Periplo por las sedes de Paisajes Sagrados:Sant Mateu, Traiguera y Peñíscola

Noces d´argent del Centre Excursionista de Castelló

El Centre Excursionista de Castelló, del qual formen part nombrosos joves del Maestrat, començà a celebrar, amb una conferència inaugural, les seues noses d´ argent. La conferència versà sobre els viatgers i els excursionistes a les nostres terres—presentada sota el títol: VIATGERS I EXCURSIONISTES A LES COMARQUES DE CASTELLÓ--- i fou pronunciada pel professor de la Universitat de València, Joan Mateu i Bellés.

L´any passat en previsió davant l´ important esdeveniment que tendria lloc aquest mateix any ,el CEC va nombrar una comissió que ha sigut la encarregada de portar a terme la programació i els actes per a celebrar els cinquanta anys de l´ aglutinació d´uns quants aficionats a l´excursionisme i a les caminades per la nostra natura, sobretot pels indrets geogràfics que sovint són tan propers com desconeguts. Així , el conjunt de totes les eixides pel nostre entorn ,les excursions ,són els actes que centralitzen totes les activitats anuals, inclòs aquest any; però , com hem dit, dins la present temporada, allò que s´ha vist incrementat ,de manera aclaparadora , són les activitats alternatives a l´excursionisme, si bé, tots els anys, es celebra algun que altre acte. Les conferències viuran el seu temps a la tardor, tant és així que el cicle de conferències que commemora el 50é Aniversari del CEC duu el nom de CICLE DE TARDOR DE CONFERÈNCIES i es desenvoluparà a partir de ben entrat el mes d´Octubre i dins el de Novembre.

Així destaca, al marge de les conferències, la inauguració del sender Gaetà Huguet( diumenge 17 d´Abril), la presència assegurada de membres del CEC al XXIX Aplec del Països Catalans, el dia de la muntanya neta, l´ acampada a Sant Joan de Penyagolosa amb la inauguració del Mas Les Mallaes , aquest és el Mas reconstruït pels mateixos membres del CEC a peus del Massís del Penyagolosa( diumenge 26 de juny) o el dinar social(12 de juny). En cinquanta anys el CEC ha sigut quelcom més que un punt de trobada per als amants de l´excursionisme, els camins i les sendes han unit als excursionistes, sota la plàcida coneixença que, en alguns casos, els ha portat cap a l´ amistat.

ALTRES ACTES

Si els actes arrancaven en la conferència, sota la veu de Joan Mateu, sobre viatgers i excursionistes a les comarques de Castelló, aquestes no es reemprendran fins a la tardor en un cicle especial .Cicle que més endavant començarem a desgranar. Fins aleshores podem destacar: la presentació del llibre commemoratiu Centre Excursionista de Castelló 50 anys d´una trajectòria admirable llibre que veurà la llum gràcies a Vicent Pitarch. El mateix Pitarch avança un aperitiu al suculent plat de conferències i ho fa amb una xerrada , una mirada, damunt la figura de Carles Salvador. Carles Salvador, l´excursionisme i l´ acadèmia. Els peus del Penyagolosa orna a ésser punt de trobada en aquest any tan significatiu, els més petits i els més grans del Centre Excursionista es trobaran allí del 24 al 26 de juny. Un acte especial, molt especial, serà l´ homenatge que el CEC donarà a Ovidi Montllor , dins el desè aniversari de la seua absència, per a fer-ho estaran musicalment Ferran Bellido i Manolo Brancal.

