Certament, la definició de cultura pot ser molt àmplia o
molt restingida, però estigueu tranquils que no ens entretindrem a
delimitar-la. En algun sentit podríem dir que en aquest breu article parlarem
d'aquells manifestacions que, de moment, no estudiaria ni l'antropologia ni
l'etnografia. És a dir, d'aquelles activitats que organitzen entitats
privades sense ànim de lucre i que no s'inscriuen en els cicles tradicionals
de celebracions. Hem de dir, però, que alguns ajuntaments, com ara el de
Morella, dediquen molts d'esforços a la publicació de llibres, organització
d'exposicions, conferències, etc.
L'entitat cultural més antiga de la comarca (1970) és Amigos
de Morella y su comarca (AMYC) que anualment publica el seu butlletí
–en algunes ocasions esdevé bianual. Cada any fa una reunió itinerant pels
diferents pobles de la comarca en la qual es presenten comunicacions. Al mes
d'agost organitza més d'una conferència a Morella. Malgrat el seu nom en
castellà gran part del butlletí i les conferències són sempre en català.
Ha publicat el llibre Los sexenios de Morella (1970) i ha reeditat la
història de Morella de Segura Barreda (1981), i el 1990 va publicar el quart
volum, fins aleshores inèdit, elaborat per aquest mateix historiador durant
el segle XIX.
Pel que fa a l'activitat cultural més antiga de la comarca
és l'Aplec dels Ports (1977), que sense més base que el
compromís que cada any se n'encarregue un poble de l'organització, ha anat
ampliant progressivament la seua capacitat de convocatòria. Ha passat de la
clara reivindicació del nom de la comarca –ara ja perfectament consolidat–,
de l'ús de la nostra llengua i dels drets col·lectius diferenciats a prendre
un caràcter més lúdic. Encara que en cada nova edició a més de les
actuacions musicals i teatrals es fan exposicions i debats i es pretén
retornar-li el caràcter contestari de la seua fundació. Darrerament, el
problema de la contaminació, causat per la Central Tèrmica d'Andorra, ha
centrat moltes edicions.
Lligat a aquest moviment reivindicatiu dels inicis de la
transició va nàixer la revista Els Ports, i l'Associació Cultural
dels Ports que van tenir una vida efímera. Tanmateix, des del 1983 es va
reemprendre aquesta tasca i es va refundar amb el nom d’Associació
Cultural i Comissió de Normalització Lingüística dels Ports. La
finalitat amb què es va constituir era promoure la nostra cultura i
vehicular-la en la nostra llengua. Aquest objectiu l’ha dut a terme de
moltes maneres: la reflexió, l’estudi, el debat, l’organització de la
universitat d’estiu, l’incentiu a l’escriptura i la publicació. En
aquest sentit han vist la llum:
1ª.-La convocatòria del Concurs Literari "Vint-i-cinc
d’abril" en el qual participa tota la població escolaritzada de la
nostra comarca que ara ha convocat la XVIII edició. Els treballs premiats s’editen
en la col.lecció quaderns Au! que ja va pel número 14.
2ª.-La publicació de la revista comarcal AU!, de
periodicitat trimestral, que ja fa 15 anys que s’edita i que ja té 62
números. En cadascun, a més de les diferents seccions, hi ha un tema tractat
monogràficament que és una aportació nova al coneixement de la comarca.
3ª.-L’elaboració de diferents llibres a càrrec del Grup
d'Estudis dels Ports, de la mateixa associació, com ara la Guia
Bibliogràfica de la comarca dels Ports (1990, Llibres Au! 1), La
comarca dels Ports (1994, Publicacions de l’Abadia de Montserrat). El
recull d’escrits de Domi Pastor Retalls de vida (Llibres Au! 2).
4ª.-Diferents opuscles: Dossier: Sí a l’ús de la
llengua, Índex temàtic Au! 5 anys, Independència 1691-1991
(un còmic i una edició de la història de la separació de les aldees) que
es van repartir a cada casa de la comarca.
El que s'anomenava Grup d’Estudis va passar a contituir
el Centre d'Estudis dels Ports, que va començar a funcionar fa 7 anys
i que ha desenvolupat una intensa activitat. La realització més important ha
estat convocar l'any 1996 el primer congrés dels Ports en el marc de la XL
Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos, en el qual es van presentar 80
treballs sobre la comarca, els dos volums de les actes del qual acaben de ser
publicades. També ha realitzat diverses investigacions i encàrrecs: sobre
heràldica, toponímia, antropologia, etc. i ha tret a la llum diverses
publicacions periòdiques –que ara ja no es poden editar per manca de
subvencions. Finalment, ja és a la impremta el projecte més ambiciós que
és la publicació del butlletí científic anual del Centre que es dirà Papers
dels Ports de Morella. En un futur pròxim es preveu que el paper
compartesca la virtualitat amb la revista material i es dirà Papers
Virtuals dels Ports de Morella.
Des de l'any 1993 al 1999 el Centre d'Estudis organitzat a
Morella un seminari d'estiu dirigit pel sociòleg Lluís V. Aracil que
ha tractat els temes: Error i engany; la mort humana (publicat per l’editorial
Empúries), casa, presó, camí, frontera; vergonya i culpa; l’enveja;
fonaments de sociolingüística general i llengua nacional. Se'n poden
consultar les convocatòries a http://www.elsports.net/aracil.La seu social es
troba a la Costa de la Presó i disposa d’una important biblioteca que acull
nombrosíssims intercanvis d’arreu dels països de la nostra cultura. Hi
podeu contactar per telèfon o fax: 964 16 10 01 o per correu electrònic: centrelsports@retemail.es.
També es pot consultar la pàgina web: http: personal4.iddeo.es/centrelsports.
El Grup de Dones dels Ports, és una entitat que es
constitueix a la primeria dels anys vuitanta i té com a principal activitat
l'organització de cursos i conferències que abasten temes culturals generals
i altres de sanitaris, laborals, etc. És una de les entitats més actives i
organitza nombroses reunions i activitats d'intercanvi entre les seues
associades. Té dues seus: una a Morella i l'altra a Vilafranca.
Amics de la paleontologia se centra en l'estudi de les
importants restes fòssils de la comarca, organitza exposicions, publicacions
i conferències.
Altres associacions que centren les activitats als seus
municipis són:
-La Confraria de la Santantonada del Forcall que
organitza activitats per a la difusió de la festa de Sant Antoni, com ara
concursos de fotografia i exposicions fotogràfiques, publicacions,
conferències, vídeos, etc. Té entre les seues finalitats mantindre la festa
ens situacions excepcionals quan no hi ha majoralia.
-Amics de Vallibona, creada el 1998, dos anys després
ha inaugurat el museu etnològic, centrat en oficis antics. Cada estiu
organitza una activitat que pren per marc tota la població. A partir
d'enguany vol instaurar un dia de germanor entre Vallibona i Pena-Roja de
Tastavins (Terol) pobles agermanats des de fa sis segles, i també vol crear
un guardó que s'anomenarà l’"Esquiroler de l’any" per a
premiar la persona que més haja destacat per les seues activitats a favor del
poble. Per altra banda, organitza conferències i està creant una biblioteca
sobre temes vallibonencs. Podeu contactar amb ells: webmaster@vallibona.net
, www.vallibona.net.
-El Todó, de la Todolella, ha editat discos
compactes amb la música de la Dansa Guerrera de la població i d'altres cants
i tonades. Ha organitzat congressos sobre musicologia i trobades de dansaires
d'arreu del món.
-L’Associació Cultural "Luis Miralles del Carro",
de Vilafranca, que ha recuperat el toc de campanes i promociona la música
vocal amb concerts de corals. En aquest poble, i també amb el mateix esperit,
s'ha creat una associació que ha tornat a organitzar la Fira de la Magdalena.
Pel que fa a la música, destaquen les activitats de Unió Musical de
Vilafranca. La banda de música Maestro Candel, de Morella també
compta amb una àmplia formació.
Finalment, esmentarem activitats més lúdiques, com les
que prepara el grup d'animació La Xalera, de Vilafranca, que fa
actuacions per tota la comarca i organitza la Mostra de Teatre al Carrer
"Capsigrany"que ja va per la seua tercera edició. D'un caire més
esportiu i ecologista són les activitats que organitzen les entitats ESPEMO
(Espeleologia de Morella), el Centre Excursionista de Vilafranca i el Grup
Ecologista de Vilafranca. Com veieu, doncs, un ventall ampli d'opcions per
a una comarca que no arriba als 9.000 habitants.