XERRADA SOBRE FA 2.600 ANYS

Cada dia, els carrers d’un sector del municipi d’Alcanar es muden per a rebre la visita de la Verge del Remei. Alcanar arriba a la meitat del seu Novenari en honor a la Mare de Déu del Remei, patrona del municipi. La Imatge de la Verge resta amb els veïns d’un sector diferent del municipi cada dia i, a la nit, els fidels la porten en professó per tots els carrers i places de la zona per a invocar la seua protecció i que la patrona arribe a totes i cadascuna de les famílies del municipi.

Quarts de sis, aguaiten els primers rajos de sol sobre el poble encara ebri de festa. Els veïns més matiners d’Alcanar surten al carrer, avui el treball els espera a les portes de casa: s’ha de fer la catifa perquè el sector espera la Mare de Déu del Remei. La preparació de la serradura, les fulles o altres materials singulars, les plantilles, els colors, els guarniments i tot el que cal per a fer una catifa ben original comença de bon matí. El treball es perllonga, en alguns casos, fins a ben entrada la tarda. Als carrers sense catifa es pot dormir una miqueta més, fins a quarts de deu del matí. Llavors s’inicia la faena de decorar les vores del carrer, preparar les flors i, sobretot, l’altar del sector. “Les dones són les protagonistes invisibles de la festa”, escrivia fa cinc anys Maria Jesús Reverter a la revista Lo Rafal d’Alcanar. Enguany, Trinitari Gil, veí del carrer General Prim, constata a VINARÒS.NEWS “la dedicació de les dones en el moment d’elaborar l’altar, fins i tot, elles s’han encarregat de traslladar la Imatge de la Verge, des de l’església fins a l’altar, cap a les sis de la tarda, encara amb roba de treball”. La implicació dels veïns del carrer, com de tants altres del poble, els ha portat a reunir-se cada nit de l’estiu per a preparar tots els ornaments de la festa.

Les balconades també prenen protagonisme amb la col•locació de vànoes de puntilles i les avemaries estampades en llençols blancs. Aquest és un dels carrers on molts dels propietaris de les vivendes han marxat a altres zones del poble, del municipi o fora d’ell. Tot i aquesta dificultat, divendres passat es van retrobar tots per a preparar les flors i l’altar, a més van poder comprovar la integració del col•lectiu romanès que participa activament en els preparatius de cada carrer. “És la festa que ens uneix”, conclou Gil. Mentre el sector del poble on estarà aquell dia la Mare de Déu viu aquest anar amunt i avall, els visitants, alguns d’ells francesos i alemanys, contemplen embadalits el treball frenètic del veïnat.

PROFESSONS SOLEMNES

La presència de la Mare només es produeix cada cinc anys, per la qual cosa tothom s’esforça per a mudar el carrer, la seua casa, de la manera més bonica possible per a “quedar bé” tant amb la Mare de Déu com amb els altres carrers que s’engalanen. Al terra una catifa, al carrer principal de cada sector, un altar on reposarà la Sagrada Icona des de mitja tarda fins a l’hora de la professó. Tot és artesanal, fet amb l’esforç col•lectiu i la complicitat de propis i visitants. “Els veïns d’Alcanar i les Cases treballen conjuntament, es deixen les diferències a part, es viu en comú i es recupera una cosa tan normal abans com fer vida al carrer”, manifesta al Diari l’alcalde d’Alcanar, Ricard Bort. Dos quarts de nou de la nit, s’inicia la professó. L’esforç ha valgut la pena: els ornaments a la porta i als balcons de casa, la catifa a punt per a acollir el pas de la peanya, que ja surt de l’Altar a les espatlles dels portadors. Bort destaca “la molta participació que hi ha, a més, la meitat del Govern català estarà a les professons d’enguany a Alcanar, ja que comptem amb la presència de Josep-Lluís Carod-Rovira, la directora general de Ports, Manuela de Madre, i el conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, entre d’altres”. El primer dia de la Novena, el president de la Diputació, Joan Aregio, ja va mostrar la seua sorpresa per com se viuen les Festes Quinquennals a Alcanar, segons diu l’alcalde.

MIMANT LA TRADICIÓ

Un centenar de xiquets i xiquetes, a més de les pubilletes, van participar divendres passat en un “curset accelerat” de tot allò que cal per a preparar unes bones festes Quinquennals. La xicalla va elaborar uns ornaments a partir de gots de plàstic i també van aprendre tots els passos a seguir per a confeccionar ells mateixos una catifa a la plaça de l’Ajuntament. “La idea és que s’adonen de tot el treball que hi ha al darrere i que, a la vegada, coneguen l’origen de la festa. Així, ens assegurem la participació dels més joves i el futur de les Quinquennals”, comenta Ricard Bort. La preparació de les Quinquennals comença en acabar-se la festa del Remei de l’any anterior a les Quinquennals, tot i que durant els cinc anys que separen cada quinquenni els canareus i canareves ja van discorrent idees per a poder superar els ornaments de l’última edició. Els veïns de cada carrer o sector es reuneixen i pensen com engalanaran les façanes de les cases, quina catifa i quin altar dissenyaran. Quan ja es té clar es fa el pressupost, es divideix entre els veïns per veure quan ha de pagar cadascú, s’adquireixen els materials i es comença a treballar. El treball, en alguns carrers, dura tot l’any, mentre que en altres, més curts, es concentra als mesos d’estiu.

ELS SECTORS A VISITAR

 Les Cases d’Alcanar, dissabte, i el sector del carrer de Sant Josep, diumenge, són els protagonistes aquest cap de setmana de les Quinquennals d’Alcanar. A més del carrer de Sant Josep, el quart sector inclou els carrers de l’Almenara, fins al carrer Prim, alcalde Sanmartí, Cervantes, Loreto, Pouador, Carolines, Ayguavives i la Ronda del Remei, Gaudí, Colom i Méndez Núñez (des del carrer de Càlig fins a l’Almenara). Abans, des del passat dijous, els ha tocat el torn als sectors del Felip Pedrell i de Prim. Per a la pròxima setmana queden la plaça Major, l’avinguda de Catalunya, el Doctor Flèming, Sant Miquel i el Camí Ample, de dilluns a divendres respectivament.

FA 2.600 ANYS

El principi de totes les coses.Alcanar, ara fa 2.600 anys és el títol de la xarrada que va tindre lloc en el marc de les Festes Quinquennals, a la Cisterna del Vall. L'arqueòleg David Garcia i Isabel Moreno, conservadora del poblat preibèric Sant Jaume - Mas d'en Serrà d'Alcanar, van explicar als assistents els resultats de les actuals excavacions i les previsions de futur. Ara mateix, Sant Jaume - Mas d'en Serrà és el jaciment de la primera Edat del Ferro més important de la Mediterrània peninsular pel que fa al gran nombre de restes arqueològiques trobades i el seu bon estat de conservació. S'hi han descobert quatre habitacions i les primeres restes de l'antiga muralla que envoltava el poble on se suposa que vivia l'elit de la comunitat que l'habitava.Els primers residents al municipi d'Alcanar es dedicaven a comerciar amb els navegants fenicis. Una cinquantena de persones van participar a la segona jornada de portes obertes al jaciment durant el mes de setembre, fora d'aquestes diades puntuals, el poblat encara no és visitable. Cal habilitar-ne l'accés i crear les mesures de protecció necessàries per a evitar pillatges o maleses innecessàries que tirarien per terra el treball que es realitza en aquest enclavament únic. Precisament la inaccessibilitat al poblat des de fa 2.600 anys ha permès la recuperació de l'espai i el descobriment d'un autèntic puzzle de peces que els experts de la Universitat de Barcelona s'estan encarregant de reconstruir.

ORNAMENTACIÓ A LA CARTA

Els canareus ja són en plenes Festes Quinquennals, les tretzenes de la seua història. Centenars de persones van acompanyar ahir la baixada fins a la població de la patrona, la Verge del Remei, en la tradicional romeria que dóna el tret de sortida a catorze dies plens d'activitats religioses i culturals.

Era ja de nit quan la Verge del Remei feia l'entrada triomfal a Alcanar, enmig de focs artificials i acompanyada de centenars de canareus i canareves. Però encara eren molts més els que l'esperaven a la Ronda que porta el seu nom, juntament amb les autoritats civils i religioses i les prop de 70 pubilles i pubilletes que representaran les entitats locals durant els pròxims dies. La seua proclamació va tenir lloc també ahir a la tarda, a la vegada que el pregó, a càrrec de Juan José López Borriol (nascut al municipi i actual degà del Col·legi de Notaris de Barcelona i president del Consell Social de la Univesitat de Barcelona). I si ahir va ser l'inici de la festa, avui comencen els treballs matinals de cada carrer per tenir-ho tot apunt al pas de la patrona, que durant nou dies recorrerà, a la nit, tots i cadascun dels racons del municipi.

Els primers a mostrar els ornaments que han ideat i elaborat en els darrers mesos seran els veïns del sector Felip Pedrell. Entre quatre i vuit hores de treball per confeccionar les catifes, muntar els altars i treure els rams que guarniran les façanes. A banda de passejar pels carrers per observar de prop les flors i ornaments, canareus i visitants podran gaudir avui de diverses propostes culturals. Així, a les 19.00 tindrà lloc la inauguració de les exposicions que es podran veure durant totes les Quinquennals a la Casa O'Connor: de l'Escola Municipal d'Art, Úrsula Jüngst, Justino Ruiz, l'Aula de Fotografia i el Col·lectiu de Ceramistes de la població. I per als més joves arriba un dels plats forts de les Quinquennals: el concert del Canto del Loco. El fervor religiós Però sens dubte, els actes religiosos prenen aquests dies un protagonisme especial. A les 19 hores es traslladarà la imatge de la Verge del Remei a l'altar del sector Felip Pedrell i, una hora i mitja més tard, començarà la tradicional novena i processó, acompanyada per una de les bandes de música del municipi.

ORNAMENTACIÓ A LA CARTA

Els carrers d'Alcanar es vesteixen de gala per rebre la Mare de Déu del Remei. És hora de veure els fruits d'un treball manual que va començar fa mesos i en el qual s'involucra tot el saber fer d'un poble. Però hi ha una persona que viu les Festes Quinquennals d'una manera molt especial. Josep Vicent Sancho és el responsable del Taller de Manualitats de la població i des de fa tres quinquennis, els seus serveis són requerits per nombrosos veïns. S'encarrega de dissenyar els motius florals, cercar els millors materials i ensenyar la manera com s'han de treballar. «La resta és el resultat de l'esforç i el treball en equip de tothom», afirma. En aquesta ocasió, Sancho ha ideat un total de 67 carrers, sis altars i nombroses catifes. «Des de fa quinze anys, intento no repetir en cap disseny ni cap flor», afirma. Les seues propostes responen a les directrius marcades per cada carrer, tant a nivell econòmic com pel que respecta als gustos dels veïns. Amb tot, els materials que més s'utilitzen per a la confecció dels rams són el paper pinotxo i la tela de les mitges. «Però també es podran admirar motius florals elaborats amb plomes o nervis de fulles, entre altres». Amb tot, la feina de Josep Vicent Sancho no ha fet res més que començar. A partir d'avui, aquest decorador autodidacta dedicarà els matins al muntatge dels sis altars que li han estat confiats. Els altars són estructures d'uns set o vuit metres d'alçada, davant dels quals s'atura la patrona durant la processó; enguany, n'hi ha algun que arriba fins als onze metres. «Ara estan acabats però són com trencaclosques on s'han d'encaixar totes les peces», explica

J.JOAQUIM BUJ

Ricard Bort (PSC) viu per primera vegada les Festes Quinquennals d'Alcanar com a alcalde del seu poble. Amb el neguit propi d'aquell que s'estrena en una activitat, es mostra il·lusionat amb les novetats, algunes de les quals no les ha volgut desvetlar al Diari, que s'han preparat enguany tant per part dels veïns com de l'Ajuntament. Per a l'alcalde, com per als altres participants a les Festes per excel·lència del municipi, aquesta quinzena lúdica i de devoció servirà també per a passejar pel remodelat carrer Ramon i Cajal, primer esglaó de les zones de vianants als eixos comercials d'Alcanar i les Cases, o apreciar l'enjardinat de les rotondes a la ronda de circumval·lació, on es clouran les Quinquennals amb un piromusical inèdit a Alcanar. 

P: Com viu aquestes Festes Quinquennals l'alcalde d'alcanar?

R: La veritat és que amb un cert neguit positiu, esperant que tot vagi bé, que tothom s'ho passe bé i no surti res malament. Les espero amb ganes. 

P: Aquestes ganes també s'han reflectit al programa de festes?

R: Hem fet un programa pensant en tots els sectors d'edat i, per això, hem buscat un repertori ben ampli d'actuacions. Portem El Canto del Loco, un grup qualificat com el millor de l'any passat segons l'MTV, Mojinos Escozios i Los Rebeldes que actuaran la mateixa nit o Pepe Rubianes de sobra conegut per tots. Tenim a Los Pecos, que tornen després de 25 anys, i la revista de Jordi LP que li ha donat un caire més actual. A la presentació hi haurà moltes novetats, que no vull desvetlar per mantenir la sorpresa. Per tancar  un piromusical, que no s'ha fet mai aquí, durarà uns vint minuts, però de música moderna amb molt bona qualitat de so.  

P: Amb quin pressupost es compta?

R: Són 46 milions de les antigues pessetes en despeses i aproximadament la meitat d'ingressos. 

P: Què s'ha fet des de l'Ajuntament per a promocionar les Festes?

R: Hem utilitzat els mitjans que tenim més a l'abast. A l'estiu hem repartit un fullet d'informació als turistes explicant què són les Festes Quinquennals, ara n'hem editat un parell més: un amb un resum dels actes i l'altre és un  mapa dels sectors del poble, per a que els visitants puguin seguir bé la festa.Hem signat contractes de publicitat tant amb ràdios com diaris. També hem fet difusió en revistes gratuïtes amb una distribució molt àmplia, vindran les televisions comarcals de Vinaròs i Ulldecona i estem esperant la resposta de TV3. 

P: Quins aspectes de les festes s'han reforçat més des de l'Ajuntament?

R: Hem arranjat les rotondes, reasfaltat els carrers més malmesos, entre ells el Ramon i Cajal al qual li hem donat un aspecte nou, la idea era tindre-ho tot en perfecte estat de revista amb la finalitat que tot estiga a punt per a les festes.  

P: Què representa per al poble d'Alcanar la celebració de les Festes Quinquennals i la devoció a la Mare de Déu del Remei ?

R: Són les festes de la comunitat, el que ens reaferma com a comunitat. Per exemple, totes les diferències que puguen haver entre Alcanar i les Cases desapareixen.Els veïns treballen conjuntament, es deixen les diferències a part, es viu en comú i es recupera una cosa tan comú abans com fer vida al carrer. La figura de la Mare de Déu és l'aglutinador de tot, ve a simbolitzar aquell principi vital i d'unió que, com a comunitat, ens referma i ens dóna el sentit de la vida. 

P: Deixant de banda, les festes propiament dites, una de les qüestions que ha preocupat més als pagesos canareus són les expropiacions pel PHN, en quin  moment es troba aquest procés ?

R: Amb la derogació, totes aquelles actuacions administratives conseqüència del PHN han deixat de tenir valor jurídic, també els expedients d'expropiació, per tant, les terres han tornat als seus propietaris legítims. Les persones que van vendre les finques poden tornar-les a recuperar i si no l'Estat se les quedarà i les subhastarà. Els qui ens vam negar a signar les actes d'expropiació i vendre les finques i encara estàvem en el procés expropiatori tindrem dret a una indemnització per l'ocupació temporal de les finques, que no s'ha materialitzat, però sí que ha existit jurídicament des del febrer fins ara. P: Hi ha hagut un acord amb Cemex per adquirir sòl industrial, per fi Alcanar tindrà un polígon amb cara i ulls?

R: Això espero, sobretot molt gran, perquè són 290.000 metres quadrats a la nostra disposició, desenvolupar-los tots a la primera serà molt difícil perquè és una gran extensió, però pensem que unes 194 hectàrees, sí que podrem tirar-les endavant. Hem tingut diverses reunions de treball amb l'Incasòl i ja s'han encarregat els informes necessaris per saber quin serà el cost d'urbanització d'aquest sòl. Des del punt de vista econòmic, hi ha un preacord amb Cemex de posar els terrenys a disposició a un preu molt assequible i, per tant, podrem tirar endavant un polígon en unes condicions molt competitives. Ja existeix el nuc de comunicacions cap als polígons i altres serveis com la llum i l'aigua. Només sortir la notícia a la llum pública ja s'han interessat tres empreses per instal·lar-s'hi. En el termini d'un any i mig podem tindre el polígon en marxa. 

P: Alcanar és un dels municipis fundadors de la Taula del Sénia, quin és el futur d'aquest ens?

R: Estem tirant endavant propostes que tenen molt de sentit en sanitat, infraestructures, comunicacions... i ara que ha canviat el color polític del govern de l'Estat, que té moltes competències en aquests temes, podem tenir algú que ens escolte amb molta més facilitat, un diàleg que se'ns va negar pel govern anterior. Demanem coses molt raonables. 

P: Per acabar un missatge o desig per a aquestes Festes Quinquennals?

R: El desig seria que ens ho passem molt bé, que intentem deixar de banda los problemes de cada dia i disfrutem les festes en plenitud. Sobretot que gaudim d'una festa molt nostra, molt canareva, que ens reafirma com a poble amb present i futur dins d'una comunitat com la que vivim.

Alcanar va decidir honorar, fa seixanta anys, la seua patrona amb la celebració de les Quinquennals, que aspiren a ser Festa tradicional d’interès nacional La imatge de la Mare de Déu del Remei, patrona d’Alcanar, es va destruir durant la Guerra Civil entre els anys 1936 i 1939. Un cop acabada la contenda, l’església i el consistori municipal van decidir fer-ne una imatge nova. La Verge es va encarregar a uns tallers escultòrics d’Onda (Castelló) on va escolpir- la Joan Baptista Folia, natural de Sant Jordi, un dels molts pobles del Maestrat castellonenc que, des de sempre, ha tingut una gran relació amb Alcanar. L’escultura es va pagar mitjançant una subscripció popular.

El dissabte 7 d’octubre de 1939 es rebé en processó la imatge sagrada, els actes litúrgics tingueren lloc a la plaça Major d’Alcanar a càrrec de mossén Federico Domingo, qui va proposar celebrar cada cinc anys unes festes extraordinàries en commemoració de la Mare de Déu. La proposta va ser acceptada pel públic present que feu la promesa de celebrar cada cinc anys les Festes Quinquennals, datant-se les primeres per a l’any 1944. Acabat l’acte, la nova imatge fou traslladada de nou a l’ermita del Remei. Aquest acord, però, es va prendre oralment i no hi havia cap constància escrita fins que, al cap de 25 anys, el 1964, l’Ajuntament d’Alcanar va aixecar acta d’aquesta promesa amb data del 18 d’agost de 1964, ja que encara vivien molts dels testimonis de l’acte. Coincidint amb el cinquantè aniversari de la formulació de la promesa, l’any 1989, es renovà el compromís de seguir celebrant les Festes Quinquennals en honor a la Mare de Déu del Remei.

Enguany, l’Ajuntament d’Alcanar ha sol•licitat que sigui considerada Festes Tradicional d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya, “atès que es tracta d’una celebració litúrgica de caràcter popular que s’integraria, plenament, en l’àmbit de la cultura popular i tradicional catalana”. Deu dies abans del segon diumenge d’octubre la imatge de la Verge es baixa des de l’ermita del Remei al poble portada per la “quinta” d’aquell any i acompanyada per molts devots. Quan arriba a Alcanar se la rep amb campanes al vol, aplaudiments i focs d’artifici.

NOU SECTORS

El municipi es divideix en nou sectors ( un dels quals correspon a les Cases d’Alcanar, enguany el dissabte 2 d’octubre) per on passarà la Sagrada Icona, un dia per cada sector. De bon matí els veïns de cada sector ja es posen a treballar per a engalanar el carrer i elaborar les originals catifes que lluiran al terra durant tot el dia i només podran ser trepitjades a la nit en el decurs de la processó amb la Mare de Déu. Retorn a l’Ermita El segon diumenge d’octubre la Mare de Déu del Remei retorna al seu ermitori, situat a tres quilòmetres del casc urbà d’Alcanar. Ho fa amb les vistoses carrosses de les diverses entitats del municipi, les pubilles, consistori, banda de música i altres autoritats que se sumen als milers de pelegrins que s’afegeixen a la romeria. Una vegada a l’ermita, oïda la missa, visitades les paradetes que hi ha a la plaça del santuari i el poblat ibèric de la Moleta del Remei, que també s’ha convertit en visita obligada darrerament, toca recuperar forces amb la paella multitudinària per a tots els romers. Aquesta paella és una reminiscència del menjar que fa molts d’anys, també el Dia del Remei, es repartia gratuïtament a les famílies més pobres del municipi. Tradicionalment, el retorn a l’ermita es fa per la Drecera, un camí paral•lel a l’actual carretera, s’aprofita per recollir herbes remeieres i aromàtiques o per a gaudir de les magnífiques vistes del poble, el Maestrat, les Cases i la mar des del Cor de Jesús, lloc de descans que enfila la baixada cap a la Capelleta i la recta que condueix a l’Ermita del Remei.

UN ANY DE TREBALL I CINC DE CAVIL.LAR

La preparació de les Quinquennals comença en acabar-se la festa del Remei de l’any anterior a les Quinquennals, tot i que durant els cinc anys que separen cada quinquenni els canareus i canareves ja van discurrint idees per a poder superar els ornaments de l’última edició. Els veïns de cada carrer o sector es reuneixen i pensen com engalanaran les façanes de les cases, quina catifa i quin altar dissenyaran. Quan ja es té clar es fa el pressupost i es divideix entre els veïns per veure quan ha de pagar cadascú, s’adquireixen els materials i es comença a treballar. El treball, en alguns carrers, dura tot l’any, mentre que en altres, més curts, es concentra als mesos d’estiu.

El Santuari de la Mare de Déu del Remei està enclavat en un petit tossal, a tres quilòmetres d'Alcanar. Des de la plaça es pot contemplar el mar i els prats plantats de tarongers, conreu dels canareus. No hi ha documents que precisen la data de construcció de l'Ermita que, amb tota probabilitat, es remunta a finals del segle XVI o principis del XVII. D'aquesta època són totes les ermites dedicades a la Mare de Déu amb el títol o advocació del Remei, molt freqüents al litoral mediterrani i responent a la mateixa motivació: la protecció contra la pirateria morisca.

El document més antic és el testament de Gabriel Reverter, de l'any 1626, també Martorell a la "Historia de la antigua Hiberia", publicada el mateix any 1626, menciona l'Ermita del Remei entre d'altres de la comarca. L'Ordre dels Trinitaris, dedicada a la redempció de captius, va propagar la devoció a la Mare de Déu del Remei, la seua Patrona. Però els trinitaris, dels quals va rebre Alcanar aquesta benaurada devoció, s'establiren a Tortosa l'any 1579. El Santuari és d'estil gòtic i barroc. És el resultat de dues fases de construcció: la part més antiga, la nau, coberta amb voltes de creueria, segueix encara la manera de construir del gòtic. Té porta dovellada, contraforts exteriors i coberta a dues vessants. Aquesta primera capella fou ampliada amb un creuer i una cúpula peraltada sobre tambor d'estil barroc, alhora que hom va afegir-li un petit campanar d'espadanya al cim de la façana amb una campana. El creuer, amb la cúpula i l'àbsis, és una ampliació posterior del segle XVIII. D'aquesta època és també l'espadanya i la campana que té gravada una imatge de la Verge amb aquesta llegenda: "Mater Dei Remedii, ora pro nobis. Anno 1726". La cúpula és de teules envernissades de diferents colors. Al bell mig, a l'interior, hi penja un àngel de talla d'estil barroc.

L'actual retaule és una reproducció exacta de l'anterior, com es pot constatar en velles fotografies que es conserven. Modernament ha estat reformat el presbiteri, la base del retaule, les escales del cambril i la messa de l'altar amb pedra i marbres. Els àngels pintats l'any 1974 a una i altra part del retaule oferint fruits i flors a la Verge i el plafó del cambril amb els caps d'angelets són obra del pintor-escultor tortosí Àngel Acosta. Els dos retaules del creuer estan dedicats al Crucificat (mà esquerra) i a Sant Josep (mà dreta), treballats amb fusta al taller de Cervera del Maestre per l'artista Xillida, el qual va construir molts altars després de la guerra al Bisbat de Tortosa.

Són interessants les pintures al fresc de l'àbsis i la cúpula, obra del pintor tortosí Cerveto, de principis del segle XX. La pintura de l'àbsis representa la Coronació de Maria i la cúpula, dividida en galls, té pintades set dones de l'Antic Testament considerades figures bíbliques de Maria: Rebeca, Raquel, Rut, Esther, Judit, Jahel i Abigail. LaDirecció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya va procedir, l'estiu de 1989, a la restauració de les pintures, molt deteriorades a causa del fum de les espelmes i de l'humitat. Avui dia, l’ermitori disposa de sala d’exvots, àmplies zones enjardinades i d’aparcament, així com bar, rostidors, habitacions i lavabos. La major part de parelles canareves trien l’Ermita del Remei per a celebrar el seu casament.

Un dels principals atractius de les Quinquennals d’enguany a Alcanar són les actuacions musicals, ja que es compta amb la presència d’artistes d’estils ben diversos.

La segona nit de festes, el dijous dia 30, tindrà lloc el primer dels concerts a càrrec de El Canto del Loco. Mojinos Escocios y Los Rebeldes protagonitzaran la nit de rock el divendres 8 d’octubre. L’endemà hi haurà l’actuació gratuïta del grup local Jakelvi i l’orquestra La Fania. Els més carrosses tindran temps per a la nostalgia durant els recitals de Los Brincos, la nit del dissabte 2, i Los Pecos en el que serà l’últim concert el dilluns dia 11 d’octubre. Les orquestres Oropéndola i Arco Iris actuaran com a teloneres d’aquests veterans grups. Hi haurà nits de ball gratuïtes amb les orquestres Traviatta, el primer dia de Quinquennals, Ethel i Malvarrosa juntament amb l’exhibició de rock acrobàtic realitzada pel grup Flip Flap,l’1 d’octubre. Les havaneres del grup Ultramar també es podran escoltar de bades el dimarts de la meteixa setmana. La Traviatta repetirà la nit del sopar en honor a les pubilles el diumenge 10. Els actes musicals nocturns es completen amb la revista Història de l’Humor amb l’actuació de Jordi LP. El preu de l’abonament per als cinc dies és de 40 euros, cada entrada a una nit de ball val 10 euros. Els concerts dels grups El Canto del Loco i de Mojinos Escozios junt amb Los Rebeldes costen 15 euros, tot i que les entrades anticipades representen un estalvi de tres euros. El sopar i ball en honor a les pubilles té un preu de 55 euros. Altres espectacles Una altra interpretació estelar serà la de l’actor Pepe Rubianes que actuarà a l’Auditori Municipal José Antonio Valls la nit del diumenge 3 d’octubre. L’Ajuntament d’Alcanar ha introduït per primera vegada un espectacle piromusical, a càrrec de Pirotècnia Tomàs de Benicarló, com a cloenda de les Festes Quinquennals 2004 el diumenge 12 d’octubre a la carretera de circumval•lació.

EXPOSICIÓ SOBRE LES BANDES DE MÚSICA

 Viu la música amb les bandes del Montsià és l’exposició que durant les Festes Quinquennals es pot visitar a l’edifici dels Serveis Agraris, situat a l’avinguda de Catalunya, just davant de la parada d’autobusos. L’horari de visita és de 18:00 a 20:00 hores i l’entrada lliure. Aquesta exposició és un homenatge al treball i la història fecunda de les 13 bandes de música existents a la comarca del Montsià, l’Agrupació Musical Senienca, de la Sénia, va crear i dissenyar la mostra amb motiu de la celebració enguany del Centenari de l’entitat. A La Sénia aquesta exposició ha estat oberta al públic durant el passat mes d’agost. Ara, gràcies a l’organització conjunta de l’Ajuntament d’Alcanar, la Banda Municipal de Música d’Alcanar i l’Agrupació Musical Canareva, amb el patrocini de Caixa de Tarragona es podrà veure aquest muntatge a la segona planta dels Serveis Agraris fins al dia 11 d’octubre, aprofitant les Festes Quinquennals i també el Mercat Ibèric que se celebrà l’últim cap de setmana de setembre.

Alcanar i Amposta són els únics pobles de les Terres de l’Ebre que compten amb dues formacions bandístiques, en el cas d’Alcanar la Banda Municipal de Música, amb més de 150 anys d’història, i l’Agrupació Musical Canareva, fundada l’any 1980. La música de banda estarà present durant les Quinquennals al Festival de Bandes de Música que es realitzarà el dissabte dia 9 d’octubre a l’Auditori Municipal José Antonio Valls. Hi intervindran la Banda de Música Ciutat de Benicarló, la Banda d’Ulldecona, la Banda Municipal de Música d’Alcanar i el Cor Iubilo que cantarà l’Himne a Alcanar. En aquest aspecte, convé destacar també el concert del Trio Solistes de Cambra XX que es durà a terme el dilluns 11. Els músics que actuaran són el clarinetista de les Cases d’Alcanar Josep Sancho, concertista i professor, junt als solistes de l’Orquesta Simfònica de València, Roberto Turlo (Oboè) i Salvador Sanchís (fagot). L’acte compta amb el patrocini de Villa Carmen, amb motiu del seu 5è. aniversari, i l’Ajuntament d’Alcanar.

EL RAL•LI FOTOGRÀFIC

L’Aula de Fotografia va obrir la inscripció al primer Ral•li Fotogràfic Quinquennals el passat diumenge 26 de setembre a la plaça Major d’Alcanar, lloc on també es lliuraren els rodets als inscrits. La inscripció dóna dret a un rodet de 36 fotografies o un cd, el revelat del rodet, els negatius, el cd i les còpies a paper a 10 x 15. La convocatòria està adreçada a totes les persones aficionades a la fotografia, cadascuna haurà de realitzar 36 fotografies on quede reflectit tot allò relacionat amb les Quinquennals canareves. Per això els participants disposaran de la dotzena llarga de dies que duren les festes per a realitzar-hi les instantànies. Els rodets o cds es recollirar el matí del 17 d’octubre a la plaça Major, l’exposició de fotografia del I Ral•li Fotogràfic Quinquennals s’inaugurarà a les festes en honor a Sant Isidre el proper mes de maig de 2005. L’ Aula de Fotografia compta amb la col•laboració de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Alcanar per a dur a terme aquest concurs fotogràfic.