LES CONFERÈNCIES

Durant un mes, del 20 d´Octubre al 18 de Novembre, l´ edifici Hutxa de Bancaixa albergarà un cicle de conferències més que interessants. Totes elles sota la paraula d´ eminents experts en cadascuna de les seues locucions: LA TERRA VISTA PELS SATÈL.LITS D´OBSERVACIÓ , amb els consultor de gestió ambiental de la UNESCO i president del Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya., Ramon Folch. El geògraf Rafael López-Monné perdrà la paraula, com a geògraf i consultor especialitzat en turisme rural i senderisme, amb una xerrada sota ELS CAMINS TRADICIONALS , PATRIMONI CULTURAL VINDICAT. La medicina al voltant de la natura pren cada dia més força, així ens trobem amb Joan Pellicer, llicenciat en medicina i “doctor” en etnobotànica que donarà una xerrada sota el títol: LA CULTURA DE LES PLANTES DEL VOLTANT DELS CAMINS. A molts llocs del planeta, en ciutats rodejades d´ altres ciutats i lluny de la natura més silenciosa, els únics llocs en franca comunió són ells jardins botànics. Antoni Aguilella, director del jardí botànic de la Universitat de València complaurà als presents amb una xerrada sobre LES FUNCIONS ACTUALS DELS JARDINS BOTÀNICS, segur que servirà per redescubrir quelcom més que un contacte esporàdic, e idíl•lic, amb la natura i amb la seua parla. L´any del 50é Aniversari acaba amb el sopar de clausura i l´actuació musical a càrrec del grup ALMALAFACOMBO.

Fe en el ´rock and roll´

Padre Jony és el nom artístic del capellà ampostí Joan Enric Reverté, rector al Priorat, que compagina misses i actuacions per apropar els valors cristians als joves.

Amb alçacoll i cabells llargs de fan de Guns'n'Roses, Joan Enric Reverté fa prop de deu anys que puja als escenaris per donar sortida a les dues vocacions de la seua vida: la música i la fe cristiana. El rector del Masroig, el Molar i el Lloar assegura que el rock and roll és una via com qualsevol altra per transmetre la paraula de Déu. «I resulta la més eficaç per apropar-se als joves». Després de diverses experiències com a músic aficionat, acaba d'enregistrar a Madrid el seu primer disc: Provocando la paz. El capellà ampostí es pren aquesta aventura musical com una part més de la seua feina de guia religiós. Però Padre Jony és un grup «amb valors humans i espirituals» que es transmeten de manera contundent: des del rock fins al hip hop, passant pel gospel, el cant gregorià o els ritmes africans. Una afició que, segons explica, és acceptada sense reticències tant pels seus superiors a l'Església com pels mateixos parroquians dels tres pobles del Priorat que té al seu càrrec. «De fet, he actuat algun cop al Molar i al Masroig i molts ja m'han comentat que tenen ganes de sentir el disc». Els seus companys capellans també li han donat suport.

(Del reportatge de Telecinco)

«Els més joves assisteixen als concerts i, fins i tot, ens han cridat per a algun festival», explica. L'afició per la música d'aquest rector de 37 anys va arribar abans que la religiosa, però va ser al Seminari de Tortosa on va impulsar el seu primer grup: Seminari Boys. Com el seu nom indica, estava format per seminaristes i es dedicava a actuar en festivals i trobades religioses. «El nostre lema era Viu l'aventura... fes-te cura!», recorda. Després de recórrer diferents pobles, un cop va arribar al Priorat es va decidir a reprendre l'afició amb un nou grup, Properly. «El formàvem joves de les parròquies i aficionats a la música de la comarca i de la Ribera d'Ebre», explica. Una experiència que finalment ha desembocat en el projecte del Padre Jony, amb Reverté com a alma mater, acompanyat de diversos músics professionals. La seua presentació oficial va tenir lloc a Jesús, en el recent concert solidari amb les víctimes del tsunami. Allí va posar sobre l'escenari les cançons del disc que va enregistrar a Madrid la passada tardor. Provocando la paz són onze temes inèdits més una versió rockera del conegut himne religiós Pescador de hombres.

Les composicions del rector parlen de problemes socials, amb temes com ara Globalización alternativa o La fuerza de la paz, sense descuidar l'espiritualitat, reflectida en cançons com El príncipe de la paz, Jesús es el rock and roll o Ella, dedicada a la Verge Maria. Actualment, el grup negocia amb diferents discogràfiques i empreses de management el seu llançament al mercat. «Si funciona, el meu objectiu és que part dels beneficis vagin a parar a projectes de Mans Unides a Centreamèrica», explica el capellà. Pel que fa als concerts que se suposa seguiran al llançament, Reverté explica que no impliquen cap conflicte d'interessos amb les seues funcions. «Les actuacions són dissabte a la nit i diumenge, hi ha misses, però sempre es pot combinar».

Vegeu-ne reportatge a Telecinco http://www.informativos.telecinco.es/dn_1128.htm

Els ´passos´ de la Setmana Santa de Benicarló

Dijous Sant, s´obria l´exposició de passos de la setmana santa benicarlanda a la Parròquia de Sant Bertomeu. Els vuit grups escultòrics que surten als carrers en les processons de les confraries , constitueixen un conjunt que conjuga els valors artístics, i la tradició de fervor popular. Si es cert que no s´ha de buscar grans talles, ni importants obres d´art, el conjunt reflecteix les devocions de la Setmana Santa a través de la representació dels principals protagonistes de la Passió.

ORACIÓ DE JESUS A L´HORT DE LES OLIVERES.-  L´oració de Jesús a l´hort de les oliveres, és un grup escultòric tallat en fusta policromada, obra de l´artista Valencià Carlos Roman. Es tracta d´una escultura d´encertada resolució espacial, inspirada en la imatge homònima del famós imaginer murcià Francisco Salzillo, un bon exponent de l´art religiós del barroc espanyol. La imatge va ser restaurada el 1991. Els treballs es van centrar en la neteja i la reparació de la fusta, que es trobava molt deteriorada. Gràcies a estos treballs, la imatge ha recuperat l´esplendor del passat.

EL CRIST DE LA FLAGELACIÓ.-  El crist de la flagelació és una talla de fusta policromada, fang, i metalls. L´autoria de la peça correspon a l´escultor sevillà Hernandez León i es custodia al convent de les mares concepcionistes de Benicarló. Es tracta d´una peça molt recent, datada a 1998, any de la fundació de la confraria. La imatge reprodueix l´escena de la flagelació i expressa el sofriment del moment. La peanya és obra dels germans Ullastrell de Cervera.

JESUS NATZARÉ.- La imatge de Jesús Natzaré és una de les talles més valuoses i la més antiga de la setmana santa benicarlanda. Es tracta d´una figura realista, de tamany natural. El rostre de Jesús trasllueix una notable expressivitat. La figura és obra de l´escultor valencià José Esteve, que va viure en la segona meitat del segle divuit. La imatge és propietat del Marquesat de Benicarló, i al segle dènou, ja sortia al carrer en la processó de dijous sant, portada pels homes que treballaven per al Marqués.

CRIST DE “L´ASILO”.- El Crist de la Bona Mort, popularment conegut com “Crist de l´Asilo”,és una de les imatges que acompanyen la confraria de la bona mort i el sant soterrament. Es tracta de una figura en fusta policromada, sobre una creu de pi vernissat. La imatge va ser restaurada el 1991, degut a limportant deteriorament que presentava la fusta i el desgast de la policromia. Es desconeix l´autoria d´esta obra, que es guarda a la capella del ce´ntre geriàtric de Benicarló. Les característiques de la peça, permeten datar-la al segle dènou.

EL SANT SEPULCRE.- El crist del sant sepulcre, que acompanya  la confraria de la bona mort en la processó de divendres sant, és una de les peçes escultòriques de major valor artístic. Datada el 1952, és obra de l´escultor català Joan Massagué, que va prendre com a referència els models naturalistes de l´escola castellana del reinaxement. La imatge es custodia a l´ altar del sepulcre de la parròquia de sant Bertomeu.

EL DESCENDIMENT DE LA CREU.-El conjunt del descendiment de la Creu, esta format per els personatges del Calvari: Crist, la verge , Sant Joan, Maria Magdalena, Sant Josep i el centurió. La talla està realitzada en fusta de cirerer al natural, i és obra del taller dels artistes cerverins germans Ullastrell. Viut confrares, transporten la penanya, llaurada en fusta.

LA VERGE DE L´ESPERANÇA.- La imatge de la Verge de l´Esperança, que es custodia en un dels altars del temple de Sant Bertomeu, data de 1954, any en què per primera vegada, el pas va sortir en processó. Va ser adquirida per un grup de devots de la verge un any després de la fundació de la confraria. El 1959 es va construir l´actual carrossa, que ha experimentat diverses reformes, com el canvi de la il.luminació i la restauració del xassis. La corona i aureola de la verge, estan forjades en plata. Vellut verd clar i natural, són els colors de la túnica, brodada profussament en color or. En la iconografía cristiana, el color verd simbolitza l´esperança.

LA VERGE DELS DOLORS.- La imatge de la verge dels Dolors, és una reproducció de la Dolorosa de Salzillo. Va ser adquirida per Doña Antonia Febrer a 1940, que després, va donar-la a la parròquia. La verge, es cobreix amb un mantó negre en senyal de dol. La tela està brodada amb motius ornamentals de tons daurats, entre els que destaquen els set dolors sobre el pit de la verge, que en el simbolisme cristià expressen els patiments de la Mare. La confraria va fundar-se el 1911, interrompent les seues activitats a la guerra civil. A 1980 es va fundar el grup d´esclaves que atén la verge, i a 1985, l´actual confraria de la Verge dels Dolors.

Les imatges que ixen als carrers a la setmana santa benicarlanda constitueixen un interessant conjunt de peces d´art, representatives de la imageneria local. Algunes, de clar arrel popular, carregades d´ingenuïtat, mentre que altres atresoren notables valors artístics. En qualsevol cas, el conjunt resulta interessant per la heterogeneitat dels estils representats.

Relats de Corea del Sud (XVI): Experiència budista (Segona Part): estada en el temple Woljeong

Guerrer a l’entrada del temple de Woljeong per expulsar els mals esperits

Iniciem una experiència budista allunyant-nos del nucli urbà de Seül per dirigir-nos al parc nacional de Odesan situat en la part nord-oriental de Corea del Sud.

Aquest parc es troba molt a prop del de Soraksan que ja descrivírem en el relat II. Matinem un dissabte del mes de novembre per anar a la parada d’autobusos on un d’ells ens porta a la ciutat de Wonju. El trajecte és llarg, unes dues hores però es fa amè ja que coneixem nous coreans que s’han apuntat a l’excursió juntament a un americà, que curiosament, a l’igual que un servidor, vol experimentar quelcom diferent. A més, els autobusos disposen de seients amples on un pot estar ben còmode i estirar les cames. Després d’agafar un altre autobús, ens endinsem en el parc natural de Odesan. L’autobús ens deixa molt a prop del temple Woljeong on romandrem el cap de setmana. La temperatura és agradable, el cel blau intens, i el bosc ens regala els rics colors de la tardor coreana.

En l’entrada del temple trobem unes portes decorades amb uns guerrers que tenen la missió de no deixar passar els mals esperits. Pareix que nosaltres no en portàvem cap. El temple està situat en un petit vall. Ja hem comentat que la bellesa dels temples budistes és espectacular i el de Woljeong no és una excepció. A més, aquest es troba allunyat del fragor de la gran ciutat de Seül.

En el temple de Woljeong al costat d’una pagoda de pedra de base octogonal i nou nivells d’alçada

Cenyint-nos a l’horari coreà, dinem al migdia segons el menú que imposa el temple; tot a base de vegetals. Com subratllàrem en el relat XV, la dieta budista evita fer mal els éssers vius ja que creu en la reencarnació i és per això que és vegetariana.

Després d’un dinar frugal anem a conèixer lo que serà el nostre dormitori per la nit de dissabte: una habitació d’aproximadament sis metres quadrats completament buida a excepció de les mantes que utilitzarem per guarir-nos del fred nocturn i uns quants coixins. No és el primer cop que dormin al terra. Val a dir que el sistema de calefacció està situat tot just sota del sòl de forma que s’evita refredar-se. En la Fig. 3 es mostra l’entrada i l’interior de l’habitació on tres persones de tres continents passarem la nit: un asiàtic de Corea, un americà dels Estats Units i un europeu de Vinaròs. Un cop ens hem alliberat d’una mica de pes tanquem la porta de l’habitació per a que no entri el fred. Curiosament es tanca i obre sense clau. Ja fa anys que no em recordava que les portes es podien tancar i obrir sense clau.

Habitacions del temple de Woljeong pels visitants que decideixen pernoctar

Com em progressat en el nostre país! Chee-Hwey, la nostra guia, ens comenta que fins les set del vespre no hi ha cap cerimònia religiosa. Aprofitem doncs per passejar fins un temple veí anomenat de SangWon situat a una hora a peu. En arribar ens sorprén un gran nombre de gent tallant col; es la preparació del kimchi, aliment per excel•lència en Corea. Ara és l’època de tallar la col, salar-la i afegir-li el picant per guardar-la en unes grans gerres sota el terra fins que fermenti.

Aprofitem un vespre magnífic per rondar i visitar algunes de les dependències del temple SangWon. En una d’elles, aixoplugada, es troba una campana (Beomjong) de grans dimensions. Aquesta dependència rep el nom de Beomjongnu. La monitora ens explica que és un tret comú en tots els temples igual que el peix anomenat Mokeo que vam conèixer en el temple Jogye en Seül (relat XV). En aquest cas, el significat de la campana és pregar pels éssers vius que viuen en terra i divulgar el budisme arreu del món.

Preparant kimchi en les dependències del temple SangWon

Tornem al temple Woljeong on després de sopar assistim a una conferència sobre reflexions budistes que ens ofereix un monge. A diferència de la introducció que realitzàrem en el temple en Seül que estava enfocat a turistes, aquí, la dissertació va dirigida a la gent autòctona i per tant no gaudim del missatge del monge ja que parla en coreà. En aquest cas ens impregnem del misticisme del propi fet, de la gran sala adornada amb petits budes, del silenci de la gent i de la llum dèbil que contrastava amb un gran focus darrera el monge que semblava crear una aurèola al voltant del mateix. Un cop acaba l’acte, passegem pels voltants del temple on el fred i el cel completament estrellat capten la nostra atenció. Són les nou de la nit, hora per anar a dormir seguint l’horari del temple ja que l’hora prevista d’aixecar-se al dia següent són les tres i mitja de la matinada! No perdem ni un minut i comencem un viatge oníric que queda tallat per una amable trucada de telèfon a les deu de la nit, dos del vespre hora en Vinaròs. Clar, qui s’havia de pensar que un dissabte a les deu de la nit ja estaríem dormint!.

Beomjongnu, dependència on es troba la campana (Beomjong)

Després d’aquesta petita anècdota passem a una més curiosa: el conflicte amb l’americà i el coreà. El coreà va iniciar una serenata de roncs que molestava l’americà el qual va decidir apilar diversos coixins damunt el cap del coreà. Òbviament el coreà es va molestar. El problema és que l’americà no entén coreà i el coreà no enraona anglès. Decidim ficar pau i suggerim l’americà que es fiqui la nostra gorra amb orelleres per minimitzar els roncs. Així ho fa. Tots més o menys satisfets comencem de nou el viatge al descans que és interromput a les tres i mitja de la matinada.

El grup més matiner, entre el qual em trobo, aprofitem per esmorzar cap a les cinc de la matinada

El recorregut de l’habitació fins els lavabos situats en exteriors és suficient per a que el fred ens doni tal cop que ens desperti completament. A les quatre en punt ens trobem en la gran sala del temple on tots els fidels estan aplegats. Cadascú disposa d’un coixí que li serveix per realitzar les genuflexions. La pregària està dirigida per un parell de monjos, un pregant i l’altre tocant un petit tambor amb un “toc-toc” molt insistent. El joc de llums és un altre cop misteriós ja que tota la sala és fosca menys el gran buda en el centre que està il•luminat amb una llum de color groguenc. Després d’una mica més d’un hora eixim del temple per anar a esmorzar. L’esmorzar segueix la mateixa tònica que el dinar i sopar: sopa de vegetals, arròs, kimchi i alguns dolços. Després de l’atípic esmorzar iniciem el retorn a Seül plenament satisfets de l’experiència viscuda en el temple de Woljeong.

http://web.salleurl.edu/~jaumean/

Bomberos sin Fronteras, de nuevo a Nicaragua

Vino alemán por aceite del Maestrat: Sant Jordi se hermana con Mayschoss

Los habitantes de la localidad alemana de Mayschoss podrán conocer la calidad del aceite de oliva que se produce en la comarca del Maestrat, mientras que los santjordienses sabrán de la calidad de los vinos que se producen allí, después que Sant Jordi haya tomado la iniciativa de hermanarse.

Ésta será una de las formas de intercambio que abrieron los ayuntamientos de ambas localidades, a partir del pleno extraordinario que se celebró en la remozada casa consistorial de Sant Jordi, en el que se aprobó el expediente de la incoación del hermanamiento con Mayschoss. La primera autoridad alemana, que se ha desplazado hasta el Maestrat con una representación de su ayuntamiento, entregó al alcalde de Sant Jordi Lluís Tena tres muestras de los distintos vinos que allí se producen, así como un libro donde se refleja la producción vitivinícola de la zona. Tena, le correspondió con una garrafa del excelente aceite que dan los olivos de Sant Jordi. Además, la cooperativa agrícola puso en marcha su maquinaria de forma excepcional en día festivo para que los alemanes conocieran de primera mano el proceso de elaboración del aceite. Asimismo, visitaron las instalaciones del tonelero Abelardo Ripoll, quien les mostró que aún se puede vivir elaborando toneles. El alcalde alemán dijo que sería una buena idea exportar alguno de estos toneles a su país para envasar en ellos sus ricos caldos.

En el pleno extraordinario, Tena explicó que se fomentarán intercambios de tradiciones y costumbres, “no solamente debe ser un hermanamiento para realizar viajes”. “En Sant Jordi tenemos asociaciones muy trabajadoras, que hacen que el pueblo tengan muchos actos durante todo el año, como la banda, la coral, el fútbol, la danza…. y queremos mostrarlas, además, también queremos dar la posibilidad de aprender el alemán y fomentar nuestras lenguas, por lo que podríamos llevar allí a escolares nuestros”. Añadía que “les podemos enseñar cómo hacemos las calderas de arroz, de patatas… así cómo animarles a que vivan un día laboral de un vecino cualquier de Sant Jordi, que conozcan cómo es nuestra juventud…”. El alcalde alemán Hubertus Kunz correspondió a estas palabras diciendo que cuando los santjordienses vayan a Alemania también les animarán a compartir una jornada de trabajo en sus viñas. Por su parte, el portavoz socialista José Aguilar animaba incluso a que se promuevan más iniciativas de este tipo, mientras que el portavoz del PP Alfonso Sánchez mostraba su convencimiento por lo fructífero de este paso dado entre los dos municipios. El alcalde de Mayschoss-Altenahr leyó una carta elaborada por la primera autoridad de la región alemana donde se ubica esta población. Los ayuntamientos de Peñíscola y Benicarló y concretamente sus respectivos alcaldes habían recibido en las jornadas anteriores a la delegación alemana. Tena también agradeció la colaboración de la firma Orolar de Benicarló, artífice del hermanamiento.

Javier Salinas, un obispo valenciano para una diócesis ´catalanovalenciana´ (mayo 99)

Javier Salinas nació en Valencia y se crió en Sagunto, aunque actualmente desempeña su labor profesional en Tortosa. Monseñor Salinas es el Obispo de una de las 32 Diócesis de España en las que los límites políticos no coinciden con los eclesiásticos.

La Diócesis de Tortosa engloba a 42 parroquias que, geográficamente, pertenecen a Castellón, lo que provocó en su día, desde los sectores más conservadores de la política autonómica, críticas en el sentido de la conveniencia de hacer coincidir ambas fronteras en pos de una mejor operatibilidad administrativa entre regiones. Un año y medio después de su nombramiento como máximo responsable de este obispado, Mosen Salinas confiesa no tener ninguna sensación de conflicto en lo referente a este tema y explica que esta Diócesis tiene 850 años y siempre había llegado hasta Almenara (Castellón). En el año 53 se decidió una reestructuración de todas las Diócesis de España y la de Tortosa quedó como está ahora. Según Salinas, el Obispado no puede seguir una determinada línea, porque algunos de sus miembros podrían sentirse excluidos, ya que no se trata de un conflicto pastoral, sino político.

-Las Diócesis estaban antes que las provincias y no queremos entrar en el juego de utilizar esta cuestión como moneda de cambio para fomentar una tensión entre la Comunidad Valenciana y Cataluña, afirma el Obispo. En este sentido, cabe recordar que la postura oficial de la Iglesia sobre el tema, es la de mantener las demarcaciones tal y como están. Así lo hizo saber hace unos meses, el embajador del Vaticano en España y Nuncio del Papa, Lajos Kada.

-¿Cree usted que los nombramientos de Obispos Valencianos a la Diócesis de Tortosa, se hacen con la intención de unificar y fortalecer los vínculos entre las fronteras civiles y las religiosas?

-Puede ser, es conveniente buscar una persona que esté un poco integrada, ya que no es posible una buena transmisión de la fe, la vivencia de la fe, sin el vínculo con una cultura determinada. Provocar tensiones en este sentido, sería provocarlas en el seno de la misma iglesia.

La financiación de una Diócesis tiene dos capítulos fundamentales; un 40% de sus ingresos llega vía conferencia episcopal, mediante la asignación tributaria que destinan los fieles a la hora de pagar sus impuestos, el 60% restante sale de las parroquias. De la cifra total aportada por éstas, y en el caso de la Diócesis de Tortosa, alrededor del 40% pertenece a las situadas en el Norte de la provincia de Castellón, que son un tercio de las adscritas a este Obispado. La gestión de estos dineros, junto con los temas relacionados con Patrimonio son los aspectos que provocan mayor controversia, si es que la hay, a nivel político. En la actualidad, el Obispado de Tortosa tiene numerosos convenios con la Generalitat Valenciana, para, a través de Patrimonio, llevar a cabo la restauración de varios edificios en el norte de la provincia de Castellón, como la iglesia de Canet lo Roig, la fachada de la Arciprestal de Vinaròs o los conventos de San Francisco de Vinaròs y Benicarló. Sobre estos dos últimos, Monseñor Salinas anunciaba la posibilidad de estudiar una cesión definitiva a los respectivos Ayuntamientos, previa negociación de una compensación preferiblemente en bienes inmuebles.

Salinas se refirió también a temas de índole social, y en este sentido, quiso matizar las polémicas declaraciones del Arzobispo de Barcelona Ricard María Carles, en las que recomendaba a la juventud fidelidad y abstinencia como métodos preventivos ante el SIDA

-Hay que entender a cada uno desde donde habla y como habla. Nuestra propuesta es una ética de máximos. Aspiramos a lo máximo, aunque comprendo que en una sociedad existe también una ética de mínimos, que está ahí y que funciona. Creo que, en ciertos temas, nuestra sociedad se ha vuelto más resignada, a perdido el sentido de la utopía, de nuevas posibilidades. Es, en definitiva, más conformista. Yo no niego que haya problemas y que haya que dar soluciones, pero puedo proponer mucho más que esto. Ahí es donde se sitúa el discurso de la iglesia. Como el Cardenal Carles es el Vicepresidente de la conferencia episcopal y al presidente se le considera de una determinada línea, esto parece como un elemento más de este nuevo estilo que es más de derechas y tal, desde esta perspectiva se han exagerado mucho las cosas, al fin y al cabo, nadie tendría que asustarse de que un obispo dijera lo que dijo el Cardenal Carles afirmaba Monseñor Salinas.

Terrorismo, vocaciones, paro....Javier Salinas es un hombre lúcido y amable que va desarrollando estos y otros temas a lo largo de la entrevista. El Obispo de Tortosa tiene las ideas muy claras y no esta dispuesto a entrar en polémicas en lo referente al tema de la segregación de las parroquias situadas al norte de Castellón y adscritas a su Diócesis. El obispo de la " quinta provincia", es también el obispo de muchos Valencianos.