona de Els Ports.

DINOSAURIOS CARNÍVOROS

El hallazgo ha revelado la presencia de un diente muy pequeño de un dinosaurio carnívoro. Este hecho confirmaría la hipótesis expuesta hace varios años que apuntaba hacia la presencia de dinosaurios carnívoros en Morella y en la comarca de Els Ports. Las últimas investigaciones también han sacado a la luz fragmentos de pequeñas dimensiones de cocodrilos, carnívoros, iguanodón, ornitópodos y fragmentos de tortuga. Se trata de restos que en algunos casos no superan los dos milímetros pero que, según Gasulla, tienen una gran importancia para avanzar de forma decisiva en las investigaciones. El subdirector del museo de Ciencias Naturales de Madrid, Luis Alcalá, visitó la capital de Els Ports para seleccionar las piezas que formarán parte de una exposición sobre los dinosaurios de Morella que se inaugurará el próximo mes de enero en Madrid. Alcalá destacó la importancia de los yacimientos paleontológicos de Morella y Els Ports como referente de todo el estado español e incluso en Europa e indicó que la exposición de Madrid servirá como base para el futuro museo de los dinosaurios de Morella que se construirá en la capilla de San Miguel. El Ayuntamiento de Morella ya tiene ultimado el proyecto de rehabilitación de este edificio. En su interior se expondrá de una forma digna todos los restos de dinosaurio hallados ya que el actual emplazamiento del museo Temps de Dinosaures, ubicado en las Torres de Sant Miquel, limita las posibilidades.

 AMPLIACIÓN DEL MUSEO

 Exposición de fósiles, en el cursillo de dinosaurios celebrado en Vinaròs

El Museu Temps de Dinosaures de Morella, ubicado en las Torres de San Miguel, contará con nuevas instalaciones para albergar el rico patrimonio paleontológico de la zona, ampliado con los recientes hallazgos del yacimiento de la mina de La Parreta, entre los que destaca el hueso de 55 centímetros perteneciente a un dinosaurio. El Ayuntamiento quiere trasladarlo a la antigua capilla de la iglesia de Sant Miquel. Uno de los elementos destacados del nuevo museo será la incorporación de una reproducción a tamaño real de Iguanodon. La instalación también acogerá los restos de dinosaurios que se exponen en la actualidad en las Torres de Sant Miquel, además de otras piezas que no se presentan ahora al público por falta de espacio. Al mismo tiempo, se verá enriquecido por la incorporación de los restos paleontológicos que se están descubriendo en la Parreta. Entre las principales piezas nuevas que se podrán ver en el nuevo museo estará el fémur de Iguanodon más grande del mundo, según las publicaciones técnicas conocidas, así como interesantes piezas de otros tipos de dinosaurios y demás reptiles. Los responsables del Museu Temps de Dinosaures trabajan en el innovador proyecto que pretende "crear unas instalaciones museísticas acordes con la singularidad de la riqueza de los restos paleontológicos de Morella", destacó José Miguel Gasulla, coordinador de la iniciativa. En su opinión, "la dificultad de los accesos a las actuales instalaciones son una barrera determinante para muchas personas que se ven obligadas a desistir de la visita".

El recorrido por las diferentes salas de las dos torres se realiza por escaleras de gran pendiente que condicionan la visita de la gente mayor y otras personas con limitaciones físicas. A pesar de estos inconvenientes, la muestra museística de los dinosaurios es visitada anualmente por más de 25.000 personas. Por otra parte, hay que destacar que el descubrimiento de icnitas de dinosaurios en el término municipal de Morella convirtió a la comarca de Els Ports en una de las pocas zonas donde pueden hallarse restos óseos fósiles y pisadas de dinosaurios al mismo tiempo. El hallazgo del rastro de los dinosaurios en Morella se produjo en 1997, cuando la familia Forés Carrión de Valencia se topó con 13 pisadas de dinosaurios en una losa de los montes de Vallivana. El Ayuntamiento de Morella se plantea la creación de un centro de interpretación de la naturaleza que se pretende instalar en el monte de Vallivana, donde se encontraron las pisadas de los dinosaurios, con el objetivo de promocionar turísticamente estos hallazgos y potenciar también su estudio.

CAPAS ROJAS

Los principales yacimientos paleontológicos encontrados en el término municipal de Morella se concentran, principalmente, en las denominadas Capas Rojas de Morella, en cuyos estratos se han hallado algunos de los restos de dinosaurios más importantes del país. Destaca el Mas de Romeu, Canteret, Mina Azubi, Mina La Parreta (nuevo) y Montes Vallivana (icnitas). El actual museo de Morella cuenta con un claro protagonista: el Iguanodon. Es del dinosaurio más importante y mejor representado en los yacimientos, por lo que la mayor parte del museo está dedicado a él. También se muestran restos de Brachiosaurus y de Nodosaurus, así como de piezas que podrían pertenecer al gran depredador, Megalosaurus, y de un pequeño perro carnívoro, el Coelurus